Avui en Jordi Guim ha publicat un post (Huérfanos digitales) on planteja dubtes interessants (qui educa i què educa als nostres alumnes?, quina força tenim front el món digital on viuen ells? ).
M´ha recordat aquell escrit de Morin (1999), Los 7 saberes necesarios para la educación del futuro, on denuncia que els sistemes educatius occidentals, en mans de tècnics experts, es sostenen sobre un paradigma analític que no permet afrontar la complexitat i la incertesa. Un sistema educatiu pensat al marge del sistema social, del poder de l´educació informal i no formal, en una societat oberta com la nostra, està abocat al fracàs.
Diu que només un apropament complexe i interdisciplinari permetrà afrontar els reptes actuals.
Al mateix temps, les estructures de poder actuals (útils per un món vertical que ha mort) però també les organitzacions (escoles, partits, església) no acaben de trobar el camí per transformar allò que és essencial. Ens perdem al bosc, mirant els arbres (Mirant les fulles dels arbres, diu Nicholass Carr al darrer llibre). Per què?.
Avui a El País, en Rafael Argullol dóna una resposta molt interessant, en la línia de Bauman: han caigut els grans relats que permetien fer lectures més complexes. Lectures ètiques, lectures on la prioritat és el bé de l´altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada