Canvis socials i educació

Quan deixaran d´emprar els fillets?

2011-11-05T10:40:00.003+01:00

M´indigna la manera com els anuncis empren els fillets per vendre més, com si les mares/pares fossin botxets. Creuen que som beneits? com diu Antonio Garrido, o aprofiten que alguns creuen que els fillets tenen millor criteri que ells hora de comprar? Què justifica difondre conductes imbècils? Els beneficis? Quan seran importants els fillets?

D´això tracta aquest llibre, del que Chris Kennedy n´ha fet un resum. Childhood Under Siege de Joel Bakan, guionista de The Corporation, explica cóm l´objectiu de les grans corporacions són els infants. A una societat sotmesa al mercat, els fillets són les primeres víctimes.

En cinc grans àrees: audiovisuals, farmacèutiques (amb l´augment dels medicaments per als fillets hiperactius, la tristesa, l´ansietat....), químiques, treball infantil i educació.

En relació als mitjans audiovisuals cita especialment la web Addicting Games, de
Nickelodeon, una de les majors fonts de jocs online. Bakan diu:
La major part de les webs de jocs ofereixen continguts emocionants interactius. Els jugadors poden jugar amb altres i controlar escenes virtuals de brutalitat i assassinats com si estiguessin mirant passivament actors o dibuixos animats de la tele.

Explica l´impacte de jocs com Grand Theft Auto, Halo o Call of Duty. També analitza Neopets i Webkinz dirigits als nens petits (des d´infantil fins a primaria) dels que diu que tenen èxit perquè manipulen els intensos sentiments infantils per les mascotes virtuals emprant tàctiques de casino. Què tenen en comú aquests jocs?. L´addicció.

Conta que quan li van demanar a Stuart Shanker quin era el consell principal que havíem de donar als pares va dir: ajudeu-los a lliurar-se de la televisió i els jocs addictius.

Al següent vídeo, l´autor explica les idees principals del llibre. Des de 30 anys ençà, permetem que les multinacionals manipulin sofisticadament les emocions dels infants per fer negoci. Com a pares cada cop és més difícil lluitar contra la força que tenen.

El llibre no fa més que confirmar allò que havia afirmat Bauman fa 6 anys a Vida líquida: La sociedad de consumidores centra su reprocesado de la infancia en la gestión de los espíritus (...) La gran novedad es la conquista y la reorganización del alma.... Nada más aprenden a leer, se instala en los niños una dependencia de las tiendas. Bombardeados sobre lo mucho que necesitan tales productos para ser las personas que hay que ser, los niños se sienten inadecuados, deficientes y de inferior calidad si no responden con rapidez a la llamada. Aparece la necesidad de ocultar o reparar defectos corporales o faciales (...) Las revistas de mayor tirada para adolescentes ofrecen regalos de rímel exhuberante o spray bronceador.

És suficient la força de la família per combatre la pressió social? N´hi ha prou amb el que pugui fer l´escola? Tots sabem que no, però en aquests moments el desconcert de tants fronts contra els que lluitar, la complexitat social i la precarietat de les associacions de mestres o educadors no deixa entreveure un camí a seguir, un nord prou clar que pugui mobilitzar la gent per un canvi social profund. S´està covant alguna cosa nova o vivim el lent final d´una era?. Algú ho sap?.

Articles relacionats:
- Investigació sobre el mercat infantil a Catalunya. Les empreses no s´amaguen de res.

- Zigmunt Bauman, El ciutadà consumidor.

Les revoltes de Londres vistes per Zygmunt Bauman

2011-08-13T08:05:00.002+02:00

Resum de l´article de Zygmunt Bauman. The London Riots. On consumerism coming to roost.

Totes les varietats de desigualtat social provenen de la divisió entre els que tenen i els que no tenen (Cervantes).

Les desigualtats romanen però fa dos segles les revoltes eren per pa (desitjar quelcom), i ara són per objectes de desig múltiples i variats (per ressentiment, humiliació). Són com a camps minats, plens d´explosius que un no pot saber quan o amb quina intensitat explotaran.

Ara tots som consumidors. Consumir és la mesura de l´èxit social i el remei als mals socials. Som instigats a anar a les botigues com si fossin farmàcies plenes de drogues que curen o mitiguen malalties i afliccions. Comprar té una dimensió escatològica. Els supermercats són els nostres temples, les llistes de compra els nostres breviaris, i les passetjades als centres comercials les nostres peregrinacions.

Compram seguint l´impuls de tenir noves possessions que prest han de ser substituïdes per altres de noves i més atractives. Jo compro, llavors jo som. Comprar o no comprar, aquesta és la qüestió.

Per als consumidors defectusos (incomplets), no comprar és el símbol d´una vida no realitzada, sense entitat. Suposa no només l´absència de plaer, sinó l´absència de dignitat humana. De sentit de la vida.

D´humanitat i auto-respecte i respecte als altres.

Els supermercats són temples d´adoració per als membres de la congregació. Els desterrats de l´Església dels Consumidors són a les fronteres de l´exili protegides amb barreres, càmeres de seguretat i guàrdies. Aquestes ciutadelles armades i vigilades romanen entre noltros com un record de la misèria dels humiliats i el seu poc valor. Desafiant-los amb la seva arrogant inaccessibilitat semblen cridar: atreveix-te!.... però atreveix-te a què?

Per aprofundir veure el resum del pensament de Bauman sobre el ciutadà consumidor:
Els desitjos només es mantenen si estan sempre insatisfets.

Una interpretació més complexa de les revoltes de Londres. Pot l´educació combatre la desigualtat ?(1).

Ni pobresa ni racisme, sino falta de cohesió moral. El País, 20/8/11

La individualització dificultarà la cohesió social?

2011-08-12T12:25:00.002+02:00

És inevitable el procés d´invidualització de les societats líquides? La indivualització dificultarà la cohesió social o servirà perquè les persones puguin desplegar-se= individuar-se?

En el següent gràfic he fet un resum sobre la resposta que diferents autors han donat a les preguntes anteriors.

Beck, U., Beck, E., La individualización. El individualismo institucionalizado y sus consecuencias sociales y políticas, Barcelona, Paidós, 2002. Un capítol.
Bauman, Z, prefaci.
Lasch, pròleg.

El prefaci de Bauman, resumit:
Zygmunt Bauman

Beck+Bauman+Lash

Sabran escoltar?

2011-05-18T21:21:00.002+02:00

Vivim un món nou. Les organitzacions verticals no tenen futur, siguin escoles, partits, empreses o esglésies... només els que sabran escoltar aguantaran l´envestida. Els que sabran callar i mirar. Els que sabran que no ho poden saber tot.

Ja no són viables els discursos de: NOLTROS tenim el remei, NOLTROS VEIM EL CAMÍ, noltros els bons-voltros els dolents.

Només els que sabran trobar la manera de tenir els ulls oberts en la nit per recollir totes les veus, atents als signes del temps, podran navegar en la incertesa.

Orfes digitals i educació líquida

2011-04-16T07:40:00.001+02:00

Avui en Jordi Guim ha publicat un post (Huérfanos digitales) on planteja dubtes interessants (qui educa i què educa als nostres alumnes?, quina força tenim front el món digital on viuen ells? ).

M´ha recordat aquell escrit de Morin (1999), Los 7 saberes necesarios para la educación del futuro, on denuncia que els sistemes educatius occidentals, en mans de tècnics experts, es sostenen sobre un paradigma analític que no permet afrontar la complexitat i la incertesa. Un sistema educatiu pensat al marge del sistema social, del poder de l´educació informal i no formal, en una societat oberta com la nostra, està abocat al fracàs.

Diu que només un apropament complexe i interdisciplinari permetrà afrontar els reptes actuals.

Al mateix temps, les estructures de poder actuals (útils per un món vertical que ha mort) però també les organitzacions (escoles, partits, església) no acaben de trobar el camí per transformar allò que és essencial. Ens perdem al bosc, mirant els arbres (Mirant les fulles dels arbres, diu Nicholass Carr al darrer llibre). Per què?.

Avui a El País, en Rafael Argullol dóna una resposta molt interessant, en la línia de Bauman: han caigut els grans relats que permetien fer lectures més complexes. Lectures ètiques, lectures on la prioritat és el bé de l´altre.

Tecnologías y sociedad del conocimiento. Cambio de ciclo histórico

2011-02-28T14:10:00.000+01:00

Somos la primera generación en la historia donde las formas productivas y de conocimiento coinciden.
Genís Roca. TED X Ramblas

Investigació sobre el mercat infantil. Consum i felicitat

2011-01-28T09:23:00.001+01:00

La recent investigació sobre el mercat infantil a Catalunya patrocinada per la Generalitat, en la que hi ha participat ESADE, Associacions de Pares i Fabricants, ha arribat a les següents conclusions:

Els fillets d´avui

gestionen la seva imatge com una marca.

demanen sortir del cercle. Volen atenció dels pares, no objectes.

Són grans negociadors

Individualistes

Impacients

Sobreprotegits

Creixen a gran velocitat

Tenen una gran confiança en sí mateixos

Creuen que el món comença i s´acaba amb ells.

Tot i que l´objectiu de l´estudi no és tant ajudar les famílies com mostrar camins als fabricants, resulten sorprenents les conclusions. Els fillets volen sortir del cercle del consum. quins nous productes podem fabricar per ajudar-lis?.

Així i tot, la descripció del perfil dels fillets actuals dóna al clau, com quan s´afirma que CREUEN QUE EL MÓN COMENÇA I S´ACABA AMB ELLS, un tret característic del món postmodern, com ja va avisar Ortega i Gasset els anys 30 a La rebelión de las masas:

Las nuevas generaciones se disponen a tomar el mando del mundo como si el mundo fuese un paraíso sin huellas antiguas, sin problemas tradicionales y complejos.

Agraesc a na Cèlia Riba, assessora del CEP de Palma, l´enviament de l´enllaç del vídeo.

Ken Robinson. Canviar paradigmes.

2010-10-26T22:13:00.000+02:00

Nada volverá a ser como antes (Joan Subirats)

2010-09-05T09:30:00.000+02:00

Selecció extreta de l´article de Joan Subirats (El país, 4/9/10)

No estamos en un paréntestis, no atravesamos una mala coyuntura. Nada volverá a ser como antes. La crisis es una forma de denominar el cambio de época al que deberemos acomodarnos.

(Ya no tendremos) "un trabajo" durante toda la vida. Algo que nos identificaba como personas. Un trabajo que se aprendía primero, y luego se ejercía sin cambios significativos. Un espacio laboral en el que los colegas no cambiaban de un día para otro, y que por tanto permitía que se desplegaran acciones colectivas para mejorar salarios, horarios, disponer de vacaciones y asegurar prestaciones ante riesgos y vulnerabilidades.

Las redes familiares siguen siendo significativas, pero se han ido haciendo menos fiables, más frágiles.

Internet no es simplemente una "nueva tecnología de información y comunicación". Internet sustenta otra forma de vivir, de trabajar, relacionarse, de aprender y de enseñar, de luchar o defenderse, de ser.

La base de la nueva época es un valor, la información, que no se agota cuando alguien tiene acceso a ello. Y cuya producción es más amplia y cuya reproducción es inmediata y casi sin costes.

Más relaciones entre las personas, más soledad y aislamiento.

Más movilidad que nunca, más deseo de enraizamiento. Más información, pero también más caos y confusión.

El modelo social europeo, se nos escapa de entre las manos. Pero la seguridad tan fatigosamente conseguida no regresará. Seremos más libres, más autónomos, más capaces de ser lo que queramos, pero también viajaremos por la vida más solos, con menos lazos.

Aprenderemos a trabajar de más cosas y durante más tiempo, pero podremos quizás diversificar y combinar obligación y devoción. Nos faltará la familia, pero la construiremos y reconstruiremos más a nuestro modo. Seguimos hablando de desarrollo y de crecimiento, pero deberemos acostumbrarnos a otro desarrollo, a otro crecimiento.

Dissonància intergeneracional

2010-06-13T10:45:00.000+02:00

Clicar aquí. Mario Dehter.

Estàs preparat pel segle XXI?

2010-06-10T09:27:00.001+02:00

Are You Ready for the 21st Century ? from Michel Cartier on Vimeo.

A la part final l´autor apunta tres possibles escenaris de futur:

Societat regida pel mercat
Societat regida pels consumidors a través d´internet
Societat ecològica

Sotmesos o lliures?

2010-06-06T10:32:00.003+02:00

Comentari de Dolors Reig sobre el llibre de Clay Shirky, Cognitive Surplus.

Vivimos una explosión de medios digitales enlazando a mil millones de personas en una misma red, despertando un excedente cognitivo aletargado de tres trillones de horas al año de tiempo libre, que la población “educada” podrá dedicar a cosas más importantes que ver la televisión. Los 100 millones de horas de pensamiento humano que crearon wikipedia son los que gastan los americanos cada fin de semana viendo anuncios en televisión.

Individualització i postmodernitat

2010-06-06T06:50:00.003+02:00

Idees destacades d'un article del llibre:

Beck, U., Beck, E., La individualización. El individualismo institucionalizado y sus consecuencias sociales y políticas, Barcelona, Paidós, 2002.

Les idees que més m´han agradat:
Marx, Giddens, Weber, Durkheim, Simmel, Parsons, Foucault, Elias, Luhman i
Habermas, tots diuen:

Individualització= característica estructural de les societats altament diferenciades.
Fa possible la integració, no la posa en perill. La creativitat que suscita permet la renovació de la societat. No és el mateix individualització que individualisme. Beck, E., defensa que l´individualisme s´ha institucionalitzat, que les accions estan orientades a l´individu, no al grup i això destrueix coexistència social.

Murdoch versus blocaires

2010-06-05T11:15:00.000+02:00

Resum de les idees que m´han agradat més de l´entrega de premis EDUBLOGS d´Espiral (Madrid, juny 2010.

- Alfonso Ordóñez. Dues visions del futur. El món homogeni controlada per les grans empreses de la comunicació front el món heterogeni, complex i caòtic dels blocaires. El món de la veritat establerta pel poder front el món real on la veritat depèn les múltiples perspectives i per tant, del diàleg. El món dels senders front el món de les autopistes.

- Alfonso Alcántara. Mudejarico. La web no es un complemento, es el hábitat natural de los alumnos. El reto no es integrar alumnos sino acercar profesores. Citas:

CUALQUIER PROFESOR QUE PUEDA SER SUSTITUÍDO POR UNA MÁQUINA DEBERÍA SER SUSTITUÍDO POR UNA MÁQUINA ( A C CLARKE).
Alumnos no necesitan catedráticos con tesis doctorales. Necesitan facilitadores, mentores, investigadores. Los profesores tienen poca autoestima.
Conseguir que cada alumno sea experto en algo.

Vídeos:

Si tu lees ellos leen.
The new way to communicate.

El cinismo (Francesc Torralba)

2010-02-15T07:10:00.000+01:00

Article a EL PAÍS, dia 15/2/10
A partir del llibre de Sloterdijk, Crítica de la razón cínica.

El cínico es un conformista, lleva tatuada en su epidermis la mentalidad TINA (There is no alternative), pero aparenta creer en algo, da la impresión que tiene convicciones y, de hecho, sigue en el Partido, en la Iglesia o en la ONG de turno, pero sólo él sabe que ya no cree en nada más que en conservar su statu quo. El cinismo difuso es el gran mal a combatir, una especie de virus que campa a su aire por el mundo social y político.

El cínico se mira con indiferencia los avatares de la historia. No cree en el poder de la razón y experimenta pasivamente cómo se embrutecen las masas con los medios de comunicación audiovisual y cómo se atrofia la democracia. Sabe, en sus adentros, que el fracaso de la Ilustración que anunciaron los filósofos de la primera generación de la Escuela de Frank-furt, Theodor Adorno y Max Horkheimer, se ha hecho fatalmente realidad en la burbujeante sociedad postmoderna que, más que líquida -con perdón de Bauman-, parece pura gaseosa

No se creen a los políticos cuando hablan y, sin embargo, están sedientos de referentes sociales, de arquetipos ejemplares, de razones por las que merezca la pena luchar. Tienen hambre de épica.
El cinismo genera desconfianza y desesperanza. Frente a él es necesario repetir una y otra vez que otro mundo es posible (y necesario). Contra el fatalismo histórico que anida en el alma del cínico, es esencial reivindicar el poder de la razón y de la participación, el principio esperanza del olvidado Ernst Bloch, la indignación frente al mal y las estructuras de injusticia que ahogan el mundo. Nos conviene recordar que toda realidad viene precedida por un sueño.

Después del fracaso de las utopías, llegó el nihilismo y, con él, el cinismo. Pero, después del cinismo, ¿qué podemos esperar? Nadie lo sabe con certeza. Será necesario forjar nuevos horizontes de sentido, anclados en el conocimiento real del ser humano, pero con la memoria despierta, pues, de otro modo, podríamos tropezar, una vez más, con la misma piedra.

L´evolució de la individualització segons Scott Lash

2009-11-25T20:08:00.000+01:00

: Scott Lash

Resum del pròleg de Scott Lash (Individualización a la manera no lineal) del llibre:
Beck, U., Beck, E., La individualización. El individualismo institucionalizado y sus consecuencias sociales y políticas, Madrid, Paidós, 2002.

1ª modernitat= lògica d’estructures. Individu reflectiu=subsumir objeto bajo el tema del conocimiento.
2ª modernitat= lògica de fluxes. Individu reflexiu= separació jo/objecte coneixement, respondre a velcitat,ràpides decisions, biografies de bricolage, viure amb el risc, outsourcing funcions família, Estat.

Font de la imatge

Una xarxa per al bé global (Gordon Brown)

2009-09-30T22:06:00.002+02:00

Gordon Brown (jul 2009) explica que avui tenim les condicions per construir una ètica per tota la humanitat, per comunicar-la (xarxa) i per sostenir-la institucionalment i políticament.

Kevin Kelly parla sobre el món que ve

2009-09-25T09:14:00.002+02:00

Kevin Kelly defensa la idea que el món serà una màquina única (www).... similar a un organisme viu (encara sense consciència). M´ha recordat el que diu Peter Senge sobre què es la realitat. La realitat no està formada per coses sinó per relacions. Molt interessant.

Ment hiperconnectada, intel·ligència fluïda

2009-09-03T08:43:00.004+02:00

Mai com ara la ment havia rebut tants estímuls i informació en tan poc temps. L'abundància d'intercanvis provoca canvis en la identitat i la forma de veure la vida: per exemple, percebre que ni tu ni la cultura que et rodeja avui no serà la mateixa que la d'ahir. La intel·ligència fluïda ha substituït el pensament monolític...

Font: http://spacecollective.org/Wildcat/5113/Of-Onions-and-Infocologies-Thriving-in-the-age-of-hyperconnectivity#

Aprendre a navegar en un oceà d'incerteses

2009-06-24T06:53:00.002+02:00

Extret d'Edgar Morin a Los siete saberes necesarios para la educación del futuro (UNESCO, 1999):

Las ciencias nos han revelado en el siglo XX innumerables campos de incertidumbres que han aparecido en las ciencias físicas (microfísica, termodinàmica, cosmología) en las ciencias de la evolución biológica y en las ciencias históricas.... En la escuela se tendría que enseñar a afrontar los riesgos, lo inesperado, lo incierto.... Es necesario aprender a navegar en un océano de incertidumbres a través de archipiélagos de certeza... Como dijo Eurípides hace 25 siglos: Lo esperado no se cumple y para lo inesperado un dios abre la puerta.

El abandono de los conceptos deterministas de la historia humana que creían poder predecir nuestro futuro, el examen de los grandes acontecimientos y accidentes de nuestro siglo que fueron todos inesperados, el carácter en adelante desconocido de la aventura humana, deben incitarnos a preparar nuestras mentes para esperar lo inesperado y poder afrontarlo. Es imperativo que todos aquellos que tienen la carga de la educación estén a la vanguardia con la incertidumbre de nuestros tiempos.

L'escletxa digital

2009-04-22T09:40:00.001+02:00

Cliqueu sobre la imatge

Poder-se desplegar

2009-04-18T09:22:00.002+02:00

La globalització permetrà als privilegiats que es puguin formar desplegar totes les seves qualitats i creativitat. Com diu na María Zambrano: El ser se despliega cuando crece. Un exemple:

The lost generation

2009-04-18T08:34:00.001+02:00

Internet disminuïrà la competència lectora?

2009-03-30T16:30:00.002+02:00

Interessant article de la BBC que resumeix els resultats de recents investigacions sobre el tema que afirmen que la capacitat per escanejar textos dels nadius digitals respon millor a l'estructura biològica del cervell que la capacitat per llegir. La polèmica entre els defensors de la cultura o els de la biologia està servida.

Infoxicació

2009-02-09T08:20:00.003+01:00

Omplir la biblioteca del Congrés dels EUA amb 29 milions de llibres, 12 milions de fotografies i 57 milions de manuscrits ha suposat una tasca que ha durat dos segles. Ara el món genera una informació similar digital 100 cops al dia.

Internet Innovation Alliance.
Vist a: Wiki de Jackie Gerstein. Connectivisme.

La crisi econòmica i el nacionalisme econòmic

2009-02-08T13:18:00.004+01:00

Dos articles d'opinió on es relacionen les polítiques neoliberals amb la crisi econòmica actual i s'adverteix del perill de manipular políticament la crisi amb arguments xenòfobs i racistes i demanen la implantació de mesures de coordinació política globals:

Sami Naïr, (El País, 6/2/09) adverteix del perill de l'ascenció del feixisme.
Josep Ramoneda (El País, 6/2/09), parla del perill del retorn a posicions tribals.

Reportatge sobre les perspectives de la situació actual.

El peligro de desglobalización (El País, 6/2/09)

La crisi econòmica de 2009 i la caiguda dels grans relats

2009-02-08T13:15:00.002+01:00

Entrevista al Nobel d´Economia Amartya Sen. El País, 7 de febrer de 2009.

Vida líquida i web 2.0

2009-01-27T17:16:00.000+01:00

Té impacte internet sobre la constància en la concentració?

2009-01-26T23:57:00.002+01:00

20 de cada 100 persones són pobres

2008-12-09T07:38:00.003+01:00

Clica sobre l´enllaç a Canal Solidario per consultar la Encuesta Condiciones de Vida 2007

Com menys comparteixes menys poder tens

2008-11-19T06:07:00.003+01:00

Isaac Mao. El Sharisme és l´esperit de l´Edat de la web 2.0. que transformarà el món en un gran cervell (ment) social. No hi ha altre camí pel desenvolupament professional i social que compartir allò que aprenc i produeixo. (Vist a Digizen)

L'escola franquista/l'escola de la República

2008-10-18T17:15:00.002+02:00

La escuela del S. XXI és una webquest on pots aprendre:

- Com eren les escoles dels anys 50. Quins continguts? quins mètodes?.
- Quines diferències hi havia amb les escoles de la República?
- Com t´agradaria que fos l'escola del s.XXI

Nadius digitals o emigrants tecnològics?

2008-10-07T07:39:00.003+02:00

Article de LORENA FERNÁNDEZ (Univ. Deusto) on resumeix els articles de Marc Prensky de 2001: Digital Natives, Digital Immigrants i Do They Really Think Differently? .

Vídeo del professor de l´UAB Carles Monereo on exposa els conceptes de nadius digitals (els joves, els nens que neixen el segle XXI, són els primers en adquirir unes funcions cognitives donades per un nou context social. Exemples: la memòria és externa, la informació prové de les pantalles) i el d'emigrants tecnològics (la generació dels que migram dels llibres a internet). A través del context social rebem unes habilitats que generen unes funcions cognitives que formategen la ment d´una forma o d´una altra.

Història del món globalitzat

2008-09-09T12:57:00.002+02:00

Clicant aquí accedireu a un còmic fet per ALFONSO LÓPEZ. En pdf o online. Títol: Historia del mundo globalizado. Un repàs a la història i les causes de la injustícia des dels orígens prehistòrics fins a l'actualitat. Un material fet des d'una mirada ètica i des d'uns profunds coneixements històrics. Molt bo.

Pobresa i infància

2008-09-08T17:54:00.002+02:00

A Espanya un de cada quatre fillets és pobre (article i vídeo)

WEBQUEST: L'ERA D'INTERNET

2008-06-25T14:59:00.002+02:00

Els alumnes dividits en grups han d'assumir diferents rols, cadascun dels quals defensarà una opinió diferent respecte a l'impacte d'internet sobre el món del treball i l'oci.

Els Drets Humans (Amnistia Internacional)

2008-06-24T17:16:00.000+02:00

Nosaltres (els rics) i ells (els pobres)

2008-06-12T08:22:00.003+02:00

Feixistes a Itàlia

2008-05-25T11:12:00.004+02:00

El 64,6% dels delictes comsos a Itàlia són obra dels mateixos italians, mentre que la resta són dels estrangers (dades de 2007).

Els autòctons tenen predilecció pels delictes informàtics (80,7%), atracaments a comerços i bancs (64%) i extorsió (76,7%).
Els nouvinguts, en canvi, actuen en altres sectors, com els furts (49%), la venda de droga (37%) i la prostitució (58,5%). La població estrangera se situa a l'entorn del 10% del total.

Malgrat aquestes xifres a Itàlia es viu amb la sensació que els responsables de la inseguretat són els immigrants.... Un delicte comès per un estranger causa molt de rebombori i quan és un italià qui viola una romanesa, com va passar la setmana passada, la informació passa desapercebuda.

Font: Diari Avui, 22/maig/2008

Joves i TICs

2008-04-11T18:51:00.003+02:00

Clicant al dibuix superior hi trobareu 15 documents publicats per la FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA sobre L´IMPACTE DE LES NOVES TECNOLOGIES en la vida dels joves. Van ser publicats a finals de 2006.

2008-02-27T19:53:00.001+01:00

Adolescents i identitat

2007-12-04T19:02:00.002+01:00

Els adolescents valoren la ideologia
Reportatge d´EL PAIS que resumeix les conclusions del darrer informe de la Fundación Santa María i de l'Observatori de la Joventut.

2007-11-26T06:33:00.001+01:00

La telebasura devora a los niños

Publicat a EL PAÍS, el 26/11/07

Neccessitània i Possibilitània

2007-11-22T19:02:00.000+01:00

Extracte de l'entrevista a Peter Sloterdijk a La Vanguàrdia, feta per Víctor Amela (22/11/07):

- Somos grandes inversores en infelicidad
- Somos los interprétes de una comedia, la comedia de la necesidad: no paramos de inventar problemas.

- ¿Por qué somos así?
- Porque provenimos de Necesitania, continente en que todo era necesidad, y hemos evolucionado hacia Posibilitania, este continente en que todo es posibilidad. Y tener que andar siepre eligiendo.... es muy torturante!!!! Por primera vez en la historia de la humanidad, hay añoranza de Necesitania

DIVENDRES ALTERNATIUS

2007-11-21T06:53:00.000+01:00

Vídeo sobre els DIVENDRES ALTERNATIUS organitzats per EdPAC (Educació per l´Acció Crítica) en col·laboració amb CONSUMEPARAMORIR.ORG. Fins el minut 4.40 es veuen cites escrites pels joves sobre còm veuen el món. A la segona part hi ha curtmetratges i cartells contra-publicitaris molt polits.

Enviat per na Florencia Acerenza.

Nova estructura familiar

2007-11-18T19:31:00.000+01:00

Impacte de la modernitat líquida sobre el matrimoni
Article de Vicente Verdú

Estem educant amb els mètodes d'un món que ha mort?

2007-11-10T13:22:00.000+01:00

Vídeo enviat per na Sílvia Tur

2007-11-07T20:58:00.000+01:00

	Facundo Cabral/Alberto Cortez - no me llames extranjero

	Found at skreemr.com

Economia, estructura familiar i capital social

2007-11-01T09:15:00.000+01:00

Robert Putnam, autor del concepte capital social, va publicar un llibre el 2000, Tot jugant al bowling sol, on volia demostrar que la pèrdua de capital social incideix en el debilitament dels vincles socials i la participació social i política. Segons Putnam, una societat desarticulada és una societat no compromesa per al bé comú.
Les causes de la desarticulació provenen de la nova economia (jornades laborals, canvis de domicili, revolució tecnològica), que incideix en la ruptura de l'estructura familiar i en la reducció del benestar i l'educació dels infants.
Per a reconstruir el teixit social malmès proposa la creació de xarxes socials (associacions, centres d'esplai, escoltisme...).

Al següent enllaç enviat per na Verónica Martínez hi trobareu (en castellà o en anglès, en word o en pdf) un resum de tres pàgines del llibre:
http://www.iadb.org/etica/

Comentari del llibre de Bauman

2007-11-01T08:39:00.000+01:00

Al diari electrònic VILAWEB hi trobareu un comentari de Xavier Díez del llibre de Bauman: Els reptes de l'educació en la modernitat líquida (Arcàdia, 2007). L´ha enviat na Tànit Marí.

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/47798

2007-10-28T19:10:00.000+01:00

El món està format per dues superpotències: Estats Units i l'opinió pública

José Saramago.

Mediació i resolució de conflictes

2007-10-28T16:34:00.000+01:00

Al següent enllaç hi trobareu una sèrie de vídeos per a treballar la mediació i la resolució de conflictes: http://213.176.161.13/videoteca/series/showpeace/index.htm

2007-10-28T08:12:00.000+01:00

2007-10-27T10:30:00.001+02:00

2007-10-27T09:16:00.001+02:00

Si tu llegeixes, ells llegeixen

2007-10-27T08:14:00.000+02:00

Vídeo enviat per n´Isabel Molina.

L'acurçament de la infantesa en la modernitat líquida

2007-10-25T19:33:00.000+02:00

Segons Neil Postman la desaparició prematura de la infantesa és deguda a l´impacte dels mitjans de comunicació que alteren el procés de socialització infantil perquè desvetllen els secrets del món d'adult: la sexualitat, la violència i la competitivitat.

Fa només 30 anys la socialització dels infants es considerava un fet especial apartat de la vida adulta. Hi havia una barrera que suposava l´existència de secrets: sobre la sexualitat, els doblers, la violència, la mort o la malaltia. El nen entrava en aquest món de forma progressiva, però ara, la immediatesa de l´anomenada mainadera electrònica (la tele), la falta de filtratge educatiu i l´ús de les imatges (ja no és necessari saber llegir per entendre) fan que l´accés dels nens als secrets adults sigui brutal. Avui l´escola i la família tenen poc poder davant els mass-media.

El següent enllaç us durà a un article dels professors Elena Sánchez i José Luis Rodríguez Diéguez, de la Universitat de Salamanca, on comenten el pensament de Postman. redalyc.uaemex.mx/redalyc/pdf/158/15801008.pdf

Font de la foto: Una web altament recomanada per la seva creativitat. www.consumehastamorir.org

Els tres enterraments

2007-10-24T19:28:00.000+02:00

Algunes pel·lícules i cançons que poden servir per organitzar tallers o sessions sobre el diàleg intercultural. Sobre el diàleg amb els diferents. El següent vídeo és la canço de LOS TIGRES DEL NORTE, Tres veces mojado, una història real d'un salvadoreny que prova de travessar la frontera Mèxic-EUA.

Aquí veureu el tràiler de LOS TRES ENTIERROS DE MELQUÍADES ESTRADA, que tracta sobre la relació entre un policia nordamericà, un mexicà i un espalda mojada, a la frontera Mèxic-EUA

El miracle de Candeal

2007-10-24T13:50:00.000+02:00

L'escola de música i percussió de Candeal (Brasil), fundada per Carlinhos Brown ha estat una resposta activa contra l'exclusió social de molts dels nens i joves del barri de Candeal. Al següent enllaç hi trobareu el tràiler de la pel·lícula que va fer Fernando Trueba:

http://www.elmilagrodecandeal.com/

Lòrquestra dels miracles

2007-10-24T13:45:00.000+02:00

Reportatge sobre l'orquestra SIMÓN BOLÍVAR que s'ha format amb fillets i joves provinents dels barris més pobres de Veneçuela.

El trobareu a l'enllaç que hi ha devall la foto.

http://www.elpais.com/articulo/revista/agosto/orquesta/milagrosa/elpepucul/20070821elpepirdv_2/Tes

El vertigen d'haver d'elegir

2007-10-23T18:43:00.000+02:00

Foto enviada per Inés Fraile

El consum segons Bansky

2007-10-23T18:40:00.000+02:00

Bansky utlitza el grafitti (llenguatge artístic associat a allò marginal i il·legal) per a representar temes a través dels quals vol provocar i fer reflexionar l'espectador i proposar jocs simbòlics del llenguatge. La seva obra es concentra en gran part als carrers de l'est londinenc. Paradoxalment, el seu art, que començà al límit d'allò il·legal, ha acabat essent víctima del sistema capitalista burgès i del mercat artístic i les seves obres portables estan molt cotitzades. La trajectòria de Bansky pot entendre's com una prostitució del segle XXI. Començà essent antisistema i ara en forma part. (Inés Fraile)

Enviat per Inés Fraile

Amor líquid

2007-10-22T19:59:00.000+02:00

El següent enllaç us obrirà un document de tres pàgines en pdf recomanat per na Laura Torrandell. Es tracta d'un resum del llibre Amor líquid, de Bauman, escrit pel professor Guido Vespucci on ve a dir que la fragilitat, solitud i angoixa de les relacions amoroses actuals no són un problema local o personal sinó que provenen del sistema econòmic i de l'homo consumens que calibra les relacions humanes en termes de cost-benefici. En aquest context les relacions de parella o els fills són vists com obstacles a la permanent actualització professional i són més preferibles les relacions en xarxa que permeten connectar i desconnectar al gust del consumidor.
Aquesta incertesa i la caiguda dels grans relats (=l'amor al pròxim s'ha substituït per la por a l'estrany) provoca la necessitat d'acudir a teràpies d'autoajuda pseudocientífiques i banals.

redalyc.uaemex.mx/redalyc/pdf/269/26940608.pdf

Un món més obert?

2007-10-20T10:34:00.002+02:00

Dedicat a Laura Torrandell

El món globalitzat ha trencat les fronteres entre països?.

Vídeo de 5 minuts sobre l'exposició que es va fer al CCCB el 2007 sota el títol FRONTERES, que fa un recorregut per les fronteres físiques que s'estan construint entre rics i pobres a Palestina, entre Mèxic i EUA, entre Índia i Caixmir, entre Marroc i Espanya i dins les ciutats grans, les fronteres entre barris, els carrers-frontera (Cuba, Miami). http://www.cccb.org/ca/arxiu_multimedia?idg=12274
Vídeo de 3 minuts editat pel CCCB el 2007 on es veu a Zygmunt Bauman parlant sobre les fronteres: http://www.cccb.org/ca/arxiu_multimedia?idg=13200

Valors ètics i societat al segle XXI

2007-10-19T20:32:00.000+02:00

Conferència d' Adela Cortina

Catedràtica d´ètica i filosofia política de la Universitat de València.
La Caixa, Madrid, 30 de març de 2006
Llibres destacats:
· Ética mínima
· Razón comunicativa
· Etica de la sociedad civil
· Construir confianza

Ciudadanía como motor de revolución social

Por qué la idea de ciudadanía es tan importante en el siglo XXI?
* En primer lugar, porque con la globalización, los protagonistas del cambio serán los ciudadanos y no sólo las empresas y los países como antes. El siglo XXI o será protagonizado por los ciudadanos o no serà un buen siglo.
* En segundo lugar porque ciudadanía será el vínculo que unirá a personas con valores diferentes que vivirán en un mismo espacio y permitirá superar las diferencias.... La ciudadanía es un vínculo con los demás que implica tener un sentido de la justicia social[1].

Ciudadano= aquel que es su propio señor, el que no es siervo, el que no es esclavo, el que no es vasallo. El que hace su propia vida, es autónomo, no se somete, no es súbdito de otros[2]. Es dueño de su vida junto a los que son sus iguales en tanto que conciudadanos. No se puede ser autónomo en solitario, no se puede ser libre en solitario. Ciudadano es el que participa en la toma de decisiones de su comunidad política (politeia griega)[3]

Pero ¿cómo construir ciudadanía en una sociedad con pluralidad de valores? ¿cómo articular desde un Estado laico una sociedad multicultural de ciudadanos libres e iguales?[4]. Hay varias respuestas:
* Las sociedades monistas creen que existe sólo un código moral,
* Las pluralistas defienden que hay distintos códigos morales que pueden entrar en diálogo y encontrar valores comunes. Estos valores comunes són la ética mínima. Una ética mínima son los valores cívicos que comparten las éticas de máximos. Una ética mínima articula las diferencias desde el respeto a las éticas de máximos.

Valores de la ética cívica. Valores morales

¿Los creamos o existen?. ¿Cómo sería un mundo sin bondad, belleza, justicia, ternura? ¿cómo sería un mundo sin valores?[5].

Los valores existen. Son reales aunque no sean físicos. Tienen dinamismo. Nos atraen cuando son positivos, nos repelen cuando son negativos. Valoramos siempre. Preferir es elegir. Si el niño no atiende en la escuela es porque valora más hacer otra cosa, está valorando. Vivimos valorando. Lo principal de una persona no es su DNI sino su identidad moral, qué valores prefiere y qué valores delega. Su identidad moral. Por qué valores apuesta y cuáles pone en segundo término: la justicia, la belleza o la seguridad económica[6].

Un pueblo, una sociedad se define por los valores que prioriza: ¿la utilidad, el pragmatismo o la justicia e igualdad?.

Los valores éticos son aquello que está en nuestra mano encarnar[7] en la realidad. Dependen de la libertad. Podemos encarnarlos o no. Los valores morales son aquello de lo que nos podemos apropiar. Depende de nuestra libertad ser justos o no. La honestidad, la solidaridad son valores que uno puede cultivar o no.

Los valores son aquello que universalizaríamos[8] porque todo el mundo debería ser justo, honesto, veraz. Cuando alguien es deshonesto no lo vemos como una peculiaridad suya, sino como un fallo moral, no es como tener un lunar, no es lo mismo ser injusto que ser alto, porque estos valores humanizan, mientras que no tenerlos deshumaniza. Renunciar a ellos deshumaniza. Por ello ante el hambre no decimos es así, sino es un mundo inhumano.

Los valores morales de la ciudadanía son:

1. Libertad. Entendida como el valor que permite construir sociedades donde nadie tiene que bajar la mirada ante otro[9].
2. Igualdad. Que permite construir sociedades en las que la economía está al servicio de las capacidades de las personas.[10]
3. Solidaridad con los vulnerables. No hay igualdad sin salir por los que estan en situación vulnerable[11].
4. Respeto activo. Respeto activo por la diversidad cultural.
5. Diálogo como medio de resolver los conflictos, medio superior a la violencia.

En España ha habido una transición ética y nadie habla de ella. Desde cosmovisiones irreconciliables, las personas cada vez vamos ganando más en tolerancia, respeto y compartir valores mutuos. Nuestra sociedad contiene éticas de máximos que han encontrado unos valores cívicos mínmos que comparten. Es preciso reforzar estos valores, ampliarlos. Son el capital ético de las naciones. Es un activo productivo que no se gasta con un solo uso. Se habla del capital humano, cívico, social (redes sociales que hacen fuertes a las personas y no dejan que nadie quede en la estacada).... pero debe hablarse del capital ético. Reforzar este capital porque es algo que nos une y nos puede ayudar a articular nuestra diversidad.

Hay cosas que valen para otras cosas y otras que valen en sí. El capital ético es valioso en sí. Los valores son valiosos en sí porque nos permiten hacer un mundo más humano para quiénes, para todos los seres humanos, que no tienen precio, sino que tienen dignidad (Kant).

Preguntas del público

* PREGUNTA. ¿Se puede establecer una escala de valores?

* No se puede establecer un orden entre los valores, son valores para vivir en sociedad. Son un programa para llevar a cabo.

* ¿Dónde queda la Justicia como valor?

* Una sociedad es justa cuando cultiva estos cinco valores. Rawls= lo básico de la sociedad es la justicia. Una sociead justa promueve los cinco valores. La justicia es la estructura de los valores, si un valor falta, la sociedad es injusta. Hoy en día no sólo son vulnerables los seres humanos sino también la Naturaleza. Por 1ª vez en la historia de la humanidad la tierra es vulnerable. Se necesita una ética que se haga cargo de lo vulnerable.

* ¿Producirá esta sociedad maestros capacitados para educar ciudadanos?

* Educar ciudadanos significa educar no sólo por el medio formal (el problema educativo es el número 1 en este país) sino el informal (Cmass media, ambiente, grupo de edad –AQUÍ HI ENTREN ELS CASALS DE JOVES...). El problema es gravísimo. La ética de los medios de comunicación es central para que haya buenos ciudadanos. ¿Qué ocurre? que es ética de la empresa informativa, no del periodista vocacional. Cualquier empresa tiene que ser ética. La empresa informativa también.

* Ciudadanía multicultural
* El problema es entrar en los problemas cuando ya los tenemos. Ahora ya sabemos qué pasará. La sociedad multicultural comparte unos mínimos de justicia, mientras la tradición es judía y cristiana se comparten unos mínimos porque la ética cívica es el precipitado de estas tradiciones. Estamos en la misma sintonía porque tenemos una historia común. El problema es cuando aparecen culturas de otras tradiciones: tradición musulmana, gitanos. ¿Qué pasa cuando la discrepancia es en cuestiones de justicia? Cuando entramos en cuestiones de justicia hace falta mucho diálogo y respeto activo. Entrar ahí con mucho respeto y diálogo. Lo último que haría es decir que una niña no puede ir a un centro público si lleva un velo.

[1] Esta definición proviene de la politeia griega o el cives romano. Ambos implican una visión ética: ¿qué es un buen ciudadano, cómo debe ser?. Implican creer que los valores existen. Como decía Aranguren el buen ciudadano no surge de la nada, sinó que se forja, se cultiva, se hace, se educa. Esta es la línea que yo defiendo. Ser ciudadano es tener un sentido de la justicia, implica trabajar para la justicia. Para los comunitaristas ser ciudadano es simplemente pertenecer a una comunidad y tener su cultura.

[2] Debemos pasar de una democracia de votantes a una democracia de ciudadanos, la llamada ciudadanía social, según Thomas Marshall. El ciudadano social defiende sus derechos (sanidad, educación, trabajo). Y a una ciudadanía económica (Jesús Comín, Horizontes de economía ética), puesto que uno no es su propio señor si le toman sus decisiones económicas.

[3] Ser ciudadano significa ser autónomo. Ello implica dar a los inmigrantes la ciudadanía de pleno derecho.

[4] Existen tres formas de Estado: confesional/religioso (el Estado debe ser oficialmente partidario de una religión) laicista (países del Este, no solo no ser partidario sino abolirlas todas), laico (no apuesta por una religión ni por eliminarlas, se compromete con unos valores cívicos). Un estado laico debe comprometerse con los valores cívicos.

[5] Esta pregunta la plantea Dickens en la novela Tiempos difíciles con el retrato de un educador que sólo educa en hechos, no en valores.

[6] Los valores son cualidades de las instituciones, de las personas y las cosas. No son sustantivos, sino adjetivos. No son la verdad, la belleza... sino tal cosa es verdadera, es bella, es justa. No son entidades, no existen ahí fuera, son cualidades.

[7] Encarnar= hacer reales

[8] Kant

[9] En la historia han existido cuatro signficados del concepto libertad:

Libertad negativa (Benjamin Constant, finales Rev Francesa). La libertad de no interferencia. Déjeme hacer, déjeme que yo haga..... Valoramos que nos dejen un perímetro en el que actuar sin que nadie interfiera.
Libertad positiva, la libertad de los antiguos, la libertad como participación. Atenas: ciudadano libre, es el que participaba. Hoy en día entienden por libertad déjeme hacer lo que quiera y no participar.
Libertad como autonomía. Ser los dueños de nuestra propia vida. El ciudadano auténtico quiere participar en la toma de decisiones, ser autónomo, dueño de su vida.
Libertad como no dominación. Vivir en sociedades en las que unos no dominen a otros. Cuando hablamos nadie tenga que bajar la mirada ante otro. Esto es ser verdaderos ciudadanos.

[10] Amartya Sen propone una economía ética que promueva la igualdad de capacidades para que cada uno pueda elegir su plan de vida. Dice que el desarrollo de un país no puede medirse por el PIB (=Producto Interior Bruto), sinó por las capacidades de sus habitantes. Un país es tanto más desarrollado cuanto más desarrollados están sus habitantes para llevar a cabo sus capacidades. Las personas se ponen en primer lugar. Lo principal por tanto es empoderar, tratar de que otros tengan poder sobre su vida. ¿Igualdad en qué?. Igualar para que cada uno pueda llevar adelante su proyecto de vida feliz. La capacidad para llevar adelante mi proyecto de vida tiene que ver con la libertad. Ser libres= ser capaces de llevar adelante un proyecto de vida. Si alguien no puede (todos los hombres tienden a la felicidad, según Aristóteles), es verdaderamente injusto, es una privación de libertad.

[11] Entendiendo la vulnerabilidad como algo compartido. Todos somos vulnerables. Siempre hay un momento en que uno necesita la solidaridad de otros.

El futur és a la pell

2007-10-19T06:56:00.000+02:00

Al següent enllaç hi trobareu un article de dues pàgines de Vicente Verdú publicat a EL PAÍS el gener de 2007 on tracta de definir com serà el futur líquid. La foto és de la pel·lícula Caótica Ana, de Julio Medem. www.elpais.com/articulo/portada/futuro/piel/elpepusoceps/20070107elpepspor_5/Tes

El segle XXI està marcat per múltiples fractures

2007-10-19T06:31:00.000+02:00

Aquest enllaç us durà a un quadern de 30 pàgines en format pdf escrit pel jesuïta Joan Carrera i Carrera, metge, doctor en Teologia i professor d'ESADE titolat Identitats per al segle XXI i publicat l'estiu de 2007. La seva lectura és altament recomanable, encara que no el llegiu sencer. L´esquema de la dreta és un resum del mateix. Per veure´l gran hi heu de clicar damunt.

El trobareu a: http://www.fespinal.com/html/cat/cijnovcat.php

També el podeu llegir en castellà si feis clic a www.fespinal.com

La modernitat líquida

2007-10-18T06:57:00.000+02:00

Un vídeo per en Jaume Rigo

Elegir

2007-10-17T21:36:00.000+02:00

Vídeo de Trainspotting. Tracta sobre l'opció que fan alguns de NO ELEGIR.

2007-10-17T06:01:00.000+02:00

Si vols visualitzar el power point a PANTALLA SENCERA, fes clic damunt on SlideSHARE (cantó dret inferior). Una vegada siguis allà torna fer clic damunt el cantó dret inferior allà on posa FULL (i hi ha una icona d'una pantalla de filmines). Se t'obrirà el power point a pantalla sencera i també (si vols) te'l pots guardar a l'ordinador (=DOWNLOAD FILE).

La desigualtat nord-sud. Les dades

2007-10-15T20:22:00.001+02:00

Clica damunt el següent mapa editat pel Banc Mundial el 2007. Mostra la situació dels ODM (Objectius de Desenvolupament del Mil·leni) al nord i al sud en relació a l`educació, l'alfabetització, la igualtat de gènere, la salut i el medi ambient.

http://devdata.worldbank.org/atlas-mdg/es/

L´addicció al consum duu a l'individualisme

2007-10-12T09:39:00.001+02:00

Al següent enllaç hi trobareu un article d'opinió de Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Autònoma de BCN publicat el 11/10/2007. Ve a dir que a la societat actual han augmentat les addiccions de tot tipus (a la feina, a les drogues, a les relacions, a l'estètica) degut a la necessitat de compensar unas vidas cada vez más cutres, anodinas e indefierenciadas. Tots volem ser diferents i tots feim el mateix. Proposa com a solució rompre l'individualisme, el privatisme aïllacionista i recordar que esteim lligats els uns als altres.

www.elpais.com/articulo/cataluna/Consumismo/adictivo/elpepuespcat/20071011elpcat_8/Tes

2007-10-07T12:55:00.000+02:00

2007-10-06T16:56:00.001+02:00

Relacions personals en les societats líquides

2007-10-06T16:46:00.000+02:00

Si bé per a alguns les societats líquides fomentaran el descompromís i la fugacitat en les relacions personals, per a altres internet propiciarà l´augment de les relacions socials, tant en quantitat -no només dins l´àmbit proper sinó entre ciutadans de tot el món- com en qualitat: Aportarà la possibilitat de l´avanç personal. Un fenòmen nou, exclusiu de les societats líquides i que tindrà hermoses conseqüències pels privilegiats que s´hi podran adherir:

Impacte en el món adult.

Barry Wellman ha demostrat que les comunitats virtuals a Internet generen una nova sociabilitat i noves xarxes de relacions humanes. I destaca que són comunitats basades en els interessos individuals i els valors de les persones, fet que duu a crear xarxes d´afinitats independents de l´espai i el temps.

Impacte en el món juvenil.

Un estudi de´un grup de professors de la UOC ha demostrat que les NTIC són una eina que promou relacions més íntimes i sinceres entre els adolescents (messenger, xats...). Que la principal motivació dels joves no són els continguts prohibits sinó la comunicació. Que entre els joves es dóna un espai d´aprenentatge cooperatiu en el qual no hi ha relacions verticals sinó horitzontals –cadascú domina un tema-. I que predomina la interrelació i mobilitat entre els grups per damunt dels grups tancats.
(1) Curs UOC 2003 sobre Governabilitat en la societat de la informació, impartit per Mila Gascó.

(2) http://www.uoc.edu/dt/20338 Gil, Feliu, Rivero i Gil, NTIC o NT de la relació? Infants, joves i cultura digital, UOC 2003, “Ens vam trobar amb entorns sorollosos, plens de vida i de relacions, amb joves que saben el que fan, capaços d'establir una distància crítica amb els continguts de les activitats que porten a terme, però sobretot gent amb ganes de relacionar-se els uns amb els altres”

El ciutadà consumidor. Els desitjos només es mantenen si estan sempre insatisfets

2007-10-06T16:28:00.001+02:00

El ciutadà consumidor (1)

Perquè la societat de consum funcioni és necessària l’obtenció de beneficis amb el mínim cost possible. I no hi ha lucre sense consum.. El consum s’accelera si s’acceleren els desitjos. Però els desitjos només es mantenen si estan SEMPRE INSATISFETS (2). Això s’aconsegueix de tres maneres:

Devanluant els productes antics i venent la idea de que passen de moda ràpidament.
Fent grans promeses que són mentida. Unes promeses que creen unes expectatives que mai s’assoleixen, per tant duren poc i han de ser substituïdes constantment.
Creant unes necessitats que no es poden satisfer sinó que en generen de noves, produint addicció.

Aquest sistema econòmic genera una forma de veure la vida que no té res a veure amb la del món d’abans. En la societat líquida s’han invertit els valors. Si abans es valorava la durada i la perdurabilitat, en el món líquid es valora la fugacitat i la novetat. La rapidesa, l’excés i el desperdici.

El que defineix la identitat d’una persona no és la feina, ni l’estament social, sinó l’apariència, i l’apariència depèn del consum. El treball ja no serà un referent d´identitat personal. Ja no vals segons el que fas –societat industrial- sinó segons el que desitges (3) . El mercat ofereix una àmplia gamma de productes (roba, cases, viatges....) que venen identitat. Amb tal prenda, amb tals ulleres, amb tal decoració..... el ciutadà pot aparentar tenir la identitat que desitgi, i la identitat li dóna poder i presència social. Veure l’anunci de LEVI’S.
Si a la societat moderna el cos era vist com un mitjà útil per a produir (i per tant el que més es valorava era la salut), en la societat de consum el cos és vist com una finalitat (perquè permet aparentar una identitat) i el que més es valora és la forma física (fitness), la bellesa corporal.

La gestió de l’ànima
El mercat ven identitat i això té conseqüències:

Sobre les relacions personals, les conseqüències són la fugacitat i la recerca de la novetat constant. Es cerquen unes relacions QUE NO DONIN PROBLEMES.
Sobre les relacions socials provoca l’aparició d’una nova classe social o infraclasse. La dels ciutadans sense drets. Els no productius, els exclosos.
Sobre l’educació dels infants. La societat dels consumidors dels últims anys ha escollit com a objectiu mercantil als fillets després del descobriment de que molts pares segueixen els seus consells hora de comprar (4). Tal com afirma Bauman: La sociedad de consumidores centra su reprocesado de la infancia en la gestión de los espíritus (...) La gran novedad es la conquista y la reorganización del alma.... Nada más aprenden a leer, se instala en los niños una dependencia de las tiendas. Bombardeados sobre lo mucho que necesitan tales productos para ser las personas que hay que ser, los niños se sienten inadecuados, deficientes y de inferior calidad si no responden con rapidez a la llamada. Aparece la necesida de ocultar o reparar defectos corporales o faciales (...) Las revistas de mayor tirada para adolescentes ofrecen regalos de rímel exhuberante o spray bronceador (5).

(1) Resum del capítol 4 del llibre Vida líquida, de Zygmunt Bauman, publicat per Paidós el 2006

(2) Si els desitjos s’assolissin es rompria la roda que permet produir nous productes, desitjar, comprar, frustrar-se i tornar desitjar. La sociedad trata de generar en los niños un estado de insatisfacción permanente a través de la estimulación del deseo de novedad. (Bauman, 2006, op.cit.)

(3) http://www.uoc.edu/dt/20338 Gil, Feliu, Rivero i Gil, UOC 2003, NTIC o NT de la relació? Infants, joves i cultura digital. El treball ja no és una finalitat en sí mateix, sinó un mitjà per assolir un nivell de consum, perquè la identitat la dóna l´estil de vida, el qual prové del consum.

(4) Fixeu-vos en l’augment d’anuncis dirigits a adults protagonitzats per fillets.

(5) Bauman, Zygmunt, Vida líquida, Paidós, Barcelona, 2006

3 Generacions, 4 models socials

2007-10-06T16:25:00.000+02:00

2007-10-06T16:15:00.001+02:00

La Nova Economia i els exclosos

2007-10-06T12:48:00.001+02:00

La Nova Economia de la societat líquida ha fomentat l’aparició d’una nova estructura social al nord amb l’aparició d’àmplies borses de pobresa i ha exclòs dues terceres parts de la humanitat (1) , és a dir totes les persones i països que no estan connectats a la xarxa (2). En el futur ser pobre no estarà tan condicionat per haver nascut al sud com per no haver tingut accés a l´educació informacionalista:

“La tendència global de l´economia informacional és la de connectar a la seva xarxa aquells que li són valuosos, però desconnectar els que manquen de valor. Això té com a conseqüència una creixent injustícia social en forma de desigualtat en la renda, polarització i pobresa. En la seva forma més extrema, la injustícia social condueix a l´exclusió social. Aquells individus menys valuosos per a les xarxes de capital informacional, per raons educatives sanitàries o socials, s´abandonen a si mateixos a una posició des de la qual els resulta molt difícil canviar el seu destí”(3) .

No estar integrat a la societat de la informació incidirà en l'exclusió (laboral, social). Els pobres, ja no es trobaran majoritàriament al sud sinó que es repartiran per tot el món i les societats que coneixem avui al nord deixaran de ser tan uniformes per avançar cap a un model més plural i desigual on els estats-nació no tindran el poder necessari per aportar protecció social als més pobres (4). Aquest fenòmen s´anomena escletxa digital (5).

L´informe del PNUD (6) de 2005 confirma aquesta doble tendència que se preveu ascendent: d´una banda l´expansió de la pobresa al nord i de l´altra l´enfonsament d´un continent sencer: Àfrica. Dels anys 90 ençà, 6 països del nord –de la exURSS- i 12 del sud –tots a Africa- han empitjorat el seu nivell de vida. Són 460 milions de persones. En 10 anys, l´esperança de vida s´ha reduït a Africa –a Suazitlàndia és de 32 anys- (7) i a Rússia, on ha passat dels 70 als 65 anys (8).

A Europa la pobresa afecta a milions de persones. Dels 400 milions d´habitants de l´UE, 60 milions són pobres (= tenen el 50% de l´ingrés mig del país), i 2,7 milions viuen sense sostre. Al Regne Unit, un terç dels fillets creix en la pobresa (9).

Mentrestant la riquesa es concentra cada vegada en més poques mans: un 10% de la població mundial té el 54% dels ingressos mundials. Per posar un exemple, Bill Gates, propietari de Microsoft, té una riquesa superior al PIB sumat dels 46 països més pobres del món. I les 500 persones més riques del món (que guanyen una mitja de 212 milions d´EUR a l´any) tenen més ingressos que els 416 milions de persones més pobres, els quals guanyen una mitja de 0,5 EUR al dia.

Cada tres segons mor un fillet al món. I cada dia en moren 30.000 per causes evitables, dels quals un 44% són africans. Als anys 80 del segle passat, la taxa de mortalitat infantil era a Africa 12 vegades major que als països rics, però ara és 29 vegades més alta. A Zambia, un fillet petit “té menys probabilitats de sobreviure més dels 30 anys que un dels fillets que naixia a l´Anglaterra de 1840”

Exclusió social i pobresa a Espanya

Espanya, segons l´ informe de l´INE (Institut Nacional d´Estadística) Pobreza en España, de 2005, és un dels 5 països més pobres de l´UE. Un 19% de la població és pobre , i un 11% pobre persistent.
Segons l´informe FOESSA, de Caritas (10), un 44,1% dels pobres són joves. Per què ha augmentat la pobresa entre els joves si mai com als anys 90 havien tingut un nivell d´estudis tan alt?. Per què les taxes d´atur han crescut als nivells màxims?. Per què la taxa d´atur juvenil a Espanya és la més alta de l´UE i els salaris mitjos dels joves suposen el 60% del dels adults?. Per aquests motius:

El primer, perquè en el món globalitzat competim amb països que ens aventatgen històricament en la creació d´estructures productives.
Segon, per la històrica desigual distribució de la riquesa dins el nostre país.
Tercer, per la promoció d´un model econòmic basat en l´especulació urbanística i no la producció, fet que ha provocat la dependència dels joves del règim de lloguer de vivendes. El creixement dels preus de lloguer en relació amb el dels salaris demostren el fracàs d´aquest model.
I quart, perquè al nostre país les estratègies per la inserció laboral en la societat informacionalista s´han iniciat tard.

(1) Informe PNUD 2005: Al món hi viuen 6.000 milions d´habitants, dels quals dues terceres parts són pobres i 2.500 milions extremadament pobres (viuen amb manco de dos dòlars al dia). Més de 850 milions de persones passen fam.

(2) Castells 1998: Ninguno de dichos agentes (países, ciudades, personas) podrá incorporarse a la nueva economía sin asimilar, previamente, el sistema tecnológico de la era de la información lo que, exige la habilidad para utilizar tecnologías avanzadas de información y comunicación así como la capacidad para reorganizar la sociedad.

(3) Castells, M, Himanen, P, 2002, op.cit.

(4) Recordem la situació provocada el desembre de 2005 per la revolta dels joves immigrants dels suburbis de París, que es va vendre com a conflicte cultural quan era un conflicte de econòmic.

(5) Monzó, A., assignatura De la Societat de la informació a la societat del coneixement del Curs d´Informadors Joves 2004/05: Aquest nou model de societat basat en una bipolarització (...) pot provocar un agreujament de les desigualtats socials que anomenam bretxa digital (...) Malgrat aquesta perspectiva hem de veure que la societat de la informació (...) dependrà dels valors que se li atorguin. Les mateixes tecnologies que poden crear desigualtats també poder ser creadores de solidaritat i moldels sostenibles, poden facilitar l´aprenentatge i afavorir la col·laboració sense fronteres.

(6) Programa de Nacions Unides pel Desenvolupament

(7) La SIDA i l´egoïsme de les multinacionals farmacèutiques ha provocat la disminució en 14 anys de l´esperança de vida a Zambia des de mitjans dels anys 80 fins avui, en que se situa als 38 anys. A Suazitlàndia és de 32 i a Zimbabwe de 36.

(8) Informe PNUD 2005, hi trobareu un resum a: http://www.elpais.es/articuloCompleto/elpepisoc/20050908elpepisoc_1/Tes/2.500%20millones%20de%20personas%20viven%20con%20menos%20de%20dos%20euros%20al%20d%26iacute%3Ba

(9) Consell d´Europa, 2005. op.cit.

(10) 13/12/05 http://hosting02.redcoruna.org/~tbznnulq/index.php?option=com_content&task=view&id=97&Itemid=48

La construcció de la identitat

2007-10-06T12:33:00.000+02:00

Si en la modernitat les persones tenien uns clars referents per a construir la seva identitat (polítics, religiosos, culturals) a partir de la postmodernitat (i fins avui) la construcció de la identitat ha esdevingut una tasca complexa. En un món líquid en el que no hi ha un sol camí sinó una xarxa de múltiples opcions i on res permaneix, no hi ha brúixoles per orientar-se. Cadascú s´ha d´elegir de dalt a baix degut a que no hi ha una única identitat social, un sol model moral, sino un politeïsme de valors. (1)

Elegir és el repte al que estan abocats uns joves que no han estat educats per ser lliures (2). Elegir els estudis entre centenars d’opcions, elegir una feina, elegir el tipus de relacions amoroses, elegir l’oci i les aficions, elegir un estil de vida, de vestir, de pensar....

Al costat de la pluralitat d`opcions per elegir, han augmentat tant les possibilitats d'èxit com les de fracàs, que provenen de limitacions (idees aportades per na Margalida Perelló, en cursiva) com:

la dificultat per emancipar-se, la precarietat laboral,
la sobreprotecció dels pares, (que provoca la irresponsabilitat) …
l`oferta del consum que els brinda ser diferents dels altres, creant una tensió entre els valors de la competitivitat egoïsta i els d´una competència solidària.

“El sujeto moderno era un ser integrado, coherente, racional, con capacidad de tomar decisiones sobre su propia vida, con la aptitud suficiente para crear proyectos de vida personales y familiares y esperar que se cumplieran. La vida moderna se caracteriza por el hecho de ser lineal, fácilmente descrita como un itinerario por un camino recto, sin atajos fáciles, lento pero seguro. En la postmodernidad esto ya no está claro, por ejemplo la educación no garantiza un trabajo bien remunerado, la fidelidad a la empresa no garantiza que no te despidan en la primera reestructuración de plantilla que haya y ni siguiera el matrimonio es vivido como definitivo, aunque las promesas se continuan haciendo siguiendo el antiguo modelo. Por la misma razón la identidad del sujeto moderno, pretendidamente estable y coherente, se fragmenta en tantas identidades como situaciones se viven, y se vuelve imposible vivirlas de forma coherente. Esto contribuye a crear una fuerte sensación de falta de control sobre la propia vida. Esta nueva diversidad de individuos pasa por el consumo y no por el trabajo o por la construcción de un carácter fuerte. (3)

(1) J.A. Marina, 2005, pàgina 183, op. cit.: Por ejemplo, no tenemos un modelo aceptable de relaciones de pareja, no existe una clara idea de en qué consiste ser hombre y ser mujer, y la única solución es que cada cual resuelva el problema a su manera. En un mundo donde el trabajo se hace inestable, se nos pide que cada cual se haga su propia biografía laboral a la carta. Se recomienda, en suma, una especie de bricolaje vital

(2) Perquè han rebut una educació que era útil pel món modern però que no ho serà per al món líquid.

(3) FELIU, J.; GIL, A. (coord.) "De la societat de consum al consum en persona". A: Psicologia econòmica i del comportament del consumidor. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya. (2003).

Tres perspectives.

2007-10-06T12:03:00.002+02:00

Un dels fenòmens característics de la modernitat líquida és la pluralitat de camins, valors i estils de vida. Ningú sap si el món que ara neix serà més humà que els anteriors. El que sí sabem és hi ha diverses formes de situar-se davant la injustícia, i que està a la nostra mà elegir-ne una. Davant aquesta pluralitat, s’hi situen tres posicions. Elegeix la teva!!!!!

Padgen (La ilustración y sus enemigos, Península, 2002) les resumeix en tres. Amb quina ens sentim més identificats? Quina pot contribuir a crear un món més intercultural?:

El comunitarisme i el fonamentalisme. El futur és fosc.
El relativisme (neo-romanticisme, new-age, creences màgiques. No se sap.
La il·lustració. El futur està en les nostres mans.

La manera com els educadors/es feim la nostra feina depèn de la nostra forma de pensar, i aquesta està relacionada amb la societat. És important destriar quines de les nostres conviccions són pròpies –i per tant treballades, reflexionades, elegides- i quines provenen de la societat –i per tant, subconscients i no lliures-.
És necessari explicitar-les perquè tant si són elegides com subconscients determinen la nostra feina i la nostra il·lusió. Pentura algunes de les nostres conviccions provenen del món postmodern on ens hem educat (hedonisme, escepticisme) i altres del món dels nostres pares (el modern: calvinisme, la defensa de la feina i l´esforç)....

Quines conviccions poden ajudar als joves a situar-se millor dins el món nou? És possible ajudar als joves en la seva maduració personal i en la seva inserció en un món nou mantenint les conviccions i les formes de fer feina d´un món que està morint?.

El comunitarisme. El futur és fosc i incert, per tant és necessari que les comunitats culturals on creixen els joves transmetin uns valors clars i cohesionats, normalment uns valors culturals determinats per la religió. En posicions extremes, el comunitarisme deriva en fonamentalisme. El fonamentalisme proposa que totes les eleccions que fa una persona al llarg de la vida derivin d’una doctrina o fonaments que provenen d’un llibre sagrat, sigui l Àlcorà o la Bíblia. (...) Este tipo de libertad produce la angustia de la posibilidad, que empuja a mucha gente, como reacción, a buscar identidades monolíticas, religiosas políticas o nacionales. Es lo que Fromm llamó miedo a la libertad. Sufren la misma inquietud que hizo a una niña preguntar lastimosamente a su maestro: “¿Entonces hoy también tenemos que hacer lo que queramos?”. Nunca se ha exigido tanto al individuo como ahora. Al poseer más libertad, al estar obligado a inventar su vida sin manual de instrucciones, tendrá que estar decidiendo continuamente. Por eso resulta tan urgente que nuestros niños aprendan a vivir esa autonomía, llena de posibilidades y de riesgos (1). Amb la modernitat líquida i l’augment de les migracions han aparegut dues corrents:

a. El fonamentalisme islàmic
b. El fonamentalisme cristià, promogut per l’Administració de George W. Bush, que defensa la revisió del darwinisme, la justificació teològica de l’acció política i el retorn al puritanisme en les relacions personals.

El relativisme, proposa no prendre partit per cap opció. Davant la complexitat de camins, millor no implicar-se massa. La realitat és massa complexa com per saber què està bé i què està malament. Dins el relativisme s’hi situarien dues corrents:

El neo-romanticisme que defensa la prioritat del sentir sobre el pensar, i de la sensació sobre la reflexió.(2)
Les filosofies new-age que defensen el retorn als valors de l’antigüetat, i a les creences màgiques, sobretot la creença en la sort i el destí com a més poderosos que l’acció humana (la deesa Fortuna dels antics). Savater ens adverteix del perill de caure en creences màgiques o supersticions, abandonant l´exercici de pensar (3).

La il·lustració. Afirmen que el futur està en les nostres mans, que no tot val per igual i que la situació dels exclosos no permet defugir el compromís amb la justícia. Diuen que la raó (per damunt dels sentiments i els impulsos) uneix a les persones i els permet dialogar. Són les ètiques del diàleg. Creuen que vivim un moment de transició i que depèn del que facem el món podrà avançar o no. Que la desaparició del consens ètic és una oportunitat per a buscar noves fòrmules d´educació ciutadana que ensenyin als joves a fer ús de la llibertat per a millorar la convivència ciutadana.

(1) J.A. Marina, Aprender a vivir, Ariel, 2005, pàgina 183, op.cit.
(2) Vegeu com exemple la publicitat de DOLCE GABANNA
(3) Savater, F, Invitación a la ética, Anagrama, Madrid, 2002:
El inconsciente se ha visto ascendido a lo absurdo. La verdad es que es más interesante, más arriesgado y difícil el orden que el desorden, la verdad es que lo asombroso y mágico es la conciencia, no el inconsciente. No es aceptable que el inconsciente se presente como la realidad más profunda. En el ámbito del saber lo más profundo es aquello que puede dar cuenta de lo otro y de sí mismo; tal es el caso de la conciencia. La decisión y el proyecto son más profundos que los arrebatos institivos (...) Hay más profundidad en la voluntad que en el instinto. La profundidad está allí donde el hombre compromete más de sí mismo, cuando entran en juego sus más altos poderes: inteligencia, voluntad y dominio.

2007-10-06T09:22:00.000+02:00

Cicle de conferències SENTIT CCCB,
19 de febrer 2007, Barcelona

Resum de la conferència

La metamorfosi de Déu i del sagrat
Fréderic Lenoir

Sociòleg, filòsof, novel·lista (La promesa de l´àngel) i historiador de les religions. Va nèixer a Madagascar, li va costar adaptar-se a la França urbana. Va descobrir Plató i es va enganxar per sempre a la filosofia. Alumne d´Emmanuel Lévinas. Dirigeix Le Monde Diplomatique- Religions. Busca el sustracte del retorn permanent del fenòmen religiós.

Fa 20 anys no ens haguéssim imaginat que la religió tingués tanta importància com avui. Pensàven que disminuïria. La religió comença a marcar el segle XXI tan a nivell geopolític com a nivell individual. Allò religiós continua marcant la història de la humanitat. Intentaré mostrar la complexitat d´allò que s´anomena religió. Quin paper ha jugat més enllà del que coneguem nosaltres.

Què és la religió? L´etimologia= religare= lligar, connectar-se. Lligam a dos nivells:

Lligam vertical, transcendència
Lligam horitzontal, horitzontal, amb els altres, lligam social

La religió té aquesta doble versió: horitzontal i vertical (hi ha quelcom que ens supera i alhora quelcom ens lliga uns als altres=crea lligams socials, hi juga un paper motor a les societats humanes) La primera traça que en tenim del neixement del fenòmen religiós és quan l´home prehistòric ritualitza la mort (agrupa els seus mort segons certs gestos que no fan els animals perquè tenen una significació simbòlica. El procés de simbolització és propi de l´home, i marca l´estat del simi a l´estat de l´home. El terme símbol comença amb un objecte separat amb dos.

Símbol és lligam, reunió de dues parts. L´home es connecta amb un món i ho expressa a través de representacions i símbols que mostra a grutes, coves i que representen no només la vida quotidiana sinó també l´art i la religió. Al voltant de la mort hi ha la idea de com enterrar: el cap vers l´est perquè són religions cícliques (la natura va per cicles, el sol que es lleva, mor i neix)... perquè allà neix el sol. Per què en posició fetal? per la idea de renaixement. Per què fletxes, i armes? Perquè hi ha una altra vida després de la mort.

L´home prehistòric creia en un món invisible i pensava a través d´aquests gestos lligar el món visible i l´invisible Aquesta idea es va desenvolupar a partir d´una religió que s´anomenà xamanisme= l´home se sent integrat a la natura, la venera i alhora li té por. La noció de la por. En el fons el sentiment religiós és la por, el terror davant la potència de la natura. Nosaltres no esn adonem perquè vivim a les ciutat. A fòra de les ciutats es presencia la vida natural i l´home es sent petit i atemorit, Meravella i por davant la natura. Progressivament l´home nomenarà els esperits que habiten la natura. Anomenarà els esperits de l´aigua, el foc, els animals. Els hi pregarà i apareixerà la idea de reconciliar-se amb les forces superiors. Pregarà a les forces superiors i apareixerà el xamàn. Un intermediari entre l´home i els esperits. Sobretot abans de la caça. Pregarem a l´esperit del bisó. Li demanem perdó perquè l´hem de caçar i li expliquem qu enecessitem menjar. Progressivament, l´home evolucionarà del paleolític al neolític.

Del 10.000 a.C. fins el 3000 a.C. Evolució col·losal. Max Weber diu que aquí comença la modernitat perquè per primera vegada s´inicia la racionalització. L´ús de la natura per aconseguir els seus objectius. Alhora un canvi religiós. Ramaderia, agricultura. El perill i la por no està connectada a la natura sinó als altres homes. L´esperit de la natura serà substituïda pels déus de la ciutat. Ja no hi ha el Déu del bisont, sinó els déus que protegeixen les ciutat. Quan hi ha fam pregarem als déus. I hi continua havent un intermediari. No serà el xamà sinó el sacerdot= el qui fa els sacrificis= fa allò sagrat. L´home que se sedentaritza fabrica el sagrat, organitza la religió per tal d´organitzar la sacralitat. El sacerdot és un gestor del sagrat i canalitzar les emocions religioses de l´home. Les religions naixeran en aquell moment. El sacrifici té el sentit que cal oferir quelcom per tal d´obtenir quelcom. Si volem guanyar una guerra hem d´oferir als déus quelcom. Al principi s´ofereixen nens (-7.000 fins -5000 a.C).. Després s´ofereixen animals (2000 a.C.).

L´última simbolització és la cristiana. Crist: el pa i el vi representen la persona. Les ciutats es faran la guerra. Imperis. Diferents déus que es faran la guerra entre sí. Al principi un Déu vist com a superior i els altres són falsos déus o ídols. Abraham, encara hi ha politeïsme. A partir de Moisès s´inicia el monoteïsme, que neix a Egipte, es desenvolupa amb els jueus. Neixen religions monoteïstes que lliguen els homes entre sí i els donen identitat com a ciutat. Grecs: maten a Sòcrates perquè no honora al Déu de la ciutat. Compartir valors absoluts crea lligams socials.

En un moment donat es produeix (mig primer mil·lenari) apareixen personatges extraordinaris. Revolució del sentiment religiós. Primers filòsofs a Grècia, Pitàgoras, Confuci, Buda, Isaïes (reforma judaïsme). Tots desenvolupen un missatge: individualització sentiment religiós. La religió no és només la ciutat sinó que cada individu pot estar en contacte directe amb allò diví per salvar-se. Salvar-se= sortir del cicle perpetu del patiment per alliberar-se (orient), ser justos i presentar-se davant de Déu (occident). Ja no hi ha d´haver un capellà intermediari sinó que cada individu pot tenir una experiència mística. Això es barrejarà amb altres fenòmens (poder, etc) però és un pas més enllà.

A partir de l´inici de l´era cristiana veim una estratificació: grans civilitzacions profundament marcades per la civilitzacions: xinesa, hindú, musulmana, cristiana. Les grans religions. Encara esteim dins aquest període. Després ve una ruptura.

El renaixement. La primera havia estat el segle V a.C. (Jaspers, període axial). La segona és el renaixement. Un moment en el què l´individu s´emancipa del grup i el moment clau és l´autonomia del subjecte: l´individu que pot decidir lliurement sobre la pròpia vida. Ja no acceptarà que la religió li mani què fer o què creure sinó que creurà al legislador de la seva pròpia vida. Revolució humana. Per primera vegada cada individu reivindica gestionar la seva vida. Si mirem els grans filòsofs grecs, l´individu encara està sotmès al grup. Es busca la felicitat individual, però l´ètica està subordinada a la política. La felicitat de tots és el bé comú. El bé comú és primer que el bé individual. Per primera vegada l´individu té el dret d´emancipar-se de la ciutat. Donarà lloc a guerres de religió (protestantisme...).

Il·lustració: els filòsofs intenten racionalitzar l´organització social. Organitzar la societat en funció de la laïcitat. Voltaire, Kant, Rousseau. Contracte social. La religió entra a l´esfera privada. Creença individual. Llibertat de creences. Aquest és un fet recent. Nova etapa. Segle XIX. No únicament separació Estat/religió. Sinó crítica religió. La Il·lustració no era atea, eren creients però la deixen a l´esfera privada.

Al XIX la religió és un fenomen perillós que s´ha d´eliminar. Es alienació. Feuerbach: alienació antropològica: l´home projecta en fets sobrenaturals les seves qualitats. Deixem de projectar en Déu, no tinguem por de dir que això prové de l´home. Marx: la religió és una alienació econòmica i permet als pobres suportar la injustícia en nom d´un regne del més enllà. El dia que hi hau`ra una igualtat no hi haurà religió. Auguste Comte: religió=alienació intel·lectual, positivisme, etapa infanti de la humanitat és creure en els Déus. La ciència és l´únic coneixement que té validesa. Freud, alienació psíquica. La religió és una neurosi. Tardanament diu que és una psicosi. Neix el sentiment religiós. L´infant quan és petit veu que els pares no el poden protegir, desamparament, vida perillosa, creu en forces sobrenaturals que el vigilaran. Creença perquè la realitat és insuportable, ens inventam món invisible, sobrenatural poblat d´esperit. Tots estan convençuts que la raó aconseguiria la felicitat de la humanitat. Extraordinària creença en el progrés. Convençuts d´un progrés linial de la humanitat que Europa portaria al món.

Ens vam despertar a finals del s. XX. Amb les dues GM: Hiroshima, Auswich. No hi havia progrés moral, ni de la consciència sinó progrés tècnic. Despertar brutal que provoca un buit. Cauen les ideologies que donaven sentit a la ciència com a alliberament de l´home. La política esdevé més modesta. Desencantament de la politica que reobre un lloc a la religió. Avui retorn a la religió sobre les ruïnes d´aquestes ideologies laiques. La religió queda relegitimada. Relegitimació de la religió. Els individus implicats en la recerca espiritual que ja no troben en les idees polítques la resposta, la busquen en les grans tradicions religioses. Gran novetat. Dues terceres parts d´europa es consideren religioses. Ja no com abans. D´una manera més individualista. Efectes de dos grnas moviments: la individualtizació i la globalització: L´individu es troba davant el món globalitzat sol. No a partir d´un territori. Coneixem totes les religionsl. No podem pensar que la nostra és l´única veritable. Destrucció de les institucions religioses. Relativisme religiós. Presa de distància racional. Existeixen diverses tendències. Podem comparar i prendre préstecs. Pots tenir una mesquita, un temple zen, un centre de ioga.... Totes les pràctique de la humanitat hi són presents a occident. Possibilitat de prendre en préstec símbols i creences. La individualització fa que sigui l´individu que construeixi la seva religió personal. Cadascú triarà allò que li convé. Enquestes sociològiques sobre el catolicisme francès. Només un 50% s´anomenen catòlics, i entre aquests hi ha gran diversitat. D´ells, un 80% estan a favor de l´ordenament de dones. Les institucions ja no poden mantenir els individus. Ja no es practica de forma fidel. Es un esclatament del creure. Llibertat, barrejar, prendre en préstec: catòlics que fan zen.....

Nous perfils espirituals:

Recerca d´una felicitat aquí i ara. Busquem ser feliços aquí i ara.
La recerca és de l´assoliment d´un mateix. La religió ajuda a assolir-se a un mateix. NO estem a la terra per servir la societat, sinó per autorrealitzar-nos, per assolir el propi potencial. Li demanen a la religió que ens ajudi en aquest procés.
Metamorfosi de la idea de Déu. Ja no creiem en un Déu exterior sinó en un Déu interior. No creiem en un Déu personal, sinó impersonal (energia, força, principi, intel·ligència). No creiem en un Déu paternal, masculina, que dóna la Llei sinó maternal (que dóna llum, que acompanya, exemple: l´èxit de l´Alquimista: l´univers conspira allò diví per assolir el que portes dins).
Nou fenòmen. El retorn del fonamentalisme Tornada a les certeses del comunitarisme, la religió identitària, el fonamentalisme. La globalització és la por de l´altre i crea angoixes. La globalització provoca tensions i xocs que creen integrisme, por, replegament sobre un mateix. Hem anat tan lluny en l´individualisme que molts no ho aguanten i necessiten retrobar la comunitat. Retorn del fonamentalisme. La religió és un vector del lligam social que pot mobilitzar els individus. Quan la política no funciona, la religió serà utilitzada perquè serà l´únic que mourà la gent. La política necessitarà de la religió quan està en un carreró sense sortida. En el món anglosaxó i musulmà això és present. Bush parlant d´una creuada contra l´enemic. Se´ns ven un xoc de civilitzacions que no és real. Són els polítics que utilitzen la religió, l´instrumentalitzen. NOmés el veuen els polítics, no els ciutadans.
Tornada a la identitat religiosa en un context de por i confrontació. Les sectes són una barreja entre una individualització d´allò religiós i la necessitat de tenir seguretat. Responen a la religió a la carta. Secta= quan els grups són totalitaris= has de fer tot el que et diu el cap. Fuges de l´església catòlica però et tanques encara més. Bisbes anglicans i catòlics han començat a treballar en un projecte de fusió d´ambdues religions. En una situació d´ampla competència millor fusionar-se, Avui l´ecumenisme és mogut per un interès comú, que és que si volem mantenir el cristianisme millor que estiguem units.

Kant= l´home no pot deixar de ser religiós perquè potser hi ha quelcom més que cos. La crítica radical dels pensadors del XIX no és justa. En l´home hi ha la necessitat de creure. Forma part de l´ésser humà. Per què aquesta crida a l´invisibilitat? Per què el desig de Déu?. Ateus antropòleg= l´home té tant de por de la mort que necessita inventar móns protectors. L´home té terror al món i necessita trobar forces protectores. Però en l´home hi ha una necessitat més profunda. Es la necessitat d´amor, de combregar, de comunió, de lligam amb els altres. La religió dóna comunió. Tothom s´aplega i crea lligams comuns. S´ha substituït la religió per l´esport. Si no vivim aquesta necessitat de compartir a través de la religió ho fem a través d´altres fenòmens. En tercer lloc necessitem la religió perquè no podem viure en un món mecànic, necessitem imaginar que el món pot ser més, pot ser just, hi ha històries precioses, més enllà de la realitat. No ens contentam amb una realitat que és la del cor, l´emoció i la sensibilitat, sinó també la imaginació. Tot allò que ens fa vibrar. La tornada del pensament màgic està relacionada amb això. Max Weber diu que després de la desmagificació del món (el món ja no té una aura màgica. Els planetes són només pedretes) assistim a un reencantament del món. Els homes necessiten creure qu ehi ha quelcom meravellós que ens envolta: àngels, signes, coincidències... no podem viure sense una existència poètica. Darrerament hi ha una polèmica a Espanya sobre l´ensenyament de la religió. Es possible un ensenyament neutre a les escoles sobre quelcom que és irracional?. Jo proposo l´ensenyament laic de les religions. Les religions formen part de la història de la humanitat. No podem entendre res. La pèrdua de cultura religiosa fa que es puguin desenvolupar el fonamentalisme i l´integrisme. Degut a què no sabem res de la religió proliferen les sectes. L´ensenyament de les religions de forma laica és una enorme necessitat. Problema: no hi ha professors capacitat perquè els intel·lectuals i filòsofs se n´havien retirat. Per Kant hi ha tres ordres de coneixement: l´opinió, la fe (el fonament de la religió) i el coneixement racional empíric. Podem parlar de la fe sempre que distingim l´ordre (és un ordre irracional) El perillós és confondre els ordres de coneixement. En el món científic actual hi ha relació entre la religió i la ciència. La ciència és el coneixement del com i la religió és el per què. La religió és una font de pensament per a la política. Tots els il·lustrats demanaven que la religió participi en el debat polític, no imposar, però sí participar. Llavors s´ha de resoldre mitjançant el vot democràtic. No podem viure amb un horitzó purament materialista. La religió aporta nutrients alimentàries per a l´home. Elements que ajuden les persones a sentir emocions. Vivim en un moment de pràctiques religioses efímeres .Dos fets inquietants. D´una banda la pèrdua de la memòria. L´amnèssia. Com si el passat no existeix. Vivim cara al futur. Zapping= no ancorar-se enlloc. Tot ho vivim sense memòria, no som humans. Perquè floreixi la profunditat humana es fa necessari un ancorament. Això no ens impedeix ser pluralistes. Ho veiem en la forma com viuen la religió avui els joves. Un lama tibetà que va venir a occident va dir: - Vosaltres occidentals heu abandonat una facultat: la fidelitat, esteu en un canvi permanent i no podeu viure una religió, consumiu religió, esteu en un materialisme espiritual. La religió no pot entendre´s com un bé de consum, s´ha de provar amb el temps en la durada. Caldria no caure en un altre extrem. En el XIX rebuig profund de la religió. Actualment relegitimació de la religió. Sentiment religiós fonamental que no s´hauria de fer en detriment de la il·lustració. Cal romandre ferms en la separació entre la política i la religió. En segon lloc: mantenir la diferència entre la raó i la fe (per això és perillós confondre-ho). Es terrible veure com els creacionistes americans reivindiquen que el món va ser creat fa 6.000 anys. Creuen que la fe és l´únic àmbit de coneixement possible. Retorn de la irracionalitat. Lluito contra això, però també contra els qui diuen que tota la fe és perillosa. L´amor no és racional. Però necessitem la raó per entendre com guiar la vida. Som racionals i irracionals. Utilitzem la raó per a emancipar-nos a nosaltres mateixos i a les societats però no ho facem menyspreant la sacralitat o la fe. L´espiritualitat és la dimensió vertical de la religió. La dimensió horitzontal és la relació social. La vertical són les qüestions fonamentals, que poden existir fora de la religió. Els filòsofs grecs, el budisme, són espiritualitat sense Déu. Les religions proselitistes són religions universals. Laïcitat de l´islam. Estic convençut que pot existir un islam laic, com ja va ser defensat pels teòlegs dels s. VIII i XII (calia separar religió i política, i interpretar l´Alcorà mitjançant la raó). L´altra tendència va guanyar. Res ens diua l´Alcorà que s´ha de confondre la politica i la religió. Molts musulmans que viuen a occident exigeixen la laïcitat. El 73% dels musulmans a França demanen la separació entre Estat i religió.

El xoc d'emocions

2007-10-06T08:51:00.000+02:00

Al següent enllaç hi trobareu un article de Dominique Moïsi (conseller de l´Institut Français des Relations Internationales, IFRI, de París) publicat al FOREIGN AFFAIRS (juny 2007) on defensa que el món actual pateix no un xoc de civilitzacions sinó un xoc d'emocions. Occident mostra una cultura de la por que el divideix, mentre el món àrab està atrapat en una cultura de la humiliació i bona part d`Àsia desplega una cultura de l'esperança.

http://www.foreignaffairs-esp.org/20070401faenespessay070218/dominique-moisi/el-choque-de-emociones.html

El xoc de civilitzacions és inevitable

2007-10-06T08:44:00.000+02:00

El 1993 Samuel Huntington va publicar un article a la revista Foreign Affairs en el que defensava que la identitat de les persones es defineix en termes ètnics i religiosos, i pronosticava que sorgiria la relació de noltros contra ells . Aquí en teniu un resum. La cursiva negreta són cites textuals.
Aquesta forma de pensar és avui compartida per l’Administració Bush, que tendeix a interpretar (i per tant fomentar) els conflictes en termes ètnics. Huntington representa un punt de vista extremat del comunitarisme nord-americà.
Huntington afirma que la principal font de conflicte en el món del futur no serà ideològica ni econòmica sinó cultural i bàsicament religiosa. El ressorgiment de la religió provocarà el xoc de civilitzacions: àrabs, occidentals i orientals. La identitat de civilització serà cada vegada més important.
Aquest xoc de civilitzacions serà provocat per una cultura: la musulmana, una cultura violenta per naturalesa. Una cultura que és el tradicional rival de l´herència judeocristiana d´occident (....)
Les fronteres de l´Islam estan tenyides de sang. El proper enfrontament militar d´occident vindrà del món musulmà. La interacció militar entre l´Islam i occident tornarà més violenta i a Europa augmentarà el racisme contra immigrants àrabs i turcs. El conflicte entre occident i els estats confucians-islàmics es concentrarà en les armes nuclears, químiques i biològiques, el coneixement, la intel·ligència.....La connexió militar confuciano-islàmica és un pacte entre renegats.

En canvi, la civilització occidental és una civilització culta i pròspera: Naipaul va dir que la civilització occidental és la civilització universal que convé a tots els homes. Les idees de individualisme, lliberalisme, mercat lliure, democràcia i drets humans són occidentals. Els valors més importants d´occident són els de menys importància a la resta del món. Per tant en el futur els conflictes seran entre Occident i tots els altres.

Ademés Occident domina les institucions polítiques, econòmiques i de seguretat internacionals, que són presentades com a institucions mundials. La frase comunitat mundial significa món lliure. Si volem la pau Occident ha d´emprar aquestes institucions per a promoure els seus valors polítics i econòmics i la participació dels estats no occidentals a aquestes institucions. Occident, en un món de xoc de civilitzacions crea de forma inevitable un món de lleis dobles. Una llei per a uns i una llei per a uns altres. Una pels països afins i l´altra per a la resta.

Els països no occidentals tindran dues opcions : aïllar-se o bé sumar-se a la causa dels guanyadors. Els guanyadors controlen els mitjans de comunicació. Els mitjans de comunicació a partir de 1945 van descobrir en el xoc de civilitzacions un medi poderós per a despertar el suport de les masses i pressionar als governs vacil·lants.

L’article acaba amb el següent pronòstic de futur: En el futur els països on hi visquin persones de civilitzacions distintes seran candidat a desmembrar-se (Rússia, Turquia). Turquia no entrarà a la UE i la vertadera causa és que com va dir el president Ozal: Noltros som musulmans i ells cristians, encara que no ho diguin.

Si voleu llegir l'article sencer, cliqueu a:
http://www.foreignaffairs-esp.org/19930301faenespessay4749/samuel-p-huntington/choque-de-civilizaciones.html

Comunitarisme i participació política

2007-10-06T08:35:00.001+02:00

En la línia comunitarista, s´hi trobarien els que proposen actuar però només a l´àmbit local. No creuen en les accions globals perquè diuen que és absurd cercar trets comuns a la humanitat (cada cultura és diferent).

Diuen que estaria bé que la humanitat pogués dialogar però a la pràctica la història ha demostrat que no és possible, perquè els éssers humans són tan diversos entre sí que mai es podran posar d´acord amb la sola ajuda de la raó i manco si és sobre la qüestió de quina és la millor vida (1) .

Afirmacions com: “Tot depèn, els que és bo per ells no ho és per noltros, tot és relatiu” pertanyen a aquesta forma de pensar que pot conduïr a la tolerància amb les altres cultures –la multiculturalitat postmoderna- però mai al diàleg –la interculturalitat- (2) . Dins aquesta línia hi trobam els neoromàntics que idealitzen la vida dels pobles pre-moderns (comunitats indígenes Amazòniques o d´altres llocs) (3) .

(1) Hernández, José Mª, próleg al llibre de Pagden, op.cit.
(2) Cortina, A. Ética mínima: El escepticismo o relativismo, tan aristócratas e ingeniosos aparentemente, resultan insostenibles en la vida cotidiana, porque nadie puede actuar creyendo que el asesinato o la tortura dependen de las diferentes culturas. Llevados al extremo son las típicas posiciones de salón, abstractas, construídas a espaldas de la vida.
(3) Padgen, A., op.cit. Durant tot el segle XIX, hi va haver una discussió entre els que defensaven la imatge del bon salvatge dels Mars del Sud (Rousseau) i els ilustrats que alertaven contra el perill d´aquests relats “perquè neguen que la persona només pot donar valor a la seva vida a través de l´acció (Kant)”.

La diferència entre interculturalitat i multiculturalitat

2007-10-06T08:25:00.001+02:00

La visió postmoderna

2007-10-06T07:40:00.000+02:00

La visió il·lustrada

2007-10-06T07:30:00.001+02:00

La identitat no prové de la cultura

2007-09-30T16:40:00.000+02:00

Moure´s per transformar la realitat

2007-09-30T16:16:00.000+02:00

Davant la pobresa i la injustícia, quina serà la resposta ciutadana?. Les societats líquides i la revolució informacionalista possibilitaran un canvi en dos sentits: en relació als continguts, i a la metodologia.
Pel que fa als continguts, avui ja se parla del naixement d´una nova dimensió de la ciutadania, la ciutadania global: Ser un ciudadano global significa ser más crítico con lo que se consume y con las condiciones en las que se han producido esos productos, y ser más consciente de cuestiones globales tales como la pobreza que afecta al mundo, los problemas medioambientales o la violencia (1).
Per exemple, les campanyes d'Amnistia Internacional (vegeu el vídeo superior) que han salvat la vida de milers de persones o els boicots davant pràctiques de comerç ilegals que han provocat canvis en grans companyies. Ja no se tracta d´aliniar-se ni de ser fidel a una estructura política, es tracta de la vida quotidana. O ens movem, o el món explota.

Pel que fa a la metodogia, en la societat informacionalista, en la qual les relacions, l´aprenentatge i la vida econòmica estan configurats en forma de xarxa global, totes les formes polítiques i socials d´estructura vertical –provinents del món industrial- entren en crisi. Les grans organitzacions que en el passat funcionaven com a rellotges (l´església catòlica, els partits polítics, les grans empreses modernes) es troben que ja no van a hora, i que o s´adapten o caduquen (2).
Barry Wellman (3), investigador de la Universitat de Toronto preveu que els moviments socials i polítics s´adaptaran a l´ estructura en xarxa emprant internet com una forma d´acció i organització. Avui ja se formen coalicions en funció de valors, principis, idees i projectes. Internet segons Castells incideix en la flexibilitat i la temporalitat de la movilització. Permet que propostes locals s´articulin amb projectes globals.
Aquestes propostes ja són reals a través de la possibilitat d´exercir la ciutadania digital, que abarca tots els àmbits de la vida, i que en el món social se concreta a través d´aquestes estratègies (4) :

L´e-govern permet millorar el funcionament intern de les institucions públiques així com la seva comunicació amb els ciutadans, creant xarxes de relació més directes i complexes que les del passat . Alhora situa els governs locals enmig del món global (5).

L´augment de la participació ciutadana a través d´espais virtuals i la participació digital directa en la vida política local: pressupostos participatius, sondejos d´opinió, seguiment dels plens de l´Ajuntament, etc...

La formació de xarxes globals com la del Fòrum Social Mundial que neix per promoure una humanització de la globalització i un món més just on les decisions econòmiques se sotmetin a una justícia ètica universal .

(1) Consell d´Europa, 2006. Op.cit
(2) Veure > Gestió de l´aprenentatge
(3) Curs UOC 2003 sobre Governabilitat en la societat de la informació, impartit per Mila Gascó
(4) http://infojove.caib.es/isalamanca.pdf
(5) TERREGOV és un projecte europeu per promoure l´operabilitat dels serveis de l´Administració dels governs locals i regionals. El projecte integra tres dimensions: I+D tecnològic, experiències pilot a diversos països participants i l´impacte socioeconòmic. http://www.terregov.eupm.net

El treball i el creixement personal

2007-09-30T15:59:00.000+02:00

Els àmbits que més canvis patiran en la transició de la societat postindustrial a la informacionalista seran els que afectaran a la vida quotidiana: el treball, la formació, les relacions humanes i la participació política. Front el jove postmodern producte d´un món en crisi (fragmentat, desorientat, poc compromès) es comença a intuïr un canvi tan gran que els adults, amb els nostres esquemes d´interpretació del passat, no podem encabir. El món que comença és un món ple de possibilitats (1) , per la diversitat i qualitat d´oferta formativa, de treball, d´estils de vida i d´oci. I aquesta riquesa que en la postmodernitat provocava desconcert, en el futur podrà ajudar a l´autorrealització, mentres s´hagin trobat les eines educatives necessàries per enfrontar-s´hi.

En la societat informacionalista, sorgeixen noves formes de treball (temporal, a temps parcial, teletreball, autònom o subcontractat. (2) ), les quals permetran una organització més flexible i creativa. Segons Pekka Himanen el treball no estarà sotmès al temps ni marcarà el ritme de les famílies com ho feia en la societat industrial sinó que es recuperarà el sentit que tenia en el món antic, més lligat a l´excel·lència que al consum o al temps (3). Segons ell, en el futur el temps de treball se flexibilitzarà per incentivar la creativitat, la passió i el desig d´aprendre. L´anomena ètica hacker del treball (4).

La societat global multiplicarà les capacitats de les persones que tindràn la sort de rebre l´educació necessària per aprofitar la riquesa de la xarxa i en deixarà enrera a moltes d´altres. Els que s´hauran pogut formar tindran llocs de feina més flexibles i creatius que els actuals, i els que no, tindran llocs de feina encara més precaris que els actuals (5). A les regions sustentades sobre el turisme (com les illes) la manca de formació dels joves pot generar una greu crisis del teixit social atès que les feines del futur estaran entre dos extrems: o bé s´exigirà una elevada formació o bé estar disposat a treballar en condicions precàries.... què passarà amb els joves que no responguin a cap d´aquestes dues condicions?.

(1) Ens referim als joves del món ric que podran accedir a l´adequada educació informacionalista.

(2) La cursiva prové de Mila Gascó, op.cit.

(3) Himanen, P, op.cit., El descans era més valuós que el treball. El treball=càstig, esforç, no se mesurava amb temps. Món antic= Esclau és el que no té l´honor de disposar del seu temps

(4) Davant els joves els adults tendim a prioritzar criteris com l´estabilitat econòmica i l`èxit professional. Aquests criteris, com ens recorda Himanen, no són del futur sinó d´un món que mor, quan valies pel que feies o tenies. Els criteris del futur tindràn més a veure amb l´autorealització personal, la formació i el gust d´aprendre.

(5) Treballs que no requeriran especialització ni aportaran cap avanç personal als obrers –per exemple, els reposadors de grans magatzems que treballen en horari nocturn –de 22 a 9h.- per 700 EUR-. La causa està, Segons Arendt (op.cit.) en què el món industrial requeria produir el màxim de béns per consumir i fer crèixer el capital, fet que va requerir d´un tipus de treballador semblant a l´esclau del món antic: persones que no necessiten formació específica, substituïbles, que fan una actitivitat que no els millora com a persones. El treball artesà (que requereix especialització) va quedar relegat al món de l´art.

Vida líquida i educació

2007-09-30T14:29:00.000+02:00

Com educar per a les societats líquides? quina és la millor opció educativa per preparar als joves per un món plural on hauran de saber elegir, opinar i participar? com evitar educar-los amb els patrons educatius d’un món que ja ha mort?

Allò que caracteritza l’educació en la societat líquida és el desconcert dels educadors davant la pluralitat d’opcions educatives (1):

Els fonamentalistes i comunitaristes proposen recuperar els valors tradicionals i la religió com a eix vertebrador de l’educació.
Els relativistes diuen que és millor ensenyar als joves i fillets la pluralitat de què es composa la societat actual perquè ells quan siguin adults puguin elegir.
Els il·lustrats creuen que s’ha d’ensenyar als joves a fer ús de la llibertat, és a dir a prendre decisions i a guiar la seva vida des de la raó.

Fa 2.400 anys Plató va descriure així l´educació a les ciutats-estat igualitàries (La república, paràgraf 563):
Se filtra la indisciplina en los domicilios privados. El padre se acostumbra a hacerse igual al hijo y a temer a los hijos, y el hijo a hacerse igual al padre y a no respetarle ni temerle a fin de ser enteramente libre; (....) el maestro teme a sus discípulos y les adula; los alumnos menosprecian a sus maestros y a sus ayos; y en general, los jóvenes se equiparan a los mayores (...) y los ancianos imitan a los muchachos para no parecerles agrios ni despóticos .
La causa segons Plató és que els joves no han rebut educació per ser ciutadans, sinó només per cobdiciar els doblers. Los padres se desentienden de todo lo que no sea el negocio y no se preocupan de la virtud .

Els joves es converteixen en lotófags (=comedores de la flor del olvido, que viven enteramente olvidados de su origen divino gastando tando en placeres necesarios como innecesarios). Per Aristòtil, la ciutat es degenera quan es perd la virtut. La virtut és la capacitat per ser feliç, i no neix si no s´exercita. La virtut es troba en el terme mig. Ser massa ric duu a la sobèrbia i massa pobre a la vulnerabilitat (2).

La fragmentació del jove líquid és el resultat d´una societat en la qual els antics models educatius (centrats en el món proper, el consens ètic i metodologies verticals) encara no s´han substituït per nous models, que podrien haver-li ajudat a moure´s enmig de la complexitat del món. La nostra tasca és treballar i aportar propostes perquè aquests nous models sorgeixin en la societat actual.

Com contribuir a la construcció d´una societat més humana? Com respondre a la fragmentació personal, la por a elegir, el desinterés polític o al perill del fanatisme ?.

Les propostes d´acció que se´n deriven d´aquesta anàlisi tenen una única resposta: l´educació. Educació ciutadana, educació en drets humans, alfabetització digital, producció cultural amb NTIC, aprendre a aprendre..... Educació ciutadana i en drets humans
L´objectiu és ensenyar a pensar, a tenir opinió pròpia i a saber dialogar amb els qui pensen diferent. La necessitat és urgent en un món multicultural i desinteressat per la política. Però com fer-ho?. A través de projectes, tallers o accions que incloguin continguts educatius d´educació ciutadana o en drets humans destinats tant a formadors com a joves (3) . Cadascuna de les sessions que organitzem ha de seguir la següent seqüència:

Conèixer la realitat : l´exclusió digital, l´exclusió nord-sud, els conflictes interculturals, la violència domèstica, l´agressió mediambiental, les despeses militars, etc... Però també les habilitats socials i comunicatives personals. Aquesta part se sol fer a través de dinàmiques, jocs, xats, escenificacions.... . Es tracta no només de veure què passa sino per què passa (4).

Dialogar introduïnt diferents punts de vista sobre el tema tractat, amb la finalitat de formar-se una opinió pròpia. Aquesta part se treballa a través de dilemes morals, jocs per aprendre a dialogar i jocs de rol (que ajuden a posar-se en la pell de l´altre) . (5)

Actuar. L´acció abarca des d´un canvi d´actitut personal fins a produccions culturals amb NTIC (videos, películes, posters, mails, obres de teatre...) , passant per la participació ciutadana digital, sigui local (relacions amb associacions del poble, intervencions puntuals...) o global.

Guida Al·lès
Setembre 2007
Font foto: www.serif.com

(1) J.A. Marina, Aprender a vivir, Ariel, 2005, .: “En muchas ocasiones no se ve una relación entre la educación y los resultados obtenidos. ¿Qué he hecho mal? Es una pregunta que renace una y otra vez en la cabeza de muchos padres angustiados. Otros (...) transfieren la responsabilidad a la escuela. A su vez, la escuela se declara impotente y devuelve la responsabilidad a los padres. Y ambos acaban por echar la culpa a la televisión”

(2) Aristòtil, Política, llibre IV. Diferencia entre bens externs (riquesa, poder), bens del cos i bens de l´ànima. Diu: La vida feliç és pels qui tenen els dons del caràcter i la intel·ligència encara que tenguin pocs béns. Si un té béns externs en excés es corromp, en canvi els bens de l´ànima com més en tenguis millor. Els béns de l´ànima són: la fortalesa, la temperança, la justícia i la prudència. Pel que fa al poder, l´home virtuós ni ambiciona els càrrecs ni els refusa.

(3) COMPASS, Manual d´Educació en Drets Humans per a Joves, Consell d´Europa, 2005. Conté 49 jocs educatius. La podeu obtenir gratis escrivint a publicaciones@mtas.es També és molt interessant l´experiència de Mundilab: http://www.ehu.es/mundilab/pag/cas/home.html, que promou l´inserció de l´educació en drets humans a les programacions quotidianes dels instituts enlloc de fer tallers puntuals.

(4) A les webs www.aulaintercultural.org i www.edualter.org, hi trobareu materials educatius.

(5) Els dos primers provenen de L. Kohlberg, seguidor de Piaget, que després d´estudiar l´evolució del pensament ètic dels joves va proposar aquestes tècniques per decidir no amb criteris egoïstes o convencionals sinó amb criteris ètics de justícia universal. Segons ell, l´evolució del pensament ètic segueix aquestes tres etapes en totes les persones: etapa preconvencional (es correspon amb la infantesa, decidim amb criteris egoïstes), etapa convencional (es correspon amb l´adolescència, decidim en funció del cercle d´amics o de les convencions socials. La major part d´adults es troben en aquesta etapa) i etapa postconvencional (decidim amb criteris ètics universals).

Flexibilitat organitzativa

2007-09-30T12:10:00.001+02:00

La gestió de l´aprenentatge i el coneixement

La descentralització en la presa de decisions per a fomentar la participació i la motivació. Si un PIJL s´organitzés de forma que l´informador decidís què s´ha d´ensenyar, com, quan i a qui, seria un PIJL organitzat amb una mentalitat del món industrial ja passat. Ja no valen els models jerarquitzats, en els quals una persona dirigeix i sap com s´ha de fer tot. Els equips de treball i grups del PIJ han de ser flexibles, s'han d'unir i separar fàcilment en funció de les situacions. Un exemple són les web 2.0 com www.flickr.com, que hostatja 1.400 milions de fotos. Com diu la seva directora George Oates: Jo crec en el caos com a forma d'organització. De la impossibilitat de classificar 1.400 milions de fotos sorgeix la coordinació. Cada foto porta metadades de l'autor i la càmara; però així i tot són pocs enmig de tal voràgine. Els usuaris han creat aplicacions que van més enllà del que els programadors de Flickr van pensar, per exemple un flicker ha creat una aplicació per a localitzar fotos per colors (1) . El model just-in-time d´INDITEX (Zara) és un altre exemple. Els objectius es van redefinint constantment en funció de les necessitats dels clients.Els sociòlegs afirmen que els grans canvis socials han coincidit amb la substitució del paradigma científic del moment anterior : trobem crisis molt grans d'ideologies, de sistemes culturals i de sistemes de difusió, basats encara en models newtonians i piramidals, que ens obliguen a acceptar que ha vingut Einstein, la mecànica quàntica i moltes altres coses que ens han capgirat el cervell .

Gestionar l´aprenentatge. Vol dir crear un clima que fomenti l´aprenentatge (virtual o real), a través de la construcció de relacions de col·laboració per aprofitar la informació, les capacitats i les experiències de les persones . Vol dir saber que cap persona té tots els coneixements, i que l´aprenentatge organitzacional depèn de la pràctica del diàleg (=aprendre a pensar en grup, construir noves idees col·lectivament). La gestió de l´aprenentatge es fa a través del foment de:

El diàleg, que es dona si es crea un clima segur. L´Aprenentatge organitzacional permet al grup rebre la inventiva (=idees), les percepcions i intuïcions subjectives de tothom. L´AO duu a la creació d´una Cultura Organitzacional, que és la personalitat d´una organització (=els models mentals col·lectius) .

El treball en equip. La interacció serveix per a transformar el coneixement tàcit en explícit , és a dir per afavorir que aportin el que saben.

L´hàbit d´aprendre. La funció del treball en equip ha de ser la d´aprendre a solucionar problemes. Una organització és intel·ligent quan l´hàbit d´aprendre és la seva forma de ser. Tots els membres han de sentir que tenen el dret i el deure d´introduir innovacions, i el dret d´equivocar-se. Quan es crea un clima cohesionat, els errors són de tots i no se cerquen culpables, s´ha creat un clima orientat a l´aprenentatge i el millorament. És el que Himanen anomena el model hacker d´aprenentatge , i que segueix les mateixes passes que les de la investigació científica:

Plantejar un problema.
Què sabem en relació al problema? Què necessitam saber?
Elaboració d´un guió d´investigació
On i com podem trobar la informació? .
Cercar una solució. Tots investiguen al mateix nivell
Ensenyar-la als altres, perquè quan un aprèn ensenya. Els mestres hackers són els que acaben d´aprendre quelcom .
Els estudiants no són receptors passius sinó companys d´aprenentatge. El mestre és com deia Sòcrates com una comare, que ajuda a donar llum al coneixement.

Aquest clima ha de respondre a les necessitats personals i de l´organització, i ha de fomentar la motivació i l´educació emocional. Les decisions se prendran en vistes a la màxima satisfacció dels seus membres. En el nostre cas, es tracta d´esperar-ho tot dels joves .

L´ús de les NTIC en totes les fases del procés. En el treball en equip, en la presa de decisions, en la creació d´un estil organitzatiu (xats, blogs, messenger, yahoo.groups –que conté webs elaborades per a fer feina en equip: fòrums, actes, etc..-, sistemes de gestió de dades i informació....)
Flexibilitat en el temps, l'espai i els objectius Amb l´informacionalisme l´espai del PIJL no són les quatre parets on treballam, sinó les cases dels nostres usuaris a les que accedim a través d´internet. El temps del PIJL per tant, no és el temps físic del nostre horari, sinó un temps indeterminat.

Relacions més estretes

La flexibilitat no és possible sense una interacció més personal entre l'educador i el jove/nen. Els pares líquids es demanen per què avui és necessari dedicar més temps i atenció als fills que quan ells eren petits:

Los padres de ahora nos hemos convertido en parques temáticos de nuestros hijos. Tememos que se aburran. Mi madre se preocupaba de que comiéramos, pero le resultaba más o menor indiferente que nos aburriéramos .

Sanz Caballero, P. Diario de un padre del siglo XX, El País Semanal, 9/9/2007

Per al món del futur són necessàries unes relacions més estretes, amb més diàleg i interacció que en el passat.

(1) El país, dijous 11 d'octubre de 2007: www.elpais.com/articulo/portada/Arquitectos/Web/elpeputeccib/20071011elpcibpor_1/Tes

Educació per a la democràcia i la participació

2007-09-30T11:47:00.001+02:00

Fes clic a la següent web. Hi trobaràs una bona guia d'educació intercultural publicada el 2005 per 10 universitats europees. Està en format pdf o zip. Elegeix el format que et vagi millor i llegeix les pàgines 121 a 123. Són el resum del que diu la Comissió Europea sobre l'Educació per a la ciutadania.

http://inter.up.pt/inter.php?item=inter_guide

La postmodernitat

2007-09-30T10:56:00.001+02:00

Els grans relats de la societat moderna

2007-09-30T10:29:00.001+02:00

Imatge: Cartell per a celebrar la Revolució russa de 1917:
PROLETARIS DEL MÓN, UNIU-VOS!!!!

Amunt els damnats de la terra,

amunt els qui pateixen fam,

la força pel dret és vençuda,

s'acosta el temps de la pau.

Escolta aquí la música: http://www.pln.or.cr/multi/interna.mid

Allò que caracteritza la societat moderna sòlida i la diferencia de la societat líquida no és només la forma de producció econòmica o l’organització sociopolítica sinó la concepció de la vida i els ideals ètics que la justifiquen i que marquen la vida quotidiana i els estils educatius.

Aquesta concepció de la vida ve determinada pels grans relats. Els grans relats expliquen per què les persones som al món i com ho hem de fer per ser feliços. Relacionen les explicacions sobre els perquès de l’univers amb el que s’ha de fer a la terra. Són visions globals que donen respostes a les preguntes sobre el sentit de la vida des d’un marc ètic que lliga política, educació i relacions humanes.

Els relats tradicionals que predominaven en la modernitat i que ara alguns autors consideren perduts, abandonats, o en crisi eren:

• El relat catòlic que es va estendre al sud d´Europa explica que Déu va crear el món a la seva imatge, és a dir, per fer que els ens s’estimin: la terra i la pluja, el dia i la nit, l’home i la dona , l’amic i l’enemic[1]. La història és un procés ascendent que acabarà el dia del en què tots siguem com a germans. I aplica aquesta visió a la vida diària: si vols ser feliç i sentir-te lligat a l’univers, has d’estimar els altres[2] .

• El relat purità-calvinista que ha predominat fins ara als països anglosaxons i nòrdics i que segons Max Weber ha fonamentat l’aparició i expansió del capitalisme, explica que la creació és producte de la perfecció de Déu i aplica aquesta visió a la vida. Ser perfecte, honest, treballador, responsable, complidor.....

• El relat comunista explica que el sentit de la vida rau en lluitar per aconseguir la plena igualtat entre les persones i la justícia universal.

Els tres grans relats de la modernitat tenien en comú uns valors que donaven cohesió al sistema social i que es poden resumir en dues paraules: excel·lència i responsabilitat (sentit del deure, de l´esforç i el sacrifici).

L´aparició dels grans relats va coincidir amb el final de l´era dels imperis i el neixement dels Estats-Nació: un país, una llengua, una religió, un mateix sistema educatiu, una xarxa cultural, i va permetre l´aparició de les grans institucions -empreses, partits...- que funcionaven de forma vertical. Tot plegat formava societat sòlidament cohesionades.[3]

La identitat de les persones es construïa lligada al territori on naixien i les seves institucions de poder i, per tant, tant la identitat, com l´educació o les relacions humanes eren sòlides, compartides i duraderes. Els joves rebien els mateixos missatges educatius a l´escola, a la família, al barri.

El gran relat protestant

Segons Max Weber (1864-1920) el capitalisme modern es va sostenir sobre la visió de la vida de l’ètica protestant (pietisme, calvinisme), segons la qual les persones no necessiten fer bones accions per agradar a Déu (=justificar-se per les obres) perquè és Déu qui les elegeix prèviament. Al contrari del catolicisme, segons el qual la bondat es demostra amb fets (compartint els béns i estimant), per l’ètica protestant l’acumulació de béns i riqueses és un signe de la benedicció de Déu[4] . Aquesta visió va predominar als països anglosaxons i al nord d’Europa, on el capitalisme es va estendre més ràpidament.

El model de persona valorat per aquesta societat és la que podria tenir els trets d’un elegit per Déu: rica, obedient, feinera, competent i lleial, amb un fort sentit del deure i la vocació. D’aquesta manera es cau en una trampa: el treball es veu com un fi en sí mateix i es controla el temps per ser més productiu, complidor, responsable.... benaurat, en una paraula. En el cas de les dones, el seu paper està limitat a l’àmbit privat (casar-se, cuidar els pares o ser monja) i no inclou l’autorealització professional.

[1] El relat catòlic integra part dels grans relats de la filosofia greca i de les filosofies orientals (Egipte, Mesopotàmia).

[2] Aquest relat és viscut avui en contradicció amb un món competitiu i amb la institució vaticana.

[3] Bartra, Roger, Culturas líquidas en la tierra baldía, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 2006, pàg. 5

[4] Weber, Max, La ética protestante y el espíritu del capitalismo, Alianza editorial, 2003. Dios bendice a los suyos a través del éxito en el trabajo (pàg. 164)(...) Con el calvinismo apareció una aristocracia espiritual de los santos en el mundo, predestinados por Dios desde la eternidad (...) y lo coherente para estos elegidos por Dios ante los pecados del prójimo no es la disponibilidad a ayudarles sino el odio y el desprecio al prójimo por ser un enemigo de Dios. (pàgs. 144-5). (...)

Guida Al·lès Pons.
A/e: guida@ibacom.es
Setembre 2007

La societat moderna

2007-09-29T14:08:00.000+02:00