tag:blogger.com,1999:blog-21953990773619631752024-02-20T15:15:48.964+01:00Canvis socials i educacióQuan caminem sobre gel trencadís, la nostra seguretat depèn de la nostra velocitat.
RALPH W. EMERSON, On prudence
Pintura: Paul KleeGuida Al·lèshttp://www.blogger.com/profile/11586486232382949335noreply@blogger.comBlogger98125tag:blogger.com,1999:blog-2195399077361963175.post-73305936042814307192012-08-03T09:37:00.000+02:002012-08-03T11:55:56.360+02:00El capitalisme i la corrosió del caràcter<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-1cd2F2I1OvY/T04ebEy9XwI/AAAAAAAARZQ/w_uPlPT-Y_k/s400/la-corrosion-del-caracter.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://4.bp.blogspot.com/-1cd2F2I1OvY/T04ebEy9XwI/AAAAAAAARZQ/w_uPlPT-Y_k/s400/la-corrosion-del-caracter.jpg" width="252" /></a></div>
<a href="http://www.goodreads.com/book/show/15783789-la-corrosi-n-del-car-cter">La corrosión del carácter</a> by <a href="http://www.goodreads.com/author/show/52077.Richard_Sennett">Richard Sennett</a><br />
My rating: <a href="http://www.goodreads.com/review/show/383042183">5 of 5 stars</a><br />
<br />
Un llibre extraordinari per la reflexió sobre l´impacte del capitalisme flexible sobre el caràcter. El caràcter (=el valor ètic q atribuïm a les nostres relacions, Horaci) va més enllà de la personalitat (=desitjos i sentiments interns). <br />
<br />
El major tabú del capitalisme actual és la por a fracassar. Fracassar vol dir NO PODER ESTRUCTURAR UNA VIDA PERSONAL COHERENT, NO PODER REALITZAR ALLÒ PRECIÓS QUE DUIM DINS, NO SABER VIURE, SINÓ JUST EXISTIR. A la societat actual, les persones afronten el fracàs seguint aquest procés:<br />
<br />
1. El motiu del meu fracàs és que els altres han comès una injustícia. Van en contra meva. La culpa és dels altres. <br />
2. El motiu del meu fracàs és que s´obrin les portes als immigrants, als diferents. La culpa és de la forma com la democràcia premia als fracassats. <br />
3. El motiu del meu fracàs és que jo no vaig entendre el que passava i no vaig saber donar la resposta adequada. <br />
<br />
Arribar a la 3ª resposta, la més elaborada, només és possible si hi ha vincles entre les persones (=un sentit de comunitat no superficial). Però el capitalisme provoca la corrossió del caràcter, o sigui una vida fragmentada on és difícil tenir temps per conversacions profundes i relacions estables, una vida que duu a evadir-se (drogues, consumir, anar de festa, viure el present) per no afrontar la por a fracassar.<br />
<br />
El neoliberalisme que va començar als EUA i ara s´extén a Alemanya (economies renanes) es sosté sobre la por al dèbil, al fracassat, al que no pot. Sobre la indiferència i la desconfiança davant el diferent. Defensa un jo fort i independent, que no necessita els altres. Proposa la destrucció de l´Estat del Benestar perquè veu el dèbil com un paràsit social. Que els més forts guanyin. Desprecia els treballadors q no tenen iniciativa, que necessiten que els hi diguin què han de fer. No tenen en compte les paraules de John Bowlby:<i><b> una persona sanament independent és capaç de demanar ajuda i depenir dels altres quan fa falta i de saber en qui confiar. </b></i><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://lyc-sevres.ac-versailles.fr/img/projet-eee.levinas03.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="309" src="http://lyc-sevres.ac-versailles.fr/img/projet-eee.levinas03.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Sennett cita a Lévinas: <br />
<i><b>la fidelitat a un mateix suposa ser responsable amb altres. </b></i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
Aquesta visió impedeix construir el caràcter, perquè dificulta reconèixer les pròpies debilitats. <b>Quan un sent vergonya de necessitar els altres, de ser dependent, torna desconfiat. Es destrueixen els vincles socials.</b> Bauman: por al compromís. <br />
<br />
Així idò, com construir el caràcter, com afrontar la por a fracassar, la precarietat laboral, la falta de futur? No a través del comunitarisme (que proposa que s´uneixin els que tenen les mateixes conviccions) sinó a través de vertaderes comunitats on no es fugi del conflicte i les visions diferents (Amy Gutmann, Dennis Thompson= <i><b>el desacord uneix més a la gent q la declaració de ppis correctes</b></i>), on es pugui parlar del fracàs sense culpa ni vergonya, on uns puguin depenir dels altres, on hi hagi vincles de confiança. Negociar les diferències més que cooperar superficialment a través del teball en equip. No reprimir les discrepàncies.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://a7.sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-ash4/c0.0.403.403/p403x403/217927_351781804897458_524340161_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://a7.sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-ash4/c0.0.403.403/p403x403/217927_351781804897458_524340161_n.jpg" width="320" /></a></div>
<b>Una societat on no hi ha una narrativa compartida de les dificultats i el fracàs és una societat sense somnis</b>.<b> En una societat així, les preguntes que construeixen el caràcter (Qui em necessita? A qui necessit?) no tenen resposta.</b> El capitalisme ha perdut el control dels somnis i sentiments dels de baix. Avui són molts més els ferits qu els que criden. Si hi ha un canvi, el canvi vindrà de petites comunitats on les persones parlaran per necessitat interior més que a través d´alçaments de masses.<br />
<br />
PAUL RICOEUR= Justament perquè algú depèn de mi, som responsable de la meva acció davant l´altre. <br />
GADAMER= El jo que som no es posseeix a sí mateix. El jo succeeix.
<br />
<br />
Va escriure el llibre fa 14 anys.<br />
<br />
<a href="http://www.goodreads.com/review/list/2689139-guida-all-s">View all my reviews</a>Guida Al·lèshttp://www.blogger.com/profile/11586486232382949335noreply@blogger.com34tag:blogger.com,1999:blog-2195399077361963175.post-40478886034336521412012-07-29T13:11:00.000+02:002012-07-29T16:28:02.894+02:00Gent que no s´atreveix a ser feliç<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.essayandscience.com/upload/fotos/libros/201203/amo_luego_existo.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://www.essayandscience.com/upload/fotos/libros/201203/amo_luego_existo.jpg" width="212" /></a></div>
Del <a href="http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-manuel-cruz-amo-luego-existo/1039961/">llibre del filòsof <b>Manuel Cruz</b></a> (catedràtic de filosofia contemporània de la Universitat de Barcelona) m´han agradat tres idees. Primer, les que responen a:<br />
<br />
A) PER QUÈ AVUI EN DIA ALS JOVES (els seus alumnes d´universitat) ELS COSTA ENAMORAR-SE?<br />
B) Per què al mateix temps ha augmentat <span style="background-color: white;">la vulnerabilitat mental? (les malalties mentals) i </span><span style="background-color: white;"> el consum de drogues?</span><br />
<br />
Segon, les històries d´amor de filòsofs coneguts, on es constata que tenir coneixements no té res a veure amb tenir saviesa de viure, ni d´enfora. Sartre i Simone de Beauvoir, que van posar la seva imatge pública per damunt de l'amor. Heidegger, que se´n va aprofitar de la posició de Hannah Arendt per fer-se perdonar el seu filonazisme...<br />
<br />
Tercer, la reivindicació de l´equilibri entre Apol·lo (la nostra individuació, la raó, el nord, el seny) i Dionisos (la dissolució, la festa, el carpe diem) a partir de Nietzsche (pàg 222) quan diu que totes les històries d´amor tenen un inici dionisíac que esdevé apol·lini des del moment en què la passió es posa sobre algú i cream una visió, una imatge interior d´aquella persona. Aquesta diferència entre allò que l´altre és realment i el mapa idealitzat que l´enamorat crea és l´origen de les tensions amoroses posteriors, un origen que es resol amb la disposició d ´estimar l´altre en la seva complexitat. Aquesta capacitat d´estimar assumint les ombres de l´altre és l´indici més polit de l´avanç de la nostra civilització, un avanç que ara està en crisi. Qui és el valent avui que s´arrisca, que s´atreveix a ser feliç? No és cert que avui l´amor té molts obstacles <a href="http://basessociologiques.blogspot.com.es/2007/10/amor-lquid.html">com ja va dir Bauman fa uns anys</a>?<br />
<br />
La part fluixa és l´estil. Hi sobren paraules. Parla millor del que escriu, però més enllà d'açò, val la pena llegir-lo! El capítol final és extraordinari i mereixeria un llibre apart només per ell.<br />
<br />Guida Al·lèshttp://www.blogger.com/profile/11586486232382949335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2195399077361963175.post-11675571619738915392011-11-05T10:40:00.003+01:002011-11-06T07:36:32.088+01:00Quan deixaran d´emprar els fillets?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</span><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/bru9A7rd4xU?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;">M´indigna la manera com els anuncis empren els fillets per vendre més, com si les mares/pares fossin botxets. <a href="http://www.antoniogarrido.es/?p=991"><i>Creuen que som beneits</i>? </a>com diu <b>Antonio Garrido, </b>o aprofiten que alguns<b> </b>creuen que els fillets tenen millor criteri que ells hora de comprar? Què justifica difondre conductes imbècils? Els beneficis? Quan seran importants els fillets?</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://img.amazon.ca/images/I/51rxvNcORwL._SL500_AA300_.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://img.amazon.ca/images/I/51rxvNcORwL._SL500_AA300_.jpg" /></a></div><br />
D´això tracta aquest llibre, del que <a href="http://cultureofyes.ca/2011/09/15/childhood-under-siege/">Chris Kennedy n´ha fet un resum</a>. <b><i>Childhood Under Siege</i></b> de Joel Bakan, guionista de <i>The Corporation</i>, explica cóm<b> l´objectiu de les grans corporacions són els infants</b>. A una societat sotmesa al mercat, els fillets són les primeres víctimes.<br />
<br />
En cinc grans àrees: audiovisuals, farmacèutiques (amb l´augment dels medicaments per als fillets hiperactius, la tristesa, l´ansietat....), químiques, treball infantil i educació.<br />
<br />
En relació als mitjans audiovisuals cita especialment la web<i> Addicting Games</i>, de <br />
Nickelodeon, una de les majors fonts de jocs online. Bakan diu: <br />
<i>La major part de les webs de jocs ofereixen continguts emocionants interactius. Els jugadors poden jugar amb altres i controlar escenes virtuals de brutalitat i assassinats com si estiguessin mirant passivament actors o dibuixos animats de la tele. </i><br />
<br />
Explica l´impacte de jocs com <i>Grand Theft Auto</i>, <i>Halo</i> o <i> Call of Duty</i>. També analitza <i>Neopets</i> i <i>Webkinz</i> dirigits als nens petits (des d´infantil fins a primaria) dels que diu que <i>tenen èxit perquè manipulen els intensos sentiments infantils per les mascotes virtuals emprant tàctiques de casino. </i>Què tenen en comú aquests jocs?. L´addicció.<br />
<br />
Conta que quan li van demanar a Stuart Shanker quin era el consell principal que havíem de donar als pares va dir: <b><i>ajudeu-los a lliurar-se de la televisió i els jocs addictius. </i></b><br />
<br />
Al següent vídeo, l´autor explica les idees principals del llibre. <i>Des de 30 anys ençà, permetem que les multinacionals manipulin sofisticadament les emocions dels infants per fer negoci. Com a pares cada cop és més difícil lluitar contra la força que tenen. </i><br />
<b><i><br />
</i></b><br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/rv1FGrBKpoE?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div><br />
<br />
El llibre no fa més que confirmar allò que havia afirmat Bauman fa 6 anys a Vida líquida: <span style="color: #333399; font-style: italic; font-weight: bold;">La sociedad de consumidores centra su reprocesado de la infancia en la gestión de los espíritus (...) La gran novedad es la conquista y la reorganización del alma.... Nada más aprenden a leer, se instala en los niños una dependencia de las tiendas. Bombardeados sobre lo mucho que necesitan tales productos para ser las personas que hay que ser, los niños se sienten inadecuados, deficientes y de inferior calidad si no responden con rapidez a la llamada. Aparece la necesidad de ocultar o reparar defectos corporales o faciales (...) Las revistas de mayor tirada para adolescentes ofrecen regalos de rímel exhuberante o spray bronceador</span>. <br />
<br />
És suficient la força de la família per combatre la pressió social? N´hi ha prou amb el que pugui fer l´escola? Tots sabem que no, però en aquests moments el desconcert de tants fronts contra els que lluitar, la complexitat social i la precarietat de les associacions de mestres o educadors no deixa entreveure un camí a seguir, un nord prou clar que pugui mobilitzar la gent per un canvi social profund. S´està covant alguna cosa nova o vivim el lent final d´una era?. Algú ho sap?.<br />
<br />
<b>Articles relacionats: </b><br />
- <a href="http://basessociologiques.blogspot.com/2011/01/investigacio-sobre-el-mercat-infantil.html">Investigació sobre el mercat infantil a Catalunya. </a>Les empreses no s´amaguen de res.<br />
<br />
- Zigmunt Bauman, <a href="http://basessociologiques.blogspot.com/2007/10/el-ciutad-consumidor-1-perqu-la.html"><i>El ciutadà consumidor</i></a>.Guida Al·lèshttp://www.blogger.com/profile/11586486232382949335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2195399077361963175.post-32160792325000588872011-08-13T08:05:00.002+02:002011-08-20T06:36:17.697+02:00Les revoltes de Londres vistes per Zygmunt Bauman<div style="text-align: left;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-style: normal;">Resum de l´article de </span><a data-mce-href="http://www.social-europe.eu/2011/08/the-london-riots-on-consumerism-coming-home-to-roost/" href="http://www.social-europe.eu/2011/08/the-london-riots-on-consumerism-coming-home-to-roost/" target="_blank"><span class="Apple-style-span" style="font-style: normal;">Zygmunt Bauman.</span> The London Riots. On consumerism coming to roost. </a></i></div><div style="text-align: right;"><i><br />
</i></div><div style="text-align: right;"><i>Totes les varietats de desigualtat social provenen de la divisió entre els que tenen i els que no tenen </i>(Cervantes). </div><div style="text-align: right;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmeIMe2BFvPYisGv228-VehtojV0MI92an8K4dmVU5Q-_kHBvMmBsaSfTbHVgenc-BpPMEBfBtXsBVkoXj4llxKwT-ZU7jtapiG9ArebaLmqq8uAxRatCKxaBMUmccp0sYzbgXbf__H_CG/s400/5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="192" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmeIMe2BFvPYisGv228-VehtojV0MI92an8K4dmVU5Q-_kHBvMmBsaSfTbHVgenc-BpPMEBfBtXsBVkoXj4llxKwT-ZU7jtapiG9ArebaLmqq8uAxRatCKxaBMUmccp0sYzbgXbf__H_CG/s320/5.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Les desigualtats romanen però fa dos segles les revoltes eren per pa (desitjar quelcom), i ara són per objectes de desig múltiples i variats (per ressentiment, humiliació). Són com a camps minats, plens d´explosius que un no pot saber quan o amb quina intensitat explotaran. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Ara tots som consumidors. Consumir és la mesura de l´èxit social i el remei als mals socials. Som instigats a anar a les botigues com si fossin farmàcies plenes de drogues que curen o mitiguen malalties i afliccions. Comprar té una dimensió escatològica. Els supermercats són els nostres temples, les llistes de compra els nostres breviaris, i les passetjades als centres comercials les nostres peregrinacions. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://speakingupandspeakingoutfromcairo.files.wordpress.com/2011/08/london-riots-2011.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="http://speakingupandspeakingoutfromcairo.files.wordpress.com/2011/08/london-riots-2011.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Compram seguint l´impuls de tenir noves possessions que prest han de ser substituïdes per altres de noves i més atractives. Jo compro, llavors jo som. Comprar o no comprar, aquesta és la qüestió. </div><div style="text-align: justify;">Per als consumidors defectusos (incomplets), no comprar és el símbol d´una vida no realitzada, sense entitat. Suposa no només l´absència de plaer, sinó l´absència de dignitat humana. De sentit de la vida. </div><div style="text-align: justify;">D´humanitat i auto-respecte i respecte als altres. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Els supermercats són temples d´adoració per als membres de la congregació. Els desterrats de l´<i>Església dels Consumidors</i> són a les fronteres de l´exili protegides amb barreres, càmeres de seguretat i guàrdies. Aquestes ciutadelles armades i vigilades romanen entre noltros com un record de la misèria dels humiliats i el seu poc valor. Desafiant-los amb la seva arrogant inaccessibilitat semblen cridar: atreveix-te!.... però atreveix-te a què?</div><br />
Per aprofundir veure el resum del pensament de Bauman sobre el<b><i> ciutadà consumidor</i></b>:<br />
<i><b><a href="http://basessociologiques.blogspot.com/2007/10/el-ciutad-consumidor-1-perqu-la.html">Els desitjos només es mantenen si estan sempre insatisfets. </a></b></i><br />
<br />
Una interpretació més complexa de les revoltes de Londres.<i><b><a href="http://pensarleducacio.wordpress.com/2011/08/14/pot-l%C2%B4educacio-combatre-la-desigualtat-i/"> Pot l´educació combatre la desigualtat ?(1). </a></b></i><br />
<i><b> </b></i><br />
<i><b><a href="http://www.elpais.com/articulo/sociedad/turba/le/sirve/cualquier/causa/elpepusoc/20110820elpepisoc_1/Tes">Ni pobresa ni racisme, sino falta de cohesió moral.</a> El País, 20/8/11</b></i>Guida Al·lèshttp://www.blogger.com/profile/11586486232382949335noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2195399077361963175.post-33049193651496580982011-08-12T12:25:00.002+02:002011-08-12T20:40:04.080+02:00La individualització dificultarà la cohesió social?<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', 'Bitstream Charter', Times, serif; font-size: 13px; line-height: 19px;"></span><br />
És inevitable el procés d´invidualització de les societats líquides? La indivualització dificultarà la cohesió social o servirà perquè les persones puguin desplegar-se= individuar-se? <br />
<br />
En el següent gràfic he fet un resum sobre la resposta que diferents autors han donat a les preguntes anteriors.<br />
<ul><li>Beck, U., Beck, E., <em>La individualización. El individualismo institucionalizado y sus consecuencias sociales y políticas</em>, Barcelona, Paidós, 2002. Un capítol.</li>
<li>Bauman, Z, prefaci.</li>
<li>Lasch, pròleg.</li>
</ul><div data-mce-style="text-align: center;" style="text-align: center;">El prefaci de Bauman, resumit:<br />
<a href="http://es.scribd.com/doc/23120069/Zygmunt-Bauman?secret_password=g9fd81pmpx9ptbvlhky" style="-x-system-font: none; display: block; font-family: Helvetica,Arial,Sans-serif; font-size-adjust: none; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; margin: 12px auto 6px auto; text-decoration: underline;" title="View Zygmunt Bauman on Scribd">Zygmunt Bauman</a> <object data="http://d1.scribdassets.com/ScribdViewer.swf" height="600" id="doc_46612" name="doc_46612" style="outline: none;" type="application/x-shockwave-flash" width="100%"> <param name="movie" value="http://d1.scribdassets.com/ScribdViewer.swf"> <param name="wmode" value="opaque"> <param name="bgcolor" value="#ffffff"> <param name="allowFullScreen" value="true"> <param name="allowScriptAccess" value="always"> <param name="FlashVars" value="document_id=23120069&access_key=key-2ld3nqs3un4mirktv7yq&page=1&viewMode=list"> <embed id="doc_46612" name="doc_46612" src="http://d1.scribdassets.com/ScribdViewer.swf?document_id=23120069&access_key=key-2ld3nqs3un4mirktv7yq&page=1&viewMode=list" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="600" width="100%" wmode="opaque" bgcolor="#ffffff"></embed> </object></div><br />
<a href="http://es.scribd.com/doc/23121313/Beck-Bauman-Lash" style="-x-system-font: none; display: block; font-family: Helvetica,Arial,Sans-serif; font-size-adjust: none; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; margin: 12px auto 6px auto; text-decoration: underline;" title="View Beck+Bauman+Lash on Scribd">Beck+Bauman+Lash </a><iframe class="scribd_iframe_embed" data-aspect-ratio="0.707514450867052" data-auto-height="true" frameborder="0" height="600" id="doc_89295" scrolling="no" src="http://www.scribd.com/embeds/23121313/content?start_page=1&view_mode=list&access_key=key-2cpl15sm78rfco2pjwt2" width="100%"></iframe><script type="text/javascript">
(function() { var scribd = document.createElement("script"); scribd.type = "text/javascript"; scribd.async = true; scribd.src = "http://www.scribd.com/javascripts/embed_code/inject.js"; var s = document.getElementsByTagName("script")[0]; s.parentNode.insertBefore(scribd, s); })();
</script>Guida Al·lèshttp://www.blogger.com/profile/11586486232382949335noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2195399077361963175.post-50692927579687706932011-05-18T21:21:00.002+02:002011-05-27T23:14:55.527+02:00Sabran escoltar?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.elpais.com/recorte/20110518elpepivin_4/XLCO/Ges/20110518elpepivin_4.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://www.elpais.com/recorte/20110518elpepivin_4/XLCO/Ges/20110518elpepivin_4.jpg" width="264" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px;">Vivim un món nou. Les organitzacions verticals no tenen futur, siguin escoles, partits, empreses o esglésies... només els que sabran escoltar aguantaran l´envestida. Els que sabran callar i mirar. Els que sabran que no ho poden saber tot. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px;"> Ja no són viables els discursos de: <i>NOLTROS tenim el remei, NOLTROS VEIM EL CAMÍ, noltros els bons-voltros els dolents. </i></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 11px;"><i><br />
</i></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px;">Només els que sabran trobar la manera de tenir els ulls oberts en la nit per recollir totes les veus, atents als signes del temps, podran navegar en la incertesa. </span>Guida Al·lèshttp://www.blogger.com/profile/11586486232382949335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2195399077361963175.post-29620654657184925372011-04-16T07:40:00.001+02:002011-04-16T08:13:11.130+02:00Orfes digitals i educació líquidaAvui en <b>Jordi Guim</b> ha publicat un <a href="http://pbl-abp.blogspot.com/2011/04/digital-orphans-huerfanos-digitales.html">post (Huérfanos digitales) on planteja dubtes interessants</a> (qui educa i què educa als nostres alumnes?, quina força tenim front el món digital on viuen ells? ).<br />
<br />
M´ha recordat aquell escrit de <b>Morin</b> (1999), Los 7 saberes necesarios para la educación del futuro, on denuncia que <i>els sistemes educatius occidentals, en mans de tècnics experts, es sostenen sobre un paradigma analític que no permet afrontar la complexitat i la incertesa</i>. Un sistema educatiu pensat al marge del sistema social, del poder de l´educació informal i no formal, en una societat oberta com la nostra, està abocat al fracàs.<br />
<br />
Diu que només un apropament complexe i interdisciplinari permetrà afrontar els reptes actuals.<br />
<br />
Al mateix temps, les estructures de poder actuals (útils per un món vertical que ha mort) però també les organitzacions (escoles, partits, església) no acaben de trobar el camí per transformar allò que és essencial. Ens perdem al bosc, mirant els arbres (Mirant les fulles dels arbres, diu Nicholass Carr al darrer llibre). Per què?.<br />
<br />
Avui a El País, en <b>Rafael Argullol</b> dóna una resposta molt interessant, en la línia de Bauman:<a href="http://www.elpais.com/articulo/opinion/altar/dios/desconocido/elpepuopi/20110416elpepiopi_4/Tes"> han caigut els grans relats que permetien fer lectures més complexes</a>. Lectures ètiques, lectures on la prioritat és el bé de l´altre.Guida Al·lèshttp://www.blogger.com/profile/11586486232382949335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2195399077361963175.post-73692296167593067752011-02-28T14:10:00.000+01:002011-02-28T14:10:23.053+01:00Tecnologías y sociedad del conocimiento. Cambio de ciclo históricoSomos la primera generación en la historia donde las formas productivas y de conocimiento coinciden.<br />
Genís Roca. TED X Ramblas<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/trilYlyuI9o?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>Guida Al·lèshttp://www.blogger.com/profile/11586486232382949335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2195399077361963175.post-22854463391307152432011-01-28T09:23:00.001+01:002011-01-28T09:25:07.866+01:00Investigació sobre el mercat infantil. Consum i felicitatLa recent <a href="http://www.tv3.cat/videos/3283710/Petits-grans-consumidors">investigació sobre el mercat infantil</a> a Catalunya patrocinada per la Generalitat, en la que hi ha participat ESADE, Associacions de Pares i Fabricants, ha arribat a les següents conclusions:<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKCZzkcgzWQDXonf-CFKFj3yrGoe05nBbDu5-lei1J9i3RzQyYlIQI8ZJBwjqrS7HOnz5YWz4C0W06-8jGk9r2LxOLcVv4u0gZE_gPnT8GOLbfs7dII-iFarKQqIEdFYDKBpaKvnj52OXr/s1600/CONSUMISMO++INFANTIL+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKCZzkcgzWQDXonf-CFKFj3yrGoe05nBbDu5-lei1J9i3RzQyYlIQI8ZJBwjqrS7HOnz5YWz4C0W06-8jGk9r2LxOLcVv4u0gZE_gPnT8GOLbfs7dII-iFarKQqIEdFYDKBpaKvnj52OXr/s320/CONSUMISMO++INFANTIL+1.jpg" width="320" /></a></div><br />
<div style="text-align: center;"><b><span style="font-size: small;">Els fillets d´avui </span></b></div><div style="text-align: center;">gestionen la seva imatge com una marca. </div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;">demanen sortir del cercle. Volen atenció dels pares, no objectes. </div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;">Són grans negociadors</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;">Individualistes</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;">Impacients</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;">Sobreprotegits</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;">Creixen a gran velocitat</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;">Tenen una gran confiança en sí mateixos</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;">Creuen que el món comença i s´acaba amb ells. </div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: left;">Tot i que l´objectiu de l´estudi no és tant ajudar les famílies com mostrar camins als fabricants, resulten sorprenents les conclusions. <i>Els fillets volen sortir del cercle del consum</i>. <i>quins nous productes podem fabricar per ajudar-lis?</i>. </div><div style="text-align: left;"><br />
</div><div style="text-align: left;">Així i tot, la descripció del perfil dels fillets actuals dóna al clau, com quan s´afirma que CREUEN QUE EL MÓN COMENÇA I S´ACABA AMB ELLS, un tret característic del món postmodern, com ja va avisar <b>Ortega i Gasset</b> els anys 30 a <i><b>La rebelión de las masas</b></i>: </div><div style="text-align: left;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><i>Las nuevas generaciones se disponen a tomar el mando del mundo como si el mundo fuese un paraíso sin huellas antiguas, sin problemas tradicionales y complejos.</i><br />
<br />
<span style="font-size: x-small;">Agraesc a na Cèlia Riba, assessora del CEP de Palma, l´enviament de l´enllaç del vídeo.</span><i> </i></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><br />
</div>Guida Al·lèshttp://www.blogger.com/profile/11586486232382949335noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2195399077361963175.post-4410467570365804902010-10-26T22:13:00.000+02:002010-10-26T22:13:25.200+02:00Ken Robinson. Canviar paradigmes.<object width="640" height="385"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/Z78aaeJR8no?fs=1&hl=es_ES"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/Z78aaeJR8no?fs=1&hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="640" height="385"></embed></object>Guida Al·lèshttp://www.blogger.com/profile/11586486232382949335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2195399077361963175.post-76102312225765108272010-09-05T09:30:00.000+02:002010-09-05T09:30:30.006+02:00Nada volverá a ser como antes (Joan Subirats)<div style="text-align: center;">Selecció extreta de l´article de <a href="http://www.elpais.com/articulo/cataluna/todo/sea/elpepiespcat/20100904elpcat_6/Tes#%3Fctn%3DvotosC%26aP%3Dmodulo%253DEVN%2526params%253Did%25253D20100904elpcat_6.Tes%252526fp%25253D20100904%252526to%25253Dnoticia%252526te%25253D%252526a%25253D5%252526ov%25253D23">Joan Subirats (El país, 4/9/10)</a></div><br />
<div style="text-align: center;">No estamos en un paréntestis, no atravesamos una mala coyuntura. Nada volverá a ser como antes. La crisis es una forma de denominar el cambio de época al que deberemos acomodarnos. </div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;">(Ya no tendremos) "un trabajo" durante toda la vida. Algo que nos identificaba como personas. Un trabajo que se aprendía primero, y luego se ejercía sin cambios significativos. Un espacio laboral en el que los colegas no cambiaban de un día para otro, y que por tanto permitía que se desplegaran acciones colectivas para mejorar salarios, horarios, disponer de vacaciones y asegurar prestaciones ante riesgos y vulnerabilidades. </div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"> Las redes familiares siguen siendo significativas, pero se han ido haciendo menos fiables, más frágiles. <!-- google_ad_section_end() --> <!-- ***** Fin de Entradilla ***** --> <!-- ***** Estatico de noticia ***** --> <!-- ***** Estatico de noticia ***** --> <!-- ***** Info complementaria ***** --> </div><div class="info_complementa"> <!-- ***** Despiece ***** --> <div class="listado_despiece"> </div><!-- ***** Despiece ***** --> <!-- ***** Hermanas ***** --> <div class="listado_hermanas"> </div><!-- ***** Fin Hermanas ***** --> <!-- ***** Otros webs ***** --> <div class="otros_webs"> <!-- ************* Tabla **************** --> <!-- ************* Fin Tabla **************** --> <!-- ************* Destacados **************** --> </div><div class="otros_webs">Internet no es simplemente una "nueva tecnología de información y comunicación". Internet sustenta otra forma de vivir, de trabajar, relacionarse, de aprender y de enseñar, de luchar o defenderse, de ser. </div><div class="otros_webs"> </div><div class="otros_webs">La base de la nueva época es un valor, la información, que no se agota cuando alguien tiene acceso a ello. Y cuya producción es más amplia y cuya reproducción es inmediata y casi sin costes. </div><div class="otros_webs"> </div><div class="otros_webs">Más relaciones entre las personas, más soledad y aislamiento. </div><div class="otros_webs"> </div><div class="otros_webs">Más movilidad que nunca, más deseo de enraizamiento. Más información, pero también más caos y confusión.</div><!-- ***** Otros webs ***** --> </div><!-- ***** Fin Info Complementaria ***** --> <!-- ***** Cuerpo ***** --> <!-- google_ad_section_start() --> <!-- Info complementaria --> <div class="info_complementa"><div class="dato_generico"> </div><!-- ************* Fin Destacados **************** --> <!-- ************* El dato **************** --> <!-- ************* Fin El dato **************** --> <!-- ************* La cifra **************** --> <!-- ************* Fin La cifra **************** --> <!-- ************* La frase **************** --> <!-- ************* Fin La frase **************** --> <!-- ************* Las claves **************** --> <!-- ************* Fin Las claves **************** --> </div><br />
El modelo social europeo, se nos escapa de entre las manos. Pero la seguridad tan fatigosamente conseguida no regresará. Seremos más libres, más autónomos, más capaces de ser lo que queramos, pero también viajaremos por la vida más solos, con menos lazos.<br />
<br />
Aprenderemos a trabajar de más cosas y durante más tiempo, pero podremos quizás diversificar y combinar obligación y devoción. Nos faltará la familia, pero la construiremos y reconstruiremos más a nuestro modo. Seguimos hablando de desarrollo y de crecimiento, pero deberemos acostumbrarnos a otro desarrollo, a otro crecimiento.Guida Al·lèshttp://www.blogger.com/profile/11586486232382949335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2195399077361963175.post-9974410716877375782010-06-13T10:45:00.000+02:002010-06-13T10:45:12.544+02:00Dissonància intergeneracional<a href="http://www.mariodehter.com/?p=4159&utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed%3A+MarioDehter+%28Mario+Dehter%29&utm_content=Twitter">Clicar aquí. </a>Mario Dehter.Guida Al·lèshttp://www.blogger.com/profile/11586486232382949335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2195399077361963175.post-44851365119888934472010-06-10T09:27:00.001+02:002010-06-13T11:00:57.960+02:00Estàs preparat pel segle XXI?<object height="225" width="400"><param name="allowfullscreen" value="true" /><param name="allowscriptaccess" value="always" /><param name="movie" value="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=8622635&server=vimeo.com&show_title=1&show_byline=1&show_portrait=0&color=&fullscreen=1" /><embed src="http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=8622635&server=vimeo.com&show_title=1&show_byline=1&show_portrait=0&color=&fullscreen=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" width="400" height="225"></embed></object><br />
<a href="http://vimeo.com/8622635">Are You Ready for the 21st Century ?</a> from <a href="http://vimeo.com/constellationw">Michel Cartier</a> on <a href="http://vimeo.com/">Vimeo</a>.<br />
<br />
A la part final l´autor apunta tres possibles escenaris de futur:<br />
<ul><li> Societat regida pel mercat</li>
<li>Societat regida pels consumidors a través d´internet</li>
<li>Societat ecològica</li>
</ul>Guida Al·lèshttp://www.blogger.com/profile/11586486232382949335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2195399077361963175.post-40214463359528093282010-06-06T10:32:00.003+02:002010-06-13T11:09:22.317+02:00Sotmesos o lliures?Comentari de <a href="http://www.dreig.eu/caparazon/2010/06/06/mas-sordos-mas-inteligentes-nuevas-tecnologias-y-nueva-cultura-en-el-nuevo-libro-de-shirky/">Dolors Reig</a> sobre el llibre de <a href="http://online.wsj.com/article/SB10001424052748704025304575284973472694334.html">Clay Shirky,</a> Cognitive Surplus.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://si.wsj.net/public/resources/images/PT-AO835_CovJum_G_20100604152914.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="http://si.wsj.net/public/resources/images/PT-AO835_CovJum_G_20100604152914.jpg" width="320" /></a></div><br />
Vivimos una explosión de medios digitales enlazando a mil millones de personas en una misma red, <b>despertando un excedente cognitivo aletargado de tres trillones de horas al año de tiempo libre, que la población “educada” podrá dedicar a cosas más importantes que ver la televisión</b>. Los 100 millones de horas de pensamiento humano que crearon wikipedia son los que gastan los americanos cada fin de semana viendo anuncios en televisión.Guida Al·lèshttp://www.blogger.com/profile/11586486232382949335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2195399077361963175.post-80485318816806645082010-06-06T06:50:00.003+02:002010-06-06T07:02:00.160+02:00Individualització i postmodernitat<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;">Idees destacades d'un article del llibre: </div><br />
Beck, U., Beck, E., <i><b>La individualización. El individualismo institucionalizado y sus consecuencias sociales y políticas</b></i>, Barcelona, Paidós, 2002.<br />
<br />
<b>Les idees que més m´han agradat:</b><br />
<a href="http://multimedia.fnac.es/multimedia/ES/images_produits/ES/Grandes150/4/0/7/9788449314704.gif" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" class="alignright" height="222" mce_src="http://multimedia.fnac.es/multimedia/ES/images_produits/ES/Grandes150/4/0/7/9788449314704.gif" src="http://multimedia.fnac.es/multimedia/ES/images_produits/ES/Grandes150/4/0/7/9788449314704.gif" width="150" /></a>Marx, Giddens, Weber, Durkheim, Simmel, Parsons, Foucault, Elias, Luhman i<br />
Habermas, tots diuen:<br />
<ol><li>Individualització= característica estructural de les societats altament diferenciades.</li>
<li>Fa possible la integració, no la posa en perill. La creativitat que suscita permet la renovació de la societat. No és el mateix individualització que individualisme. Beck, E., defensa que l´individualisme s´ha institucionalitzat, que les accions estan orientades a l´individu, no al grup i això destrueix coexistència social.</li>
</ol>Guida Al·lèshttp://www.blogger.com/profile/11586486232382949335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2195399077361963175.post-11906234507153325112010-06-05T11:15:00.000+02:002010-06-13T11:11:23.645+02:00Murdoch versus blocairesResum de les idees que m´han agradat més de <a href="http://edublogs10.ciberespiral.org/">l´entrega de premis EDUBLOGS d´Espiral</a> (Madrid, juny 2010. <br />
<br />
- <b>Alfonso Ordóñez.</b> Dues visions del futur. El món homogeni controlada per les grans empreses de la comunicació front el món heterogeni, complex i caòtic dels blocaires. El món de la veritat establerta pel poder front el món real on la veritat depèn les múltiples perspectives i per tant, del diàleg. El món dels senders front el món de les autopistes. <br />
<br />
- <b>Alfonso Alcántara</b>. Mudejarico. La web no es un complemento, es el hábitat natural de los alumnos. El reto no es integrar alumnos sino acercar profesores. Citas:<br />
<ul><li>CUALQUIER PROFESOR QUE PUEDA SER SUSTITUÍDO POR UNA MÁQUINA DEBERÍA SER SUSTITUÍDO POR UNA MÁQUINA ( A C CLARKE). </li>
<li>Alumnos no necesitan catedráticos con tesis doctorales. Necesitan facilitadores, mentores, investigadores. Los profesores tienen poca autoestima. </li>
<li>Conseguir que cada alumno sea experto en algo. </li>
</ul>Vídeos: <br />
<ul><li>Si tu lees ellos leen.</li>
<li>The new way to communicate.</li>
</ul>Guida Al·lèshttp://www.blogger.com/profile/11586486232382949335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2195399077361963175.post-37779343394701209582010-02-15T07:10:00.000+01:002010-02-15T07:10:29.497+01:00El cinismo (Francesc Torralba)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://content.cyberferia.com/getcover.ashx?ISBN=9788478446599&size=2&coverNumber=1" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://content.cyberferia.com/getcover.ashx?ISBN=9788478446599&size=2&coverNumber=1" /></a></div>Article a <a href="http://www.elpais.com/articulo/opinion/antidoto/cinismo/elpepuopi/20100215elpepiopi_5/Tes">EL PAÍS, dia 15/2/10</a><br />
A partir del llibre de Sloterdijk, <i>Crítica de la razón cínica.</i><br />
<br />
El cínico es un conformista, lleva tatuada en su epidermis la mentalidad TINA (There is no alternative), pero aparenta creer en algo, da la impresión que tiene convicciones y, de hecho, sigue en el Partido, en la Iglesia o en la ONG de turno, pero sólo él sabe que ya no cree en nada más que en conservar su statu quo. El cinismo difuso es el gran mal a combatir, una especie de virus que campa a su aire por el mundo social y político.<br />
<br />
El cínico se mira con indiferencia los avatares de la historia. No cree en el poder de la razón y experimenta pasivamente cómo se embrutecen las masas con los medios de comunicación audiovisual y cómo se atrofia la democracia. Sabe, en sus adentros, que el fracaso de la Ilustración que anunciaron los filósofos de la primera generación de la Escuela de Frank-furt, Theodor Adorno y Max Horkheimer, se ha hecho fatalmente realidad en la burbujeante sociedad postmoderna que, más que líquida -con perdón de Bauman-, parece pura gaseosa<br />
<br />
No se creen a los políticos cuando hablan y, sin embargo, están sedientos de referentes sociales, de arquetipos ejemplares, de razones por las que merezca la pena luchar. Tienen hambre de épica.<br />
El cinismo genera desconfianza y desesperanza. Frente a él es necesario repetir una y otra vez que otro mundo es posible (y necesario). Contra el fatalismo histórico que anida en el alma del cínico, es esencial reivindicar el poder de la razón y de la participación, el principio esperanza del olvidado Ernst Bloch, la indignación frente al mal y las estructuras de injusticia que ahogan el mundo. Nos conviene recordar que toda realidad viene precedida por un sueño.<br />
<br />
<br />
Después del fracaso de las utopías, llegó el nihilismo y, con él, el cinismo. Pero, después del cinismo, ¿qué podemos esperar? Nadie lo sabe con certeza. Será necesario forjar nuevos horizontes de sentido, anclados en el conocimiento real del ser humano, pero con la memoria despierta, pues, de otro modo, podríamos tropezar, una vez más, con la misma piedra.Guida Al·lèshttp://www.blogger.com/profile/11586486232382949335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2195399077361963175.post-37780819298814147082009-11-25T20:08:00.000+01:002011-08-13T08:48:51.849+02:00L´evolució de la individualització segons Scott Lash<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', 'Bitstream Charter', Times, serif; font-size: 13px; line-height: 19px;"></span><br />
<div class="mceTemp mceIEcenter" style="text-align: center;"><br />
<dl class="wp-caption aligncenter" data-mce-style="width: 440px;" id="" style="background-color: #f3f3f3; border-bottom-color: rgb(221, 221, 221); border-bottom-left-radius: 3px 3px; border-bottom-right-radius: 3px 3px; border-bottom-style: solid; border-bottom-width: 1px; border-left-color: rgb(221, 221, 221); border-left-style: solid; border-left-width: 1px; border-right-color: rgb(221, 221, 221); border-right-style: solid; border-right-width: 1px; border-top-color: rgb(221, 221, 221); border-top-left-radius: 3px 3px; border-top-right-radius: 3px 3px; border-top-style: solid; border-top-width: 1px; display: block; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; margin-right: auto; margin-top: 10px; padding-top: 4px; text-align: center; width: 440px;"><dt class="wp-caption-dt"><img alt="" data-mce-src="http://catedradatos.com.ar/comisiones/documentalistaspf/files/2009/05/wordle4.jpg" height="268" src="http://catedradatos.com.ar/comisiones/documentalistaspf/files/2009/05/wordle4.jpg" style="border-bottom-style: none; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-color: initial; border-left-style: none; border-left-width: 0px; border-right-style: none; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-style: none; border-top-width: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;" width="430" /></dt>
<dd class="wp-caption-dd" style="font-size: 11px; line-height: 17px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 5px; padding-left: 4px; padding-right: 4px; padding-top: 0px;">Scott Lash</dd></dl></div><br />
Resum del pròleg de <a data-mce-href="http://en.wikipedia.org/wiki/Scott_Lash" href="http://en.wikipedia.org/wiki/Scott_Lash" target="_blank">Scott Lash</a> (<i>Individualización a la manera no lineal</i>) del llibre:<br />
Beck, U., Beck, E., <em>La individualización. El individualismo institucionalizado y sus consecuencias sociales y políticas</em>, Madrid, Paidós, 2002.<br />
<ul><li><strong>1ª modernitat</strong>= lògica d’estructures. Individu reflectiu=subsumir objeto bajo el tema del conocimiento.</li>
<li><strong>2ª modernitat</strong>= lògica de fluxes. Individu reflexiu= separació jo/objecte coneixement, respondre a velcitat,<strong>ràpides decisions</strong>, <strong>biografies de bricolage</strong>, viure amb el risc, outsourcing funcions família, Estat.</li>
</ul><div><a href="http://catedradatos.com.ar/comisiones/documentalistaspf/category/semana-10/">Font de la imatge</a> </div>Guida Al·lèshttp://www.blogger.com/profile/11586486232382949335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2195399077361963175.post-22103542503722387922009-09-30T22:06:00.002+02:002009-09-30T22:08:31.830+02:00Una xarxa per al bé global (Gordon Brown)Gordon Brown (jul 2009) explica que avui tenim les condicions per construir una ètica per tota la humanitat, per comunicar-la (xarxa) i per sostenir-la institucionalment i políticament. <br /><br /><object height="326" width="446"><param name="movie" value="http://video.ted.com/assets/player/swf/EmbedPlayer.swf"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="wmode" value="transparent"><param name="bgColor" value="#ffffff"> <param name="flashvars" value="vu=http://video.ted.com/talks/dynamic/GordonBrown_2009G-medium.flv&su=http://images.ted.com/images/ted/tedindex/embed-posters/GordonBrown-2009G.embed_thumbnail.jpg&vw=432&vh=240&ap=0&ti=604&introDuration=16500&adDuration=4000&postAdDuration=2000&adKeys=talk=gordon_brown;year=2009;theme=rethinking_poverty;theme=new_on_ted_com;theme=speaking_at_tedglobal2009;theme=the_rise_of_collaboration;event=TEDGlobal+2009;&preAdTag=tconf.ted/embed;tile=1;sz=512x288;"><embed src="http://video.ted.com/assets/player/swf/EmbedPlayer.swf" pluginspace="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" bgcolor="#ffffff" allowfullscreen="true" flashvars="vu=http://video.ted.com/talks/dynamic/GordonBrown_2009G-medium.flv&su=http://images.ted.com/images/ted/tedindex/embed-posters/GordonBrown-2009G.embed_thumbnail.jpg&vw=432&vh=240&ap=0&ti=604&introDuration=16500&adDuration=4000&postAdDuration=2000&adKeys=talk=gordon_brown;year=2009;theme=rethinking_poverty;theme=new_on_ted_com;theme=speaking_at_tedglobal2009;theme=the_rise_of_collaboration;event=TEDGlobal+2009;" height="326" width="446"></embed></object>Guida Al·lèshttp://www.blogger.com/profile/11586486232382949335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2195399077361963175.post-5414718047237153422009-09-25T09:14:00.002+02:002010-06-13T11:11:23.653+02:00Kevin Kelly parla sobre el món que veKevin Kelly defensa la idea que el món serà una màquina única (www).... similar a un organisme viu (encara sense consciència). M´ha recordat el que diu Peter Senge sobre què es la realitat. La realitat no està formada per coses sinó per relacions. Molt interessant. <br /><br /><object height="326" width="446"><param name="movie" value="http://video.ted.com/assets/player/swf/EmbedPlayer.swf"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="wmode" value="transparent"><param name="bgColor" value="#ffffff"> <param name="flashvars" value="vu=http://video.ted.com/talks/dynamic/KevinKelly_2007P-medium.flv&su=http://images.ted.com/images/ted/tedindex/embed-posters/KevinKelly-2007P.embed_thumbnail.jpg&vw=432&vh=240&ap=0&ti=319&introDuration=16500&adDuration=4000&postAdDuration=2000&adKeys=talk=kevin_kelly_on_the_next_5_000_days_of_the_web;year=2007;theme=how_the_mind_works;theme=bold_predictions_stern_warnings;theme=what_s_next_in_tech;theme=technology_history_and_destiny;event=EG+2007;&preAdTag=tconf.ted/embed;tile=1;sz=512x288;"><embed src="http://video.ted.com/assets/player/swf/EmbedPlayer.swf" pluginspace="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" bgcolor="#ffffff" allowfullscreen="true" flashvars="vu=http://video.ted.com/talks/dynamic/KevinKelly_2007P-medium.flv&su=http://images.ted.com/images/ted/tedindex/embed-posters/KevinKelly-2007P.embed_thumbnail.jpg&vw=432&vh=240&ap=0&ti=319&introDuration=16500&adDuration=4000&postAdDuration=2000&adKeys=talk=kevin_kelly_on_the_next_5_000_days_of_the_web;year=2007;theme=how_the_mind_works;theme=bold_predictions_stern_warnings;theme=what_s_next_in_tech;theme=technology_history_and_destiny;event=EG+2007;" height="326" width="446"></embed></object>Guida Al·lèshttp://www.blogger.com/profile/11586486232382949335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2195399077361963175.post-26045923334280479862009-09-03T08:43:00.004+02:002010-06-13T11:07:55.698+02:00Ment hiperconnectada, intel·ligència fluïdaMai com ara la ment havia rebut tants estímuls i informació en tan poc temps. L'abundància d'intercanvis provoca canvis en la identitat i la forma de veure la vida: per exemple, percebre que ni tu ni la cultura que et rodeja avui no serà la mateixa que la d'ahir. La intel·ligència fluïda ha substituït el pensament monolític...<br />
<br />
Font: <a href="http://spacecollective.org/Wildcat/5113/Of-Onions-and-Infocologies-Thriving-in-the-age-of-hyperconnectivity#"><span style="text-decoration: underline;">http://spacecollective.org/Wildcat/5113/Of-Onions-and-Infocologies-Thriving-in-the-age-of-hyperconnectivity#</span></a>Guida Al·lèshttp://www.blogger.com/profile/11586486232382949335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2195399077361963175.post-74753885059212482032009-06-24T06:53:00.002+02:002009-06-24T06:56:13.287+02:00Aprendre a navegar en un oceà d'incerteses<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.bnp.gob.pe/portalbnp/images/stories/publicacion_del_mes/junio2007_mayo2008/CaratulaLossietesaberesnecesarios.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 311px; height: 424px;" src="http://www.bnp.gob.pe/portalbnp/images/stories/publicacion_del_mes/junio2007_mayo2008/CaratulaLossietesaberesnecesarios.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><br />Extret d'Edgar Morin a <span style="font-weight: bold; font-style: italic;">Los siete saberes necesarios para la educación del futuro</span> (UNESCO, 1999):<br /><br /><span style="font-style: italic;">Las ciencias nos han revelado en el siglo XX innumerables campos de incertidumbres que han aparecido en las ciencias físicas (microfísica, termodinàmica, cosmología) en las ciencias de la evolución biológica y en las ciencias históricas.... En la escuela se tendría que enseñar a afrontar los riesgos, lo inesperado, lo incierto.... </span><span style="color: rgb(102, 102, 204); font-style: italic;font-size:130%;" ><span style="font-weight: bold;">Es necesario aprender a navegar en un océano de incertidumbres a través de archipiélagos de certeza</span></span><span style="font-style: italic;">... Como dijo Eurípides hace 25 siglos:</span> <span style="font-style: italic; font-weight: bold;">Lo esperado no se cumple y para lo inesperado un dios abre la puerta. </span><br /><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-style: italic;">El abandono de los conceptos deterministas de la historia humana que creían poder predecir nuestro futuro, el examen de los grandes acontecimientos y accidentes de nuestro siglo que fueron todos inesperados, e<span style="font-weight: bold;">l carácter en adelante desconocido de la aventura humana</span>, deben incitarnos a <span style="font-weight: bold;">preparar nuestras mentes para esperar lo inesperado</span> y poder afrontarlo. Es imperativo que todos aquellos que tienen la carga de la educación estén a la vanguardia con la incertidumbre de nuestros tiempos. </span><br /><br /></div>Guida Al·lèshttp://www.blogger.com/profile/11586486232382949335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2195399077361963175.post-5015316636309227152009-04-22T09:40:00.001+02:002010-06-13T11:10:55.692+02:00L'escletxa digital<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIXrMIuAOLuTd8NOfkBQS-jZJ59fPT1Vf0oL8jtpu9rEltc6PzFjyh5k5LyeiuUXzoLBNQWEJTTtq5bJSFgVbdqH3ts7WJhG0jPZX_mflOZ7spbUVaDn1Dy6kr-15epHNzmrtsAtzUXmG_/s1600-h/Imagen+1.png"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 164px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIXrMIuAOLuTd8NOfkBQS-jZJ59fPT1Vf0oL8jtpu9rEltc6PzFjyh5k5LyeiuUXzoLBNQWEJTTtq5bJSFgVbdqH3ts7WJhG0jPZX_mflOZ7spbUVaDn1Dy6kr-15epHNzmrtsAtzUXmG_/s400/Imagen+1.png" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5327417622056747378" /></a><br />Cliqueu sobre la imatge<div><br /></div>Guida Al·lèshttp://www.blogger.com/profile/11586486232382949335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2195399077361963175.post-42187493138182199002009-04-18T09:22:00.002+02:002009-04-18T09:25:24.666+02:00Poder-se desplegarLa globalització permetrà als privilegiats que es puguin formar desplegar totes les seves qualitats i creativitat. Com diu na María Zambrano: El ser se despliega cuando crece. Un exemple: <br /><object width="560" height="340"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/0UE3CNu_rtY&hl=es&fs=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/0UE3CNu_rtY&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="560" height="340"></embed></object>Guida Al·lèshttp://www.blogger.com/profile/11586486232382949335noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2195399077361963175.post-73906699103541701072009-04-18T08:34:00.001+02:002009-04-18T08:34:35.512+02:00The lost generation<iframe src="http://dotsub.com/media/5868738e-5c3d-46db-965e-5ea79d0d8359/e/m" frameborder="0" width="420" height="347"></iframe>Guida Al·lèshttp://www.blogger.com/profile/11586486232382949335noreply@blogger.com0