30.9.07

Els grans relats de la societat moderna



Imatge: Cartell per a celebrar la Revolució russa de 1917:
PROLETARIS DEL MÓN, UNIU-VOS!!!!

Amunt els damnats de la terra,

amunt els qui pateixen fam,

la força pel dret és vençuda,

s'acosta el temps de la pau.

Escolta aquí la música: http://www.pln.or.cr/multi/interna.mid

Allò que caracteritza la societat moderna sòlida i la diferencia de la societat líquida no és només la forma de producció econòmica o l’organització sociopolítica sinó la concepció de la vida i els ideals ètics que la justifiquen i que marquen la vida quotidiana i els estils educatius.

Aquesta concepció de la vida ve determinada pels grans relats. Els grans relats expliquen per què les persones som al món i com ho hem de fer per ser feliços. Relacionen les explicacions sobre els perquès de l’univers amb el que s’ha de fer a la terra. Són visions globals que donen respostes a les preguntes sobre el sentit de la vida des d’un marc ètic que lliga política, educació i relacions humanes.

Els relats tradicionals que predominaven en la modernitat i que ara alguns autors consideren perduts, abandonats, o en crisi eren:

El relat catòlic que es va estendre al sud d´Europa explica que Déu va crear el món a la seva imatge, és a dir, per fer que els ens s’estimin: la terra i la pluja, el dia i la nit, l’home i la dona , l’amic i l’enemic[1]. La història és un procés ascendent que acabarà el dia del en què tots siguem com a germans. I aplica aquesta visió a la vida diària: si vols ser feliç i sentir-te lligat a l’univers, has d’estimar els altres[2] .

El relat purità-calvinista que ha predominat fins ara als països anglosaxons i nòrdics i que segons Max Weber ha fonamentat l’aparició i expansió del capitalisme, explica que la creació és producte de la perfecció de Déu i aplica aquesta visió a la vida. Ser perfecte, honest, treballador, responsable, complidor.....

El relat comunista explica que el sentit de la vida rau en lluitar per aconseguir la plena igualtat entre les persones i la justícia universal.

Els tres grans relats de la modernitat tenien en comú uns valors que donaven cohesió al sistema social i que es poden resumir en dues paraules: excel·lència i responsabilitat (sentit del deure, de l´esforç i el sacrifici).

L´aparició dels grans relats va coincidir amb el final de l´era dels imperis i el neixement dels Estats-Nació: un país, una llengua, una religió, un mateix sistema educatiu, una xarxa cultural, i va permetre l´aparició de les grans institucions -empreses, partits...- que funcionaven de forma vertical. Tot plegat formava societat sòlidament cohesionades.[3]

La identitat de les persones es construïa lligada al territori on naixien i les seves institucions de poder i, per tant, tant la identitat, com l´educació o les relacions humanes eren sòlides, compartides i duraderes. Els joves rebien els mateixos missatges educatius a l´escola, a la família, al barri.

El gran relat protestant

Segons Max Weber (1864-1920) el capitalisme modern es va sostenir sobre la visió de la vida de l’ètica protestant (pietisme, calvinisme), segons la qual les persones no necessiten fer bones accions per agradar a Déu (=justificar-se per les obres) perquè és Déu qui les elegeix prèviament. Al contrari del catolicisme, segons el qual la bondat es demostra amb fets (compartint els béns i estimant), per l’ètica protestant l’acumulació de béns i riqueses és un signe de la benedicció de Déu[4] . Aquesta visió va predominar als països anglosaxons i al nord d’Europa, on el capitalisme es va estendre més ràpidament.

El model de persona valorat per aquesta societat és la que podria tenir els trets d’un elegit per Déu: rica, obedient, feinera, competent i lleial, amb un fort sentit del deure i la vocació. D’aquesta manera es cau en una trampa: el treball es veu com un fi en sí mateix i es controla el temps per ser més productiu, complidor, responsable.... benaurat, en una paraula. En el cas de les dones, el seu paper està limitat a l’àmbit privat (casar-se, cuidar els pares o ser monja) i no inclou l’autorealització professional.

[1] El relat catòlic integra part dels grans relats de la filosofia greca i de les filosofies orientals (Egipte, Mesopotàmia).

[2] Aquest relat és viscut avui en contradicció amb un món competitiu i amb la institució vaticana.

[3] Bartra, Roger, Culturas líquidas en la tierra baldía, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 2006, pàg. 5

[4] Weber, Max, La ética protestante y el espíritu del capitalismo, Alianza editorial, 2003. Dios bendice a los suyos a través del éxito en el trabajo (pàg. 164)(...) Con el calvinismo apareció una aristocracia espiritual de los santos en el mundo, predestinados por Dios desde la eternidad (...) y lo coherente para estos elegidos por Dios ante los pecados del prójimo no es la disponibilidad a ayudarles sino el odio y el desprecio al prójimo por ser un enemigo de Dios. (pàgs. 144-5). (...)



Guida Al·lès Pons.
A/e: guida@ibacom.es
Setembre 2007

3 comentaris:

Laura ha dit...

com que actualment parlem d'una societat "liquida" i més aviat inestable, no sembla que cap dels valors dels grans relats regeixi la vida dels joves d'avui dia,tot i que és cert que existeixen grups que s'ajunten en funció d'uns ideals dels que fan tota un filosofia de vida.

Ester ha dit...

Crec que apart d´una filósofia de vida, els grups que formen avui dia el joves, es el reflexe de la realitat de la nostra societat i se tendria que cercar una altra definió per als joves nostros actuals i la nostra societat.

Unknown ha dit...

Hola, sóc nomenat MORAIDA LUNA. Vull utilitzar aquest mitjà per alertar a tots els sol·licitants de préstecs de tenir molta cura perquè hi ha frau a tot arreu. Fa uns mesos jo era financerament tenses, ia causa de la desesperació, he estat estafat per alguns prestadors en línia. Gairebé perdo l'esperança fins que un amic meu em va referir a un prestador molt fiable anomenat la senyora Amanda que em presta un préstec sense garantia de 53.000 euro en menys de 24 hores sense cap tipus de pressió o l'estrès amb una taxa d'interès de només el 2%. Em vaig quedar molt sorprès quan em vaig registrar el meu saldo del compte bancari i es va assabentar que la quantitat que vaig sol·licitar ser enviat directament al meu compte sense demora. Jo, per tant, li vaig prometre que anava a compartir les bones noves que la gent pugui obtenir préstecs amb facilitat i sense cap tipus d'estrès. Així que si vostè està en necessitat d'un préstec de qualsevol tipus, poseu-vos en contacte amb ella a través dels seus missatges de correu electrònic: amandarichardsonloanfirm@gmail.com.
També pot posar-se en contacte amb mi en el meu correu electrònic moraidaluna@gmail.com.
Ara, tot el que faig és intentar complir amb el meu reemborsament dels préstecs, que m'enviï directament al seu compte mensual.