M´indigna la manera com els anuncis empren els fillets per vendre més, com si les mares/pares fossin botxets. Creuen que som beneits? com diu Antonio Garrido, o aprofiten que alguns creuen que els fillets tenen millor criteri que ells hora de comprar? Què justifica difondre conductes imbècils? Els beneficis? Quan seran importants els fillets?
D´això tracta aquest llibre, del que Chris Kennedy n´ha fet un resum. Childhood Under Siege de Joel Bakan, guionista de The Corporation, explica cóm l´objectiu de les grans corporacions són els infants. A una societat sotmesa al mercat, els fillets són les primeres víctimes.
En cinc grans àrees: audiovisuals, farmacèutiques (amb l´augment dels medicaments per als fillets hiperactius, la tristesa, l´ansietat....), químiques, treball infantil i educació.
En relació als mitjans audiovisuals cita especialment la web Addicting Games, de
Nickelodeon, una de les majors fonts de jocs online. Bakan diu:
La major part de les webs de jocs ofereixen continguts emocionants interactius. Els jugadors poden jugar amb altres i controlar escenes virtuals de brutalitat i assassinats com si estiguessin mirant passivament actors o dibuixos animats de la tele.
Explica l´impacte de jocs com Grand Theft Auto, Halo o Call of Duty. També analitza Neopets i Webkinz dirigits als nens petits (des d´infantil fins a primaria) dels que diu que tenen èxit perquè manipulen els intensos sentiments infantils per les mascotes virtuals emprant tàctiques de casino. Què tenen en comú aquests jocs?. L´addicció.
Conta que quan li van demanar a Stuart Shanker quin era el consell principal que havíem de donar als pares va dir: ajudeu-los a lliurar-se de la televisió i els jocs addictius.
Al següent vídeo, l´autor explica les idees principals del llibre. Des de 30 anys ençà, permetem que les multinacionals manipulin sofisticadament les emocions dels infants per fer negoci. Com a pares cada cop és més difícil lluitar contra la força que tenen.
El llibre no fa més que confirmar allò que havia afirmat Bauman fa 6 anys a Vida líquida: La sociedad de consumidores centra su reprocesado de la infancia en la gestión de los espíritus (...) La gran novedad es la conquista y la reorganización del alma.... Nada más aprenden a leer, se instala en los niños una dependencia de las tiendas. Bombardeados sobre lo mucho que necesitan tales productos para ser las personas que hay que ser, los niños se sienten inadecuados, deficientes y de inferior calidad si no responden con rapidez a la llamada. Aparece la necesidad de ocultar o reparar defectos corporales o faciales (...) Las revistas de mayor tirada para adolescentes ofrecen regalos de rímel exhuberante o spray bronceador.
És suficient la força de la família per combatre la pressió social? N´hi ha prou amb el que pugui fer l´escola? Tots sabem que no, però en aquests moments el desconcert de tants fronts contra els que lluitar, la complexitat social i la precarietat de les associacions de mestres o educadors no deixa entreveure un camí a seguir, un nord prou clar que pugui mobilitzar la gent per un canvi social profund. S´està covant alguna cosa nova o vivim el lent final d´una era?. Algú ho sap?.
Articles relacionats:
- Investigació sobre el mercat infantil a Catalunya. Les empreses no s´amaguen de res.
- Zigmunt Bauman, El ciutadà consumidor.
