Valors ètics i societat al segle XXI

Conferència d' Adela Cortina

Catedràtica d´ètica i filosofia política de la Universitat de València.
La Caixa, Madrid, 30 de març de 2006
Llibres destacats:
· Ética mínima
· Razón comunicativa
· Etica de la sociedad civil
· Construir confianza

Ciudadanía como motor de revolución social

Por qué la idea de ciudadanía es tan importante en el siglo XXI?
* En primer lugar, porque con la globalización, los protagonistas del cambio serán los ciudadanos y no sólo las empresas y los países como antes. El siglo XXI o será protagonizado por los ciudadanos o no serà un buen siglo.
* En segundo lugar porque ciudadanía será el vínculo que unirá a personas con valores diferentes que vivirán en un mismo espacio y permitirá superar las diferencias.... La ciudadanía es un vínculo con los demás que implica tener un sentido de la justicia social[1].

Ciudadano= aquel que es su propio señor, el que no es siervo, el que no es esclavo, el que no es vasallo. El que hace su propia vida, es autónomo, no se somete, no es súbdito de otros[2]. Es dueño de su vida junto a los que son sus iguales en tanto que conciudadanos. No se puede ser autónomo en solitario, no se puede ser libre en solitario. Ciudadano es el que participa en la toma de decisiones de su comunidad política (politeia griega)[3]

Pero ¿cómo construir ciudadanía en una sociedad con pluralidad de valores? ¿cómo articular desde un Estado laico una sociedad multicultural de ciudadanos libres e iguales?[4]. Hay varias respuestas:
* Las sociedades monistas creen que existe sólo un código moral,
* Las pluralistas defienden que hay distintos códigos morales que pueden entrar en diálogo y encontrar valores comunes. Estos valores comunes són la ética mínima. Una ética mínima son los valores cívicos que comparten las éticas de máximos. Una ética mínima articula las diferencias desde el respeto a las éticas de máximos.

Valores de la ética cívica. Valores morales

¿Los creamos o existen?. ¿Cómo sería un mundo sin bondad, belleza, justicia, ternura? ¿cómo sería un mundo sin valores?[5].

Los valores existen. Son reales aunque no sean físicos. Tienen dinamismo. Nos atraen cuando son positivos, nos repelen cuando son negativos. Valoramos siempre. Preferir es elegir. Si el niño no atiende en la escuela es porque valora más hacer otra cosa, está valorando. Vivimos valorando. Lo principal de una persona no es su DNI sino su identidad moral, qué valores prefiere y qué valores delega. Su identidad moral. Por qué valores apuesta y cuáles pone en segundo término: la justicia, la belleza o la seguridad económica[6].

Un pueblo, una sociedad se define por los valores que prioriza: ¿la utilidad, el pragmatismo o la justicia e igualdad?.

Los valores éticos son aquello que está en nuestra mano encarnar[7] en la realidad. Dependen de la libertad. Podemos encarnarlos o no. Los valores morales son aquello de lo que nos podemos apropiar. Depende de nuestra libertad ser justos o no. La honestidad, la solidaridad son valores que uno puede cultivar o no.

Los valores son aquello que universalizaríamos[8] porque todo el mundo debería ser justo, honesto, veraz. Cuando alguien es deshonesto no lo vemos como una peculiaridad suya, sino como un fallo moral, no es como tener un lunar, no es lo mismo ser injusto que ser alto, porque estos valores humanizan, mientras que no tenerlos deshumaniza. Renunciar a ellos deshumaniza. Por ello ante el hambre no decimos es así, sino es un mundo inhumano.

Los valores morales de la ciudadanía son:

1. Libertad. Entendida como el valor que permite construir sociedades donde nadie tiene que bajar la mirada ante otro[9].
2. Igualdad. Que permite construir sociedades en las que la economía está al servicio de las capacidades de las personas.[10]
3. Solidaridad con los vulnerables. No hay igualdad sin salir por los que estan en situación vulnerable[11].
4. Respeto activo. Respeto activo por la diversidad cultural.
5. Diálogo como medio de resolver los conflictos, medio superior a la violencia.

En España ha habido una transición ética y nadie habla de ella. Desde cosmovisiones irreconciliables, las personas cada vez vamos ganando más en tolerancia, respeto y compartir valores mutuos. Nuestra sociedad contiene éticas de máximos que han encontrado unos valores cívicos mínmos que comparten. Es preciso reforzar estos valores, ampliarlos. Son el capital ético de las naciones. Es un activo productivo que no se gasta con un solo uso. Se habla del capital humano, cívico, social (redes sociales que hacen fuertes a las personas y no dejan que nadie quede en la estacada).... pero debe hablarse del capital ético. Reforzar este capital porque es algo que nos une y nos puede ayudar a articular nuestra diversidad.

Hay cosas que valen para otras cosas y otras que valen en sí. El capital ético es valioso en sí. Los valores son valiosos en sí porque nos permiten hacer un mundo más humano para quiénes, para todos los seres humanos, que no tienen precio, sino que tienen dignidad (Kant).

Preguntas del público

* PREGUNTA. ¿Se puede establecer una escala de valores?

* No se puede establecer un orden entre los valores, son valores para vivir en sociedad. Son un programa para llevar a cabo.

* ¿Dónde queda la Justicia como valor?

* Una sociedad es justa cuando cultiva estos cinco valores. Rawls= lo básico de la sociedad es la justicia. Una sociead justa promueve los cinco valores. La justicia es la estructura de los valores, si un valor falta, la sociedad es injusta. Hoy en día no sólo son vulnerables los seres humanos sino también la Naturaleza. Por 1ª vez en la historia de la humanidad la tierra es vulnerable. Se necesita una ética que se haga cargo de lo vulnerable.

* ¿Producirá esta sociedad maestros capacitados para educar ciudadanos?

* Educar ciudadanos significa educar no sólo por el medio formal (el problema educativo es el número 1 en este país) sino el informal (Cmass media, ambiente, grupo de edad –AQUÍ HI ENTREN ELS CASALS DE JOVES...). El problema es gravísimo. La ética de los medios de comunicación es central para que haya buenos ciudadanos. ¿Qué ocurre? que es ética de la empresa informativa, no del periodista vocacional. Cualquier empresa tiene que ser ética. La empresa informativa también.

* Ciudadanía multicultural
* El problema es entrar en los problemas cuando ya los tenemos. Ahora ya sabemos qué pasará. La sociedad multicultural comparte unos mínimos de justicia, mientras la tradición es judía y cristiana se comparten unos mínimos porque la ética cívica es el precipitado de estas tradiciones. Estamos en la misma sintonía porque tenemos una historia común. El problema es cuando aparecen culturas de otras tradiciones: tradición musulmana, gitanos. ¿Qué pasa cuando la discrepancia es en cuestiones de justicia? Cuando entramos en cuestiones de justicia hace falta mucho diálogo y respeto activo. Entrar ahí con mucho respeto y diálogo. Lo último que haría es decir que una niña no puede ir a un centro público si lleva un velo.


[1] Esta definición proviene de la politeia griega o el cives romano. Ambos implican una visión ética: ¿qué es un buen ciudadano, cómo debe ser?. Implican creer que los valores existen. Como decía Aranguren el buen ciudadano no surge de la nada, sinó que se forja, se cultiva, se hace, se educa. Esta es la línea que yo defiendo. Ser ciudadano es tener un sentido de la justicia, implica trabajar para la justicia. Para los comunitaristas ser ciudadano es simplemente pertenecer a una comunidad y tener su cultura.

[2] Debemos pasar de una democracia de votantes a una democracia de ciudadanos, la llamada ciudadanía social, según Thomas Marshall. El ciudadano social defiende sus derechos (sanidad, educación, trabajo). Y a una ciudadanía económica (Jesús Comín, Horizontes de economía ética), puesto que uno no es su propio señor si le toman sus decisiones económicas.

[3] Ser ciudadano significa ser autónomo. Ello implica dar a los inmigrantes la ciudadanía de pleno derecho.

[4] Existen tres formas de Estado: confesional/religioso (el Estado debe ser oficialmente partidario de una religión) laicista (países del Este, no solo no ser partidario sino abolirlas todas), laico (no apuesta por una religión ni por eliminarlas, se compromete con unos valores cívicos). Un estado laico debe comprometerse con los valores cívicos.

[5] Esta pregunta la plantea Dickens en la novela Tiempos difíciles con el retrato de un educador que sólo educa en hechos, no en valores.

[6] Los valores son cualidades de las instituciones, de las personas y las cosas. No son sustantivos, sino adjetivos. No son la verdad, la belleza... sino tal cosa es verdadera, es bella, es justa. No son entidades, no existen ahí fuera, son cualidades.

[7] Encarnar= hacer reales

[8] Kant

[9] En la historia han existido cuatro signficados del concepto libertad:

• Libertad negativa (Benjamin Constant, finales Rev Francesa). La libertad de no interferencia. Déjeme hacer, déjeme que yo haga..... Valoramos que nos dejen un perímetro en el que actuar sin que nadie interfiera.
• Libertad positiva, la libertad de los antiguos, la libertad como participación. Atenas: ciudadano libre, es el que participaba. Hoy en día entienden por libertad déjeme hacer lo que quiera y no participar.
• Libertad como autonomía. Ser los dueños de nuestra propia vida. El ciudadano auténtico quiere participar en la toma de decisiones, ser autónomo, dueño de su vida.
• Libertad como no dominación. Vivir en sociedades en las que unos no dominen a otros. Cuando hablamos nadie tenga que bajar la mirada ante otro. Esto es ser verdaderos ciudadanos.
  

[10] Amartya Sen propone una economía ética que promueva la igualdad de capacidades para que cada uno pueda elegir su plan de vida. Dice que el desarrollo de un país no puede medirse por el PIB (=Producto Interior Bruto), sinó por las capacidades de sus habitantes. Un país es tanto más desarrollado cuanto más desarrollados están sus habitantes para llevar a cabo sus capacidades. Las personas se ponen en primer lugar. Lo principal por tanto es empoderar, tratar de que otros tengan poder sobre su vida. ¿Igualdad en qué?. Igualar para que cada uno pueda llevar adelante su proyecto de vida feliz. La capacidad para llevar adelante mi proyecto de vida tiene que ver con la libertad. Ser libres= ser capaces de llevar adelante un proyecto de vida. Si alguien no puede (todos los hombres tienden a la felicidad, según Aristóteles), es verdaderamente injusto, es una privación de libertad.

[11] Entendiendo la vulnerabilidad como algo compartido. Todos somos vulnerables. Siempre hay un momento en que uno necesita la solidaridad de otros.

Cicle de conferències SENTIT CCCB,
19 de febrer 2007, Barcelona

Resum de la conferència

La metamorfosi de Déu i del sagrat
Fréderic Lenoir

Sociòleg, filòsof, novel·lista (La promesa de l´àngel) i historiador de les religions. Va nèixer a Madagascar, li va costar adaptar-se a la França urbana. Va descobrir Plató i es va enganxar per sempre a la filosofia. Alumne d´Emmanuel Lévinas. Dirigeix Le Monde Diplomatique- Religions. Busca el sustracte del retorn permanent del fenòmen religiós.

Fa 20 anys no ens haguéssim imaginat que la religió tingués tanta importància com avui. Pensàven que disminuïria. La religió comença a marcar el segle XXI tan a nivell geopolític com a nivell individual. Allò religiós continua marcant la història de la humanitat. Intentaré mostrar la complexitat d´allò que s´anomena religió. Quin paper ha jugat més enllà del que coneguem nosaltres.

Què és la religió? L´etimologia= religare= lligar, connectar-se. Lligam a dos nivells:

• Lligam vertical, transcendència
• Lligam horitzontal, horitzontal, amb els altres, lligam social

La religió té aquesta doble versió: horitzontal i vertical (hi ha quelcom que ens supera i alhora quelcom ens lliga uns als altres=crea lligams socials, hi juga un paper motor a les societats humanes) La primera traça que en tenim del neixement del fenòmen religiós és quan l´home prehistòric ritualitza la mort (agrupa els seus mort segons certs gestos que no fan els animals perquè tenen una significació simbòlica. El procés de simbolització és propi de l´home, i marca l´estat del simi a l´estat de l´home. El terme símbol comença amb un objecte separat amb dos.

Símbol és lligam, reunió de dues parts. L´home es connecta amb un món i ho expressa a través de representacions i símbols que mostra a grutes, coves i que representen no només la vida quotidiana sinó també l´art i la religió. Al voltant de la mort hi ha la idea de com enterrar: el cap vers l´est perquè són religions cícliques (la natura va per cicles, el sol que es lleva, mor i neix)... perquè allà neix el sol. Per què en posició fetal? per la idea de renaixement. Per què fletxes, i armes? Perquè hi ha una altra vida després de la mort.

L´home prehistòric creia en un món invisible i pensava a través d´aquests gestos lligar el món visible i l´invisible Aquesta idea es va desenvolupar a partir d´una religió que s´anomenà xamanisme= l´home se sent integrat a la natura, la venera i alhora li té por. La noció de la por. En el fons el sentiment religiós és la por, el terror davant la potència de la natura. Nosaltres no esn adonem perquè vivim a les ciutat. A fòra de les ciutats es presencia la vida natural i l´home es sent petit i atemorit, Meravella i por davant la natura. Progressivament l´home nomenarà els esperits que habiten la natura. Anomenarà els esperits de l´aigua, el foc, els animals. Els hi pregarà i apareixerà la idea de reconciliar-se amb les forces superiors. Pregarà a les forces superiors i apareixerà el xamàn. Un intermediari entre l´home i els esperits. Sobretot abans de la caça. Pregarem a l´esperit del bisó. Li demanem perdó perquè l´hem de caçar i li expliquem qu enecessitem menjar. Progressivament, l´home evolucionarà del paleolític al neolític.

Del 10.000 a.C. fins el 3000 a.C. Evolució col·losal. Max Weber diu que aquí comença la modernitat perquè per primera vegada s´inicia la racionalització. L´ús de la natura per aconseguir els seus objectius. Alhora un canvi religiós. Ramaderia, agricultura. El perill i la por no està connectada a la natura sinó als altres homes. L´esperit de la natura serà substituïda pels déus de la ciutat. Ja no hi ha el Déu del bisont, sinó els déus que protegeixen les ciutat. Quan hi ha fam pregarem als déus. I hi continua havent un intermediari. No serà el xamà sinó el sacerdot= el qui fa els sacrificis= fa allò sagrat. L´home que se sedentaritza fabrica el sagrat, organitza la religió per tal d´organitzar la sacralitat. El sacerdot és un gestor del sagrat i canalitzar les emocions religioses de l´home. Les religions naixeran en aquell moment. El sacrifici té el sentit que cal oferir quelcom per tal d´obtenir quelcom. Si volem guanyar una guerra hem d´oferir als déus quelcom. Al principi s´ofereixen nens (-7.000 fins -5000 a.C).. Després s´ofereixen animals (2000 a.C.).

L´última simbolització és la cristiana. Crist: el pa i el vi representen la persona. Les ciutats es faran la guerra. Imperis. Diferents déus que es faran la guerra entre sí. Al principi un Déu vist com a superior i els altres són falsos déus o ídols. Abraham, encara hi ha politeïsme. A partir de Moisès s´inicia el monoteïsme, que neix a Egipte, es desenvolupa amb els jueus. Neixen religions monoteïstes que lliguen els homes entre sí i els donen identitat com a ciutat. Grecs: maten a Sòcrates perquè no honora al Déu de la ciutat. Compartir valors absoluts crea lligams socials.

En un moment donat es produeix (mig primer mil·lenari) apareixen personatges extraordinaris. Revolució del sentiment religiós. Primers filòsofs a Grècia, Pitàgoras, Confuci, Buda, Isaïes (reforma judaïsme). Tots desenvolupen un missatge: individualització sentiment religiós. La religió no és només la ciutat sinó que cada individu pot estar en contacte directe amb allò diví per salvar-se. Salvar-se= sortir del cicle perpetu del patiment per alliberar-se (orient), ser justos i presentar-se davant de Déu (occident). Ja no hi ha d´haver un capellà intermediari sinó que cada individu pot tenir una experiència mística. Això es barrejarà amb altres fenòmens (poder, etc) però és un pas més enllà.

A partir de l´inici de l´era cristiana veim una estratificació: grans civilitzacions profundament marcades per la civilitzacions: xinesa, hindú, musulmana, cristiana. Les grans religions. Encara esteim dins aquest període. Després ve una ruptura.

El renaixement. La primera havia estat el segle V a.C. (Jaspers, període axial). La segona és el renaixement. Un moment en el què l´individu s´emancipa del grup i el moment clau és l´autonomia del subjecte: l´individu que pot decidir lliurement sobre la pròpia vida. Ja no acceptarà que la religió li mani què fer o què creure sinó que creurà al legislador de la seva pròpia vida. Revolució humana. Per primera vegada cada individu reivindica gestionar la seva vida. Si mirem els grans filòsofs grecs, l´individu encara està sotmès al grup. Es busca la felicitat individual, però l´ètica està subordinada a la política. La felicitat de tots és el bé comú. El bé comú és primer que el bé individual. Per primera vegada l´individu té el dret d´emancipar-se de la ciutat. Donarà lloc a guerres de religió (protestantisme...).

Il·lustració: els filòsofs intenten racionalitzar l´organització social. Organitzar la societat en funció de la laïcitat. Voltaire, Kant, Rousseau. Contracte social. La religió entra a l´esfera privada. Creença individual. Llibertat de creences. Aquest és un fet recent. Nova etapa. Segle XIX. No únicament separació Estat/religió. Sinó crítica religió. La Il·lustració no era atea, eren creients però la deixen a l´esfera privada.

Al XIX la religió és un fenomen perillós que s´ha d´eliminar. Es alienació. Feuerbach: alienació antropològica: l´home projecta en fets sobrenaturals les seves qualitats. Deixem de projectar en Déu, no tinguem por de dir que això prové de l´home. Marx: la religió és una alienació econòmica i permet als pobres suportar la injustícia en nom d´un regne del més enllà. El dia que hi hau`ra una igualtat no hi haurà religió. Auguste Comte: religió=alienació intel·lectual, positivisme, etapa infanti de la humanitat és creure en els Déus. La ciència és l´únic coneixement que té validesa. Freud, alienació psíquica. La religió és una neurosi. Tardanament diu que és una psicosi. Neix el sentiment religiós. L´infant quan és petit veu que els pares no el poden protegir, desamparament, vida perillosa, creu en forces sobrenaturals que el vigilaran. Creença perquè la realitat és insuportable, ens inventam món invisible, sobrenatural poblat d´esperit. Tots estan convençuts que la raó aconseguiria la felicitat de la humanitat. Extraordinària creença en el progrés. Convençuts d´un progrés linial de la humanitat que Europa portaria al món.

Ens vam despertar a finals del s. XX. Amb les dues GM: Hiroshima, Auswich. No hi havia progrés moral, ni de la consciència sinó progrés tècnic. Despertar brutal que provoca un buit. Cauen les ideologies que donaven sentit a la ciència com a alliberament de l´home. La política esdevé més modesta. Desencantament de la politica que reobre un lloc a la religió. Avui retorn a la religió sobre les ruïnes d´aquestes ideologies laiques. La religió queda relegitimada. Relegitimació de la religió. Els individus implicats en la recerca espiritual que ja no troben en les idees polítques la resposta, la busquen en les grans tradicions religioses. Gran novetat. Dues terceres parts d´europa es consideren religioses. Ja no com abans. D´una manera més individualista. Efectes de dos grnas moviments: la individualtizació i la globalització: L´individu es troba davant el món globalitzat sol. No a partir d´un territori. Coneixem totes les religionsl. No podem pensar que la nostra és l´única veritable. Destrucció de les institucions religioses. Relativisme religiós. Presa de distància racional. Existeixen diverses tendències. Podem comparar i prendre préstecs. Pots tenir una mesquita, un temple zen, un centre de ioga.... Totes les pràctique de la humanitat hi són presents a occident. Possibilitat de prendre en préstec símbols i creences. La individualització fa que sigui l´individu que construeixi la seva religió personal. Cadascú triarà allò que li convé. Enquestes sociològiques sobre el catolicisme francès. Només un 50% s´anomenen catòlics, i entre aquests hi ha gran diversitat. D´ells, un 80% estan a favor de l´ordenament de dones. Les institucions ja no poden mantenir els individus. Ja no es practica de forma fidel. Es un esclatament del creure. Llibertat, barrejar, prendre en préstec: catòlics que fan zen.....

Nous perfils espirituals:

• Recerca d´una felicitat aquí i ara. Busquem ser feliços aquí i ara.
• La recerca és de l´assoliment d´un mateix. La religió ajuda a assolir-se a un mateix. NO estem a la terra per servir la societat, sinó per autorrealitzar-nos, per assolir el propi potencial. Li demanen a la religió que ens ajudi en aquest procés.
• Metamorfosi de la idea de Déu. Ja no creiem en un Déu exterior sinó en un Déu interior. No creiem en un Déu personal, sinó impersonal (energia, força, principi, intel·ligència). No creiem en un Déu paternal, masculina, que dóna la Llei sinó maternal (que dóna llum, que acompanya, exemple: l´èxit de l´Alquimista: l´univers conspira allò diví per assolir el que portes dins).
• Nou fenòmen. El retorn del fonamentalisme Tornada a les certeses del comunitarisme, la religió identitària, el fonamentalisme. La globalització és la por de l´altre i crea angoixes. La globalització provoca tensions i xocs que creen integrisme, por, replegament sobre un mateix. Hem anat tan lluny en l´individualisme que molts no ho aguanten i necessiten retrobar la comunitat. Retorn del fonamentalisme. La religió és un vector del lligam social que pot mobilitzar els individus. Quan la política no funciona, la religió serà utilitzada perquè serà l´únic que mourà la gent. La política necessitarà de la religió quan està en un carreró sense sortida. En el món anglosaxó i musulmà això és present. Bush parlant d´una creuada contra l´enemic. Se´ns ven un xoc de civilitzacions que no és real. Són els polítics que utilitzen la religió, l´instrumentalitzen. NOmés el veuen els polítics, no els ciutadans.
• Tornada a la identitat religiosa en un context de por i confrontació. Les sectes són una barreja entre una individualització d´allò religiós i la necessitat de tenir seguretat. Responen a la religió a la carta. Secta= quan els grups són totalitaris= has de fer tot el que et diu el cap. Fuges de l´església catòlica però et tanques encara més. Bisbes anglicans i catòlics han començat a treballar en un projecte de fusió d´ambdues religions. En una situació d´ampla competència millor fusionar-se, Avui l´ecumenisme és mogut per un interès comú, que és que si volem mantenir el cristianisme millor que estiguem units.

Kant= l´home no pot deixar de ser religiós perquè potser hi ha quelcom més que cos. La crítica radical dels pensadors del XIX no és justa. En l´home hi ha la necessitat de creure. Forma part de l´ésser humà. Per què aquesta crida a l´invisibilitat? Per què el desig de Déu?. Ateus antropòleg= l´home té tant de por de la mort que necessita inventar móns protectors. L´home té terror al món i necessita trobar forces protectores. Però en l´home hi ha una necessitat més profunda. Es la necessitat d´amor, de combregar, de comunió, de lligam amb els altres. La religió dóna comunió. Tothom s´aplega i crea lligams comuns. S´ha substituït la religió per l´esport. Si no vivim aquesta necessitat de compartir a través de la religió ho fem a través d´altres fenòmens. En tercer lloc necessitem la religió perquè no podem viure en un món mecànic, necessitem imaginar que el món pot ser més, pot ser just, hi ha històries precioses, més enllà de la realitat. No ens contentam amb una realitat que és la del cor, l´emoció i la sensibilitat, sinó també la imaginació. Tot allò que ens fa vibrar. La tornada del pensament màgic està relacionada amb això. Max Weber diu que després de la desmagificació del món (el món ja no té una aura màgica. Els planetes són només pedretes) assistim a un reencantament del món. Els homes necessiten creure qu ehi ha quelcom meravellós que ens envolta: àngels, signes, coincidències... no podem viure sense una existència poètica. Darrerament hi ha una polèmica a Espanya sobre l´ensenyament de la religió. Es possible un ensenyament neutre a les escoles sobre quelcom que és irracional?. Jo proposo l´ensenyament laic de les religions. Les religions formen part de la història de la humanitat. No podem entendre res. La pèrdua de cultura religiosa fa que es puguin desenvolupar el fonamentalisme i l´integrisme. Degut a què no sabem res de la religió proliferen les sectes. L´ensenyament de les religions de forma laica és una enorme necessitat. Problema: no hi ha professors capacitat perquè els intel·lectuals i filòsofs se n´havien retirat. Per Kant hi ha tres ordres de coneixement: l´opinió, la fe (el fonament de la religió) i el coneixement racional empíric. Podem parlar de la fe sempre que distingim l´ordre (és un ordre irracional) El perillós és confondre els ordres de coneixement. En el món científic actual hi ha relació entre la religió i la ciència. La ciència és el coneixement del com i la religió és el per què. La religió és una font de pensament per a la política. Tots els il·lustrats demanaven que la religió participi en el debat polític, no imposar, però sí participar. Llavors s´ha de resoldre mitjançant el vot democràtic. No podem viure amb un horitzó purament materialista. La religió aporta nutrients alimentàries per a l´home. Elements que ajuden les persones a sentir emocions. Vivim en un moment de pràctiques religioses efímeres .Dos fets inquietants. D´una banda la pèrdua de la memòria. L´amnèssia. Com si el passat no existeix. Vivim cara al futur. Zapping= no ancorar-se enlloc. Tot ho vivim sense memòria, no som humans. Perquè floreixi la profunditat humana es fa necessari un ancorament. Això no ens impedeix ser pluralistes. Ho veiem en la forma com viuen la religió avui els joves. Un lama tibetà que va venir a occident va dir: - Vosaltres occidentals heu abandonat una facultat: la fidelitat, esteu en un canvi permanent i no podeu viure una religió, consumiu religió, esteu en un materialisme espiritual. La religió no pot entendre´s com un bé de consum, s´ha de provar amb el temps en la durada. Caldria no caure en un altre extrem. En el XIX rebuig profund de la religió. Actualment relegitimació de la religió. Sentiment religiós fonamental que no s´hauria de fer en detriment de la il·lustració. Cal romandre ferms en la separació entre la política i la religió. En segon lloc: mantenir la diferència entre la raó i la fe (per això és perillós confondre-ho). Es terrible veure com els creacionistes americans reivindiquen que el món va ser creat fa 6.000 anys. Creuen que la fe és l´únic àmbit de coneixement possible. Retorn de la irracionalitat. Lluito contra això, però també contra els qui diuen que tota la fe és perillosa. L´amor no és racional. Però necessitem la raó per entendre com guiar la vida. Som racionals i irracionals. Utilitzem la raó per a emancipar-nos a nosaltres mateixos i a les societats però no ho facem menyspreant la sacralitat o la fe. L´espiritualitat és la dimensió vertical de la religió. La dimensió horitzontal és la relació social. La vertical són les qüestions fonamentals, que poden existir fora de la religió. Els filòsofs grecs, el budisme, són espiritualitat sense Déu. Les religions proselitistes són religions universals. Laïcitat de l´islam. Estic convençut que pot existir un islam laic, com ja va ser defensat pels teòlegs dels s. VIII i XII (calia separar religió i política, i interpretar l´Alcorà mitjançant la raó). L´altra tendència va guanyar. Res ens diua l´Alcorà que s´ha de confondre la politica i la religió. Molts musulmans que viuen a occident exigeixen la laïcitat. El 73% dels musulmans a França demanen la separació entre Estat i religió.