29.7.12

Gent que no s´atreveix a ser feliç


Del llibre del filòsof Manuel Cruz (catedràtic de filosofia contemporània de la Universitat de Barcelona) m´han agradat tres idees. Primer, les que responen a:

A) PER QUÈ AVUI EN DIA ALS JOVES (els seus alumnes d´universitat) ELS COSTA ENAMORAR-SE?
B) Per què al mateix temps ha augmentat la vulnerabilitat mental? (les malalties mentals) i  el consum de drogues?

Segon, les històries d´amor de filòsofs coneguts, on es constata que tenir coneixements no té res a veure amb tenir saviesa de viure, ni d´enfora. Sartre i Simone de Beauvoir, que van posar la seva imatge pública per damunt de l'amor. Heidegger, que se´n va aprofitar de la posició de Hannah Arendt per fer-se perdonar el seu filonazisme...

Tercer, la reivindicació de l´equilibri entre  Apol·lo (la nostra individuació, la raó, el nord, el seny) i Dionisos (la dissolució, la festa, el carpe diem) a partir de Nietzsche (pàg 222) quan diu que totes les històries d´amor tenen un inici dionisíac que esdevé apol·lini des del moment en què la passió es posa sobre algú i cream una visió, una imatge interior d´aquella persona. Aquesta diferència entre allò que l´altre és realment i el mapa idealitzat  que l´enamorat crea és l´origen de les tensions amoroses posteriors, un origen que es resol amb la disposició d ´estimar l´altre en la seva complexitat. Aquesta capacitat d´estimar assumint les ombres de l´altre és l´indici més polit de l´avanç de la nostra civilització, un avanç que ara està en crisi. Qui és el valent avui que s´arrisca, que s´atreveix a ser feliç? No és cert que avui l´amor té molts obstacles com ja va dir Bauman fa uns anys?

La part fluixa és l´estil. Hi sobren paraules. Parla millor del que escriu, però més enllà d'açò, val la pena llegir-lo! El capítol final és extraordinari i mereixeria un llibre apart només per ell.