13.8.11

Les revoltes de Londres vistes per Zygmunt Bauman


Totes les varietats de desigualtat social provenen de la divisió entre els que tenen i els que no tenen (Cervantes). 


Les desigualtats romanen però fa dos segles les revoltes eren per pa (desitjar quelcom), i ara són per  objectes de desig múltiples i variats (per ressentiment, humiliació). Són com a camps minats, plens d´explosius que un no pot saber quan o amb quina intensitat explotaran. 

Ara tots som consumidors. Consumir és la mesura de l´èxit social i el remei als mals socials. Som instigats a anar a les botigues com si fossin farmàcies plenes de drogues que curen o mitiguen malalties i afliccions. Comprar té una dimensió escatològica. Els supermercats són els nostres temples, les llistes de compra els nostres breviaris, i les passetjades als centres comercials les nostres peregrinacions.



Compram seguint l´impuls de tenir noves possessions que prest han de ser substituïdes per altres de noves i més atractives. Jo compro, llavors jo som. Comprar o no comprar, aquesta és la qüestió.
Per als consumidors defectusos (incomplets), no comprar és el símbol d´una vida no realitzada, sense entitat. Suposa no només l´absència de plaer, sinó l´absència de dignitat humana. De sentit de la vida. 
D´humanitat i auto-respecte i respecte als altres.

Els supermercats  són temples d´adoració per als membres de la congregació. Els desterrats de l´Església dels Consumidors són a les fronteres de l´exili protegides amb barreres, càmeres de seguretat i guàrdies. Aquestes ciutadelles armades i vigilades romanen entre noltros com un record de la misèria dels humiliats  i el seu poc valor. Desafiant-los amb la seva arrogant inaccessibilitat semblen cridar: atreveix-te!.... però atreveix-te a què?

Per aprofundir veure el resum del pensament de Bauman sobre el ciutadà consumidor:
Els desitjos només es mantenen si estan sempre insatisfets. 

Una interpretació més complexa de les revoltes de Londres. Pot l´educació combatre la desigualtat ?(1).  
 
Ni pobresa ni racisme, sino falta de cohesió moral.  El País, 20/8/11

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Crec que el sistema s'ha pervetit que ara no en té prou amb esclaus consumistes sinó esclaus endeutats. La usura ha esdevingut la base del model econòmic occidental.

Guida Al·lès ha dit...

Gràcies, Jaume, pel comentari. Estic d´acord en que vivim un món que s´esfondra. Però ningú sap si és una aurora o un fosquet. No pot ser que l´economia estigui per damunt de la política, l´ètica i l´educació.... segurament alguna cosa haurà de passar.