5.11.11

Quan deixaran d´emprar els fillets?



M´indigna  la manera com els anuncis empren els fillets per vendre més, com si les mares/pares fossin botxets. Creuen que som beneits? com diu Antonio Garrido,  o aprofiten que alguns creuen que els fillets tenen millor criteri que ells  hora de comprar? Què justifica difondre conductes imbècils? Els beneficis? Quan seran importants els fillets?



D´això tracta aquest llibre, del que Chris Kennedy n´ha fet un resum.  Childhood Under Siege de  Joel Bakan, guionista  de The Corporation, explica cóm l´objectiu de les grans corporacions són els infants. A una societat sotmesa al mercat,  els fillets són les primeres víctimes.

En cinc grans àrees: audiovisuals, farmacèutiques (amb l´augment dels medicaments per als fillets hiperactius, la tristesa, l´ansietat....), químiques, treball infantil i educació.

En relació als mitjans audiovisuals cita especialment la web Addicting Games, de
Nickelodeon, una de les majors fonts de jocs online. Bakan diu:
La major part de les webs de jocs ofereixen continguts emocionants interactius. Els jugadors poden jugar amb altres i controlar escenes virtuals de brutalitat i assassinats com si estiguessin mirant passivament actors o dibuixos animats de la tele. 

Explica l´impacte de jocs com Grand Theft Auto, Halo Call of Duty.  També analitza  Neopets i Webkinz dirigits als nens petits (des d´infantil fins a primaria) dels que diu que tenen èxit perquè manipulen els intensos sentiments infantils per les mascotes virtuals emprant tàctiques de casino. Què  tenen en comú aquests jocs?. L´addicció.

Conta que quan li van demanar a Stuart Shanker  quin era el consell principal que havíem de donar als pares va dir: ajudeu-los a lliurar-se de la televisió i els jocs addictius.  

Al següent vídeo, l´autor explica les idees principals del llibre. Des de 30 anys ençà, permetem que les multinacionals manipulin sofisticadament les emocions dels infants per fer negoci. Com a pares cada cop és més difícil lluitar contra la força que tenen.






El llibre no fa més que confirmar allò que havia afirmat Bauman fa 6 anys a Vida líquida: La sociedad de consumidores centra su reprocesado de la infancia en la gestión de los espíritus (...) La gran novedad es la conquista y la reorganización del alma.... Nada más aprenden a leer, se instala en los niños una dependencia de las tiendas. Bombardeados sobre lo mucho que necesitan tales productos para ser las personas que hay que ser, los niños se sienten inadecuados, deficientes y de inferior calidad si no responden con rapidez a la llamada. Aparece la necesidad de ocultar o reparar defectos corporales o faciales (...) Las revistas de mayor tirada para adolescentes ofrecen regalos de rímel exhuberante o spray bronceador

És suficient la força de la família per combatre la pressió social? N´hi ha prou amb el que pugui fer l´escola? Tots sabem que no, però en aquests moments el desconcert de tants fronts contra els que lluitar, la complexitat social i la precarietat de les associacions de mestres o educadors no deixa entreveure un camí a seguir, un nord prou clar que pugui mobilitzar la gent per un canvi social profund. S´està covant alguna cosa nova o vivim el lent final d´una era?. Algú ho sap?.

Articles relacionats: 
- Investigació sobre el mercat infantil a Catalunya. Les empreses no s´amaguen de res.

- Zigmunt Bauman, El ciutadà consumidor.

13.8.11

Les revoltes de Londres vistes per Zygmunt Bauman


Totes les varietats de desigualtat social provenen de la divisió entre els que tenen i els que no tenen (Cervantes). 


Les desigualtats romanen però fa dos segles les revoltes eren per pa (desitjar quelcom), i ara són per  objectes de desig múltiples i variats (per ressentiment, humiliació). Són com a camps minats, plens d´explosius que un no pot saber quan o amb quina intensitat explotaran. 

Ara tots som consumidors. Consumir és la mesura de l´èxit social i el remei als mals socials. Som instigats a anar a les botigues com si fossin farmàcies plenes de drogues que curen o mitiguen malalties i afliccions. Comprar té una dimensió escatològica. Els supermercats són els nostres temples, les llistes de compra els nostres breviaris, i les passetjades als centres comercials les nostres peregrinacions.



Compram seguint l´impuls de tenir noves possessions que prest han de ser substituïdes per altres de noves i més atractives. Jo compro, llavors jo som. Comprar o no comprar, aquesta és la qüestió.
Per als consumidors defectusos (incomplets), no comprar és el símbol d´una vida no realitzada, sense entitat. Suposa no només l´absència de plaer, sinó l´absència de dignitat humana. De sentit de la vida. 
D´humanitat i auto-respecte i respecte als altres.

Els supermercats  són temples d´adoració per als membres de la congregació. Els desterrats de l´Església dels Consumidors són a les fronteres de l´exili protegides amb barreres, càmeres de seguretat i guàrdies. Aquestes ciutadelles armades i vigilades romanen entre noltros com un record de la misèria dels humiliats  i el seu poc valor. Desafiant-los amb la seva arrogant inaccessibilitat semblen cridar: atreveix-te!.... però atreveix-te a què?

Per aprofundir veure el resum del pensament de Bauman sobre el ciutadà consumidor:
Els desitjos només es mantenen si estan sempre insatisfets. 

Una interpretació més complexa de les revoltes de Londres. Pot l´educació combatre la desigualtat ?(1).  
 
Ni pobresa ni racisme, sino falta de cohesió moral.  El País, 20/8/11

12.8.11

La individualització dificultarà la cohesió social?


És inevitable el procés d´invidualització de les societats líquides? La indivualització dificultarà la cohesió social o servirà perquè les persones puguin desplegar-se= individuar-se?

En el següent gràfic he fet un resum sobre la resposta que diferents autors han donat a les preguntes anteriors.
  • Beck, U., Beck, E., La individualización. El individualismo institucionalizado y sus consecuencias sociales y políticas, Barcelona,  Paidós, 2002. Un capítol.
  • Bauman, Z, prefaci.
  • Lasch, pròleg.
El prefaci de Bauman, resumit:
Zygmunt Bauman                                                                                            

Beck+Bauman+Lash

18.5.11

Sabran escoltar?

Vivim un món nou. Les organitzacions verticals no tenen futur, siguin escoles, partits, empreses o esglésies... només els que sabran escoltar aguantaran l´envestida. Els que sabran callar i mirar. Els que sabran que no ho poden saber tot. 


 Ja no són viables els discursos de: NOLTROS tenim el remei, NOLTROS VEIM EL CAMÍ, noltros els bons-voltros els dolents. 


Només els que sabran trobar la manera  de tenir els ulls oberts en la nit per recollir totes les veus, atents als signes del temps, podran navegar en la incertesa. 

16.4.11

Orfes digitals i educació líquida

Avui en Jordi Guim ha publicat un post (Huérfanos digitales) on planteja dubtes interessants (qui educa i què educa als nostres alumnes?, quina força tenim front el món digital on viuen ells? ).

M´ha recordat aquell escrit de Morin (1999), Los 7 saberes necesarios para la educación del futuro, on denuncia que els sistemes educatius occidentals, en mans de tècnics experts, es sostenen sobre un paradigma analític que no permet afrontar la complexitat i la incertesa. Un sistema educatiu pensat al marge del sistema social, del poder de l´educació informal i no formal, en una societat oberta com la nostra, està abocat al fracàs.

Diu que només un apropament complexe i interdisciplinari permetrà afrontar els reptes actuals.

Al mateix temps, les estructures de poder actuals (útils per un món vertical que ha mort) però també les organitzacions (escoles, partits, església) no acaben de trobar el camí per transformar allò que és essencial. Ens perdem al bosc, mirant els arbres (Mirant les fulles dels arbres, diu Nicholass Carr al darrer llibre).  Per què?.

Avui a El País, en Rafael Argullol dóna una resposta molt interessant, en la línia de Bauman: han caigut els grans relats que permetien fer lectures més complexes.  Lectures ètiques, lectures on la prioritat és el bé de l´altre.

28.2.11

Tecnologías y sociedad del conocimiento. Cambio de ciclo histórico

Somos la primera generación en la historia donde las formas productivas y de conocimiento coinciden.
Genís Roca. TED X Ramblas

28.1.11

Investigació sobre el mercat infantil. Consum i felicitat

La recent investigació sobre el mercat infantil a Catalunya patrocinada per la Generalitat, en la que hi ha participat ESADE, Associacions de Pares i Fabricants, ha arribat a les següents conclusions:

Els fillets d´avui 
gestionen la seva imatge com una marca. 

demanen sortir del cercle. Volen atenció dels pares, no objectes. 

Són grans negociadors

Individualistes

Impacients

Sobreprotegits

Creixen a gran velocitat

Tenen una gran confiança en sí mateixos

Creuen que el món comença i s´acaba amb ells. 

Tot i que  l´objectiu de l´estudi no és tant ajudar les famílies com mostrar camins als fabricants, resulten sorprenents les conclusions. Els fillets volen sortir del cercle del consum. quins nous productes podem fabricar per ajudar-lis?

Així i tot, la descripció del perfil dels fillets actuals dóna al clau, com quan s´afirma que CREUEN QUE EL MÓN COMENÇA I S´ACABA AMB ELLS, un tret característic del món postmodern, com ja va avisar Ortega i Gasset els anys 30 a La rebelión de las masas

Las nuevas generaciones se disponen a tomar el mando del mundo como si el mundo fuese un paraíso sin huellas antiguas, sin problemas tradicionales y complejos.

Agraesc a na Cèlia Riba, assessora del CEP de Palma, l´enviament de l´enllaç del vídeo.