Quan deixaran d´emprar els fillets?

M´indigna  la manera com els anuncis empren els fillets per vendre més, com si les mares/pares fossin botxets. Creuen que som beneits? com diu Antonio Garrido,  o aprofiten que alguns creuen que els fillets tenen millor criteri que ells  hora de comprar? Què justifica difondre conductes imbècils? Els beneficis? Quan seran importants els fillets?

D´això tracta aquest llibre, del que Chris Kennedy n´ha fet un resum.  Childhood Under Siege de  Joel Bakan, guionista  de The Corporation, explica cóm l´objectiu de les grans corporacions són els infants. A una societat sotmesa al mercat,  els fillets són les primeres víctimes.

En cinc grans àrees: audiovisuals, farmacèutiques (amb l´augment dels medicaments per als fillets hiperactius, la tristesa, l´ansietat....), químiques, treball infantil i educació.

En relació als mitjans audiovisuals cita especialment la web Addicting Games, de
Nickelodeon, una de les majors fonts de jocs online. Bakan diu:
La major part de les webs de jocs ofereixen continguts emocionants interactius. Els jugadors poden jugar amb altres i controlar escenes virtuals de brutalitat i assassinats com si estiguessin mirant passivament actors o dibuixos animats de la tele. 

Explica l´impacte de jocs com Grand Theft Auto, Halo o  Call of Duty.  També analitza  Neopets i Webkinz dirigits als nens petits (des d´infantil fins a primaria) dels que diu que tenen èxit perquè manipulen els intensos sentiments infantils per les mascotes virtuals emprant tàctiques de casino. Què  tenen en comú aquests jocs?. L´addicció.

Conta que quan li van demanar a Stuart Shanker  quin era el consell principal que havíem de donar als pares va dir: ajudeu-los a lliurar-se de la televisió i els jocs addictius.  

Al següent vídeo, l´autor explica les idees principals del llibre. Des de 30 anys ençà, permetem que les multinacionals manipulin sofisticadament les emocions dels infants per fer negoci. Com a pares cada cop és més difícil lluitar contra la força que tenen.

El llibre no fa més que confirmar allò que havia afirmat Bauman fa 6 anys a Vida líquida: La sociedad de consumidores centra su reprocesado de la infancia en la gestión de los espíritus (...) La gran novedad es la conquista y la reorganización del alma.... Nada más aprenden a leer, se instala en los niños una dependencia de las tiendas. Bombardeados sobre lo mucho que necesitan tales productos para ser las personas que hay que ser, los niños se sienten inadecuados, deficientes y de inferior calidad si no responden con rapidez a la llamada. Aparece la necesidad de ocultar o reparar defectos corporales o faciales (...) Las revistas de mayor tirada para adolescentes ofrecen regalos de rímel exhuberante o spray bronceador. 

És suficient la força de la família per combatre la pressió social? N´hi ha prou amb el que pugui fer l´escola? Tots sabem que no, però en aquests moments el desconcert de tants fronts contra els que lluitar, la complexitat social i la precarietat de les associacions de mestres o educadors no deixa entreveure un camí a seguir, un nord prou clar que pugui mobilitzar la gent per un canvi social profund. S´està covant alguna cosa nova o vivim el lent final d´una era?. Algú ho sap?.

Articles relacionats: 
- Investigació sobre el mercat infantil a Catalunya. Les empreses no s´amaguen de res.

- Zigmunt Bauman, El ciutadà consumidor.

Les revoltes de Londres vistes per Zygmunt Bauman

Resum de l´article de Zygmunt Bauman. The London Riots. On consumerism coming to roost. 

Totes les varietats de desigualtat social provenen de la divisió entre els que tenen i els que no tenen (Cervantes). 

Les desigualtats romanen però fa dos segles les revoltes eren per pa (desitjar quelcom), i ara són per  objectes de desig múltiples i variats (per ressentiment, humiliació). Són com a camps minats, plens d´explosius que un no pot saber quan o amb quina intensitat explotaran. 

Ara tots som consumidors. Consumir és la mesura de l´èxit social i el remei als mals socials. Som instigats a anar a les botigues com si fossin farmàcies plenes de drogues que curen o mitiguen malalties i afliccions. Comprar té una dimensió escatològica. Els supermercats són els nostres temples, les llistes de compra els nostres breviaris, i les passetjades als centres comercials les nostres peregrinacions.

Compram seguint l´impuls de tenir noves possessions que prest han de ser substituïdes per altres de noves i més atractives. Jo compro, llavors jo som. Comprar o no comprar, aquesta és la qüestió.

Per als consumidors defectusos (incomplets), no comprar és el símbol d´una vida no realitzada, sense entitat. Suposa no només l´absència de plaer, sinó l´absència de dignitat humana. De sentit de la vida. 

D´humanitat i auto-respecte i respecte als altres.

Els supermercats  són temples d´adoració per als membres de la congregació. Els desterrats de l´Església dels Consumidors són a les fronteres de l´exili protegides amb barreres, càmeres de seguretat i guàrdies. Aquestes ciutadelles armades i vigilades romanen entre noltros com un record de la misèria dels humiliats  i el seu poc valor. Desafiant-los amb la seva arrogant inaccessibilitat semblen cridar: atreveix-te!.... però atreveix-te a què?

Per aprofundir veure el resum del pensament de Bauman sobre el ciutadà consumidor:
Els desitjos només es mantenen si estan sempre insatisfets. 

Una interpretació més complexa de les revoltes de Londres. Pot l´educació combatre la desigualtat ?(1).  
 
Ni pobresa ni racisme, sino falta de cohesió moral.  El País, 20/8/11

La individualització dificultarà la cohesió social?

És inevitable el procés d´invidualització de les societats líquides? La indivualització dificultarà la cohesió social o servirà perquè les persones puguin desplegar-se= individuar-se?

En el següent gràfic he fet un resum sobre la resposta que diferents autors han donat a les preguntes anteriors.

• Beck, U., Beck, E., La individualización. El individualismo institucionalizado y sus consecuencias sociales y políticas, Barcelona,  Paidós, 2002. Un capítol.
• Bauman, Z, prefaci.
• Lasch, pròleg.

El prefaci de Bauman, resumit:
Zygmunt Bauman

Beck+Bauman+Lash

Investigació sobre el mercat infantil. Consum i felicitat

La recent investigació sobre el mercat infantil a Catalunya patrocinada per la Generalitat, en la que hi ha participat ESADE, Associacions de Pares i Fabricants, ha arribat a les següents conclusions:

Els fillets d´avui 

gestionen la seva imatge com una marca. 

demanen sortir del cercle. Volen atenció dels pares, no objectes. 

Són grans negociadors

Individualistes

Impacients

Sobreprotegits

Creixen a gran velocitat

Tenen una gran confiança en sí mateixos

Creuen que el món comença i s´acaba amb ells. 

Tot i que  l´objectiu de l´estudi no és tant ajudar les famílies com mostrar camins als fabricants, resulten sorprenents les conclusions. Els fillets volen sortir del cercle del consum. quins nous productes podem fabricar per ajudar-lis?. 

Així i tot, la descripció del perfil dels fillets actuals dóna al clau, com quan s´afirma que CREUEN QUE EL MÓN COMENÇA I S´ACABA AMB ELLS, un tret característic del món postmodern, com ja va avisar Ortega i Gasset els anys 30 a La rebelión de las masas: 

Las nuevas generaciones se disponen a tomar el mando del mundo como si el mundo fuese un paraíso sin huellas antiguas, sin problemas tradicionales y complejos.

Agraesc a na Cèlia Riba, assessora del CEP de Palma, l´enviament de l´enllaç del vídeo.

L´evolució de la individualització segons Scott Lash

Scott Lash

Resum del pròleg de Scott Lash (Individualización a la manera no lineal) del llibre:
Beck, U., Beck, E., La individualización. El individualismo institucionalizado y sus consecuencias sociales y políticas, Madrid, Paidós, 2002.

• 1ª modernitat= lògica d’estructures. Individu reflectiu=subsumir objeto bajo el tema del conocimiento.
• 2ª modernitat= lògica de fluxes. Individu reflexiu= separació jo/objecte coneixement, respondre a velcitat,ràpides decisions, biografies de bricolage, viure amb el risc, outsourcing funcions família, Estat.

Font de la imatge 

Ment hiperconnectada, intel·ligència fluïda

Mai com ara la ment havia rebut tants estímuls i informació en tan poc temps. L'abundància d'intercanvis provoca canvis en la identitat i la forma de veure la vida: per exemple, percebre que ni tu ni la cultura que et rodeja avui no serà la mateixa que la d'ahir. La intel·ligència fluïda ha substituït el pensament monolític...

Font: http://spacecollective.org/Wildcat/5113/Of-Onions-and-Infocologies-Thriving-in-the-age-of-hyperconnectivity#

El consum segons Bansky

Bansky utlitza el grafitti (llenguatge artístic associat a allò marginal i il·legal) per a representar temes a través dels quals vol provocar i fer reflexionar l'espectador i proposar jocs simbòlics del llenguatge. La seva obra es concentra en gran part als carrers de l'est londinenc. Paradoxalment, el seu art, que començà al límit d'allò il·legal, ha acabat essent víctima del sistema capitalista burgès i del mercat artístic i les seves obres portables estan molt cotitzades. La trajectòria de Bansky pot entendre's com una prostitució del segle XXI. Començà essent antisistema i ara en forma part. (Inés Fraile)

Enviat per Inés Fraile

El ciutadà consumidor. Els desitjos només es mantenen si estan sempre insatisfets

El ciutadà consumidor (1)



Perquè la societat de consum funcioni és necessària l’obtenció de beneficis amb el mínim cost possible. I no hi ha lucre sense consum.. El consum s’accelera si s’acceleren els desitjos. Però els desitjos només es mantenen si estan SEMPRE INSATISFETS (2). Això s’aconsegueix de tres maneres:

1. Devanluant els productes antics i venent la idea de que passen de moda ràpidament.
2. Fent grans promeses que són mentida. Unes promeses que creen unes expectatives que mai s’assoleixen, per tant duren poc i han de ser substituïdes constantment.
3. Creant unes necessitats que no es poden satisfer sinó que en generen de noves, produint addicció.
   

Aquest sistema econòmic genera una forma de veure la vida que no té res a veure amb la del món d’abans. En la societat líquida s’han invertit els valors. Si abans es valorava la durada i la perdurabilitat, en el món líquid es valora la fugacitat i la novetat. La rapidesa, l’excés i el desperdici.

El que defineix la identitat d’una persona no és la feina, ni l’estament social, sinó l’apariència, i l’apariència depèn del consum. El treball ja no serà un referent d´identitat personal. Ja no vals segons el que fas –societat industrial- sinó segons el que desitges (3) . El mercat ofereix una àmplia gamma de productes (roba, cases, viatges....) que venen identitat. Amb tal prenda, amb tals ulleres, amb tal decoració..... el ciutadà pot aparentar tenir la identitat que desitgi, i la identitat li dóna poder i presència social. Veure l’anunci de LEVI’S.
Si a la societat moderna el cos era vist com un mitjà útil per a produir (i per tant el que més es valorava era la salut), en la societat de consum el cos és vist com una finalitat (perquè permet aparentar una identitat) i el que més es valora és la forma física (fitness), la bellesa corporal.

La gestió de l’ànima
El mercat ven identitat i això té conseqüències:

• Sobre les relacions personals, les conseqüències són la fugacitat i la recerca de la novetat constant. Es cerquen unes relacions QUE NO DONIN PROBLEMES.
• Sobre les relacions socials provoca l’aparició d’una nova classe social o infraclasse. La dels ciutadans sense drets. Els no productius, els exclosos.
• Sobre l’educació dels infants. La societat dels consumidors dels últims anys ha escollit com a objectiu mercantil als fillets després del descobriment de que molts pares segueixen els seus consells hora de comprar (4). Tal com afirma Bauman: La sociedad de consumidores centra su reprocesado de la infancia en la gestión de los espíritus (...) La gran novedad es la conquista y la reorganización del alma.... Nada más aprenden a leer, se instala en los niños una dependencia de las tiendas. Bombardeados sobre lo mucho que necesitan tales productos para ser las personas que hay que ser, los niños se sienten inadecuados, deficientes y de inferior calidad si no responden con rapidez a la llamada. Aparece la necesida de ocultar o reparar defectos corporales o faciales (...) Las revistas de mayor tirada para adolescentes ofrecen regalos de rímel exhuberante o spray bronceador (5).
  

(1) Resum del capítol 4 del llibre Vida líquida, de Zygmunt Bauman, publicat per Paidós el 2006

(2) Si els desitjos s’assolissin es rompria la roda que permet produir nous productes, desitjar, comprar, frustrar-se i tornar desitjar. La sociedad trata de generar en los niños un estado de insatisfacción permanente a través de la estimulación del deseo de novedad. (Bauman, 2006, op.cit.)

(3) http://www.uoc.edu/dt/20338 Gil, Feliu, Rivero i Gil, UOC 2003, NTIC o NT de la relació? Infants, joves i cultura digital. El treball ja no és una finalitat en sí mateix, sinó un mitjà per assolir un nivell de consum, perquè la identitat la dóna l´estil de vida, el qual prové del consum.

(4) Fixeu-vos en l’augment d’anuncis dirigits a adults protagonitzats per fillets.

(5) Bauman, Zygmunt, Vida líquida, Paidós, Barcelona, 2006