El capitalisme i la corrosió del caràcter

La corrosión del carácter by Richard Sennett
My rating: 5 of 5 stars

Un llibre extraordinari per la reflexió sobre l´impacte del capitalisme flexible sobre el caràcter. El caràcter (=el valor ètic q atribuïm a les nostres relacions, Horaci) va més enllà de la personalitat (=desitjos i sentiments interns).

El major tabú del capitalisme actual és la por a fracassar. Fracassar vol dir NO PODER ESTRUCTURAR UNA VIDA PERSONAL COHERENT, NO PODER REALITZAR ALLÒ PRECIÓS QUE DUIM DINS, NO SABER VIURE, SINÓ JUST EXISTIR. A la societat actual, les persones afronten el fracàs seguint aquest procés:

1. El motiu del meu fracàs és que els altres han comès una injustícia. Van en contra meva. La culpa és dels altres.
2. El motiu del meu fracàs és que s´obrin les portes als immigrants, als diferents. La culpa és de la forma com la democràcia premia als fracassats.
3. El motiu del meu fracàs és que jo no vaig entendre el que passava i no vaig saber donar la resposta adequada.

Arribar a la 3ª resposta, la més elaborada, només és possible si hi ha vincles entre les persones (=un sentit de comunitat no superficial). Però el capitalisme provoca la corrossió del caràcter, o sigui una vida fragmentada on és difícil tenir temps per conversacions profundes i relacions estables, una vida que duu a evadir-se (drogues, consumir, anar de festa, viure el present) per no afrontar la por a fracassar.

El neoliberalisme que va començar als EUA i ara s´extén a Alemanya (economies renanes) es sosté sobre la por al dèbil, al fracassat, al que no pot. Sobre la indiferència i la desconfiança davant el diferent. Defensa un jo fort i independent, que no necessita els altres. Proposa la destrucció de l´Estat del Benestar perquè veu el dèbil com un paràsit social.  Que els més forts guanyin. Desprecia els treballadors q no tenen iniciativa, que necessiten que els hi diguin què han de fer. No tenen en compte les paraules de John Bowlby: una persona sanament independent és capaç de demanar ajuda i depenir dels altres quan fa falta i de saber en qui confiar.

Sennett cita a Lévinas:
la fidelitat a un mateix suposa ser responsable amb altres.  

Aquesta visió impedeix construir el caràcter, perquè dificulta reconèixer les pròpies debilitats. Quan un sent vergonya de necessitar els altres, de ser dependent, torna desconfiat. Es destrueixen els vincles socials. Bauman: por al compromís.

Així idò, com construir el caràcter, com afrontar la por a fracassar, la precarietat laboral, la falta de futur? No a través del comunitarisme (que proposa que s´uneixin els que tenen les mateixes conviccions) sinó a través de vertaderes comunitats on no es fugi del conflicte i les visions diferents (Amy Gutmann, Dennis Thompson= el desacord uneix més a la gent q la declaració de ppis correctes), on es pugui parlar del fracàs sense culpa ni vergonya, on uns puguin depenir dels altres, on hi hagi vincles de confiança. Negociar les diferències més que cooperar superficialment a través del teball en equip. No reprimir les discrepàncies.

  Una societat on no hi ha una narrativa compartida de les dificultats i el fracàs és una societat sense somnis. En una societat així, les preguntes que construeixen el caràcter (Qui em necessita? A qui necessit?) no tenen resposta.  El capitalisme ha perdut el control dels somnis i sentiments dels de baix. Avui són molts més els ferits qu els que criden. Si hi ha un canvi, el canvi vindrà de petites comunitats on les persones parlaran per necessitat interior més que a través d´alçaments de masses.

PAUL RICOEUR= Justament perquè algú depèn de mi, som responsable de la meva acció davant l´altre.
GADAMER= El jo que som no es posseeix a sí mateix. El jo succeeix.

Va escriure el llibre fa 14 anys.

View all my reviews

La individualització dificultarà la cohesió social?

És inevitable el procés d´invidualització de les societats líquides? La indivualització dificultarà la cohesió social o servirà perquè les persones puguin desplegar-se= individuar-se?

En el següent gràfic he fet un resum sobre la resposta que diferents autors han donat a les preguntes anteriors.

• Beck, U., Beck, E., La individualización. El individualismo institucionalizado y sus consecuencias sociales y políticas, Barcelona,  Paidós, 2002. Un capítol.
• Bauman, Z, prefaci.
• Lasch, pròleg.

El prefaci de Bauman, resumit:
Zygmunt Bauman

Beck+Bauman+Lash

Investigació sobre el mercat infantil. Consum i felicitat

La recent investigació sobre el mercat infantil a Catalunya patrocinada per la Generalitat, en la que hi ha participat ESADE, Associacions de Pares i Fabricants, ha arribat a les següents conclusions:

Els fillets d´avui 

gestionen la seva imatge com una marca. 

demanen sortir del cercle. Volen atenció dels pares, no objectes. 

Són grans negociadors

Individualistes

Impacients

Sobreprotegits

Creixen a gran velocitat

Tenen una gran confiança en sí mateixos

Creuen que el món comença i s´acaba amb ells. 

Tot i que  l´objectiu de l´estudi no és tant ajudar les famílies com mostrar camins als fabricants, resulten sorprenents les conclusions. Els fillets volen sortir del cercle del consum. quins nous productes podem fabricar per ajudar-lis?. 

Així i tot, la descripció del perfil dels fillets actuals dóna al clau, com quan s´afirma que CREUEN QUE EL MÓN COMENÇA I S´ACABA AMB ELLS, un tret característic del món postmodern, com ja va avisar Ortega i Gasset els anys 30 a La rebelión de las masas: 

Las nuevas generaciones se disponen a tomar el mando del mundo como si el mundo fuese un paraíso sin huellas antiguas, sin problemas tradicionales y complejos.

Agraesc a na Cèlia Riba, assessora del CEP de Palma, l´enviament de l´enllaç del vídeo.

L´evolució de la individualització segons Scott Lash

Scott Lash

Resum del pròleg de Scott Lash (Individualización a la manera no lineal) del llibre:
Beck, U., Beck, E., La individualización. El individualismo institucionalizado y sus consecuencias sociales y políticas, Madrid, Paidós, 2002.

• 1ª modernitat= lògica d’estructures. Individu reflectiu=subsumir objeto bajo el tema del conocimiento.
• 2ª modernitat= lògica de fluxes. Individu reflexiu= separació jo/objecte coneixement, respondre a velcitat,ràpides decisions, biografies de bricolage, viure amb el risc, outsourcing funcions família, Estat.

Font de la imatge 

Ment hiperconnectada, intel·ligència fluïda

Mai com ara la ment havia rebut tants estímuls i informació en tan poc temps. L'abundància d'intercanvis provoca canvis en la identitat i la forma de veure la vida: per exemple, percebre que ni tu ni la cultura que et rodeja avui no serà la mateixa que la d'ahir. La intel·ligència fluïda ha substituït el pensament monolític...

Font: http://spacecollective.org/Wildcat/5113/Of-Onions-and-Infocologies-Thriving-in-the-age-of-hyperconnectivity#

El vertigen d'haver d'elegir

Foto enviada per Inés Fraile

Elegir

Vídeo de Trainspotting. Tracta sobre l'opció que fan alguns de NO ELEGIR.

La construcció de la identitat

Si en la modernitat les persones tenien uns clars referents per a construir la seva identitat (polítics, religiosos, culturals) a partir de la postmodernitat (i fins avui) la construcció de la identitat ha esdevingut una tasca complexa. En un món líquid en el que no hi ha un sol camí sinó una xarxa de múltiples opcions i on res permaneix, no hi ha brúixoles per orientar-se. Cadascú s´ha d´elegir de dalt a baix degut a que no hi ha una única identitat social, un sol model moral, sino un politeïsme de valors. (1)

Elegir és el repte al que estan abocats uns joves que no han estat educats per ser lliures (2). Elegir els estudis entre centenars d’opcions, elegir una feina, elegir el tipus de relacions amoroses, elegir l’oci i les aficions, elegir un estil de vida, de vestir, de pensar....


Al costat de la pluralitat d`opcions per elegir, han augmentat tant les possibilitats d'èxit com les de fracàs, que provenen de limitacions (idees aportades per na Margalida Perelló, en cursiva) com:

• la dificultat per emancipar-se, la precarietat laboral,
  
• la sobreprotecció dels pares, (que provoca la irresponsabilitat) …
  
• l`oferta del consum que els brinda ser diferents dels altres, creant una tensió entre els valors de la competitivitat egoïsta i els d´una competència solidària.

“El sujeto moderno era un ser integrado, coherente, racional, con capacidad de tomar decisiones sobre su propia vida, con la aptitud suficiente para crear proyectos de vida personales y familiares y esperar que se cumplieran. La vida moderna se caracteriza por el hecho de ser lineal, fácilmente descrita como un itinerario por un camino recto, sin atajos fáciles, lento pero seguro. En la postmodernidad esto ya no está claro, por ejemplo la educación no garantiza un trabajo bien remunerado, la fidelidad a la empresa no garantiza que no te despidan en la primera reestructuración de plantilla que haya y ni siguiera el matrimonio es vivido como definitivo, aunque las promesas se continuan haciendo siguiendo el antiguo modelo. Por la misma razón la identidad del sujeto moderno, pretendidamente estable y coherente, se fragmenta en tantas identidades como situaciones se viven, y se vuelve imposible vivirlas de forma coherente. Esto contribuye a crear una fuerte sensación de falta de control sobre la propia vida. Esta nueva diversidad de individuos pasa por el consumo y no por el trabajo o por la construcción de un carácter fuerte. (3)

(1) J.A. Marina, 2005, pàgina 183, op. cit.: Por ejemplo, no tenemos un modelo aceptable de relaciones de pareja, no existe una clara idea de en qué consiste ser hombre y ser mujer, y la única solución es que cada cual resuelva el problema a su manera. En un mundo donde el trabajo se hace inestable, se nos pide que cada cual se haga su propia biografía laboral a la carta. Se recomienda, en suma, una especie de bricolaje vital

(2) Perquè han rebut una educació que era útil pel món modern però que no ho serà per al món líquid.

(3) FELIU, J.; GIL, A. (coord.) "De la societat de consum al consum en persona". A: Psicologia econòmica i del comportament del consumidor. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya. (2003).