6.10.07

La construcció de la identitat



Si en la modernitat les persones tenien uns clars referents per a construir la seva identitat (polítics, religiosos, culturals) a partir de la postmodernitat (i fins avui) la construcció de la identitat ha esdevingut una tasca complexa. En un món líquid en el que no hi ha un sol camí sinó una xarxa de múltiples opcions i on res permaneix, no hi ha brúixoles per orientar-se. Cadascú s´ha d´elegir de dalt a baix degut a que no hi ha una única identitat social, un sol model moral, sino un politeïsme de valors. (1)


Elegir és el repte al que estan abocats uns joves que no han estat educats per ser lliures (2). Elegir els estudis entre centenars d’opcions, elegir una feina, elegir el tipus de relacions amoroses, elegir l’oci i les aficions, elegir un estil de vida, de vestir, de pensar....


Al costat de la pluralitat d`opcions per elegir, han augmentat tant les possibilitats d'èxit com les de fracàs, que provenen de limitacions (idees aportades per na Margalida Perelló, en cursiva) com:

    • la dificultat per emancipar-se, la precarietat laboral,
    • la sobreprotecció dels pares, (que provoca la irresponsabilitat) …
    • l`oferta del consum que els brinda ser diferents dels altres, creant una tensió entre els valors de la competitivitat egoïsta i els d´una competència solidària.
El sujeto moderno era un ser integrado, coherente, racional, con capacidad de tomar decisiones sobre su propia vida, con la aptitud suficiente para crear proyectos de vida personales y familiares y esperar que se cumplieran. La vida moderna se caracteriza por el hecho de ser lineal, fácilmente descrita como un itinerario por un camino recto, sin atajos fáciles, lento pero seguro. En la postmodernidad esto ya no está claro, por ejemplo la educación no garantiza un trabajo bien remunerado, la fidelidad a la empresa no garantiza que no te despidan en la primera reestructuración de plantilla que haya y ni siguiera el matrimonio es vivido como definitivo, aunque las promesas se continuan haciendo siguiendo el antiguo modelo. Por la misma razón la identidad del sujeto moderno, pretendidamente estable y coherente, se fragmenta en tantas identidades como situaciones se viven, y se vuelve imposible vivirlas de forma coherente. Esto contribuye a crear una fuerte sensación de falta de control sobre la propia vida. Esta nueva diversidad de individuos pasa por el consumo y no por el trabajo o por la construcción de un carácter fuerte. (3)

(1) J.A. Marina, 2005, pàgina 183, op. cit.: Por ejemplo, no tenemos un modelo aceptable de relaciones de pareja, no existe una clara idea de en qué consiste ser hombre y ser mujer, y la única solución es que cada cual resuelva el problema a su manera. En un mundo donde el trabajo se hace inestable, se nos pide que cada cual se haga su propia biografía laboral a la carta. Se recomienda, en suma, una especie de bricolaje vital

(2) Perquè han rebut una educació que era útil pel món modern però que no ho serà per al món líquid.

(3) FELIU, J.; GIL, A. (coord.) "De la societat de consum al consum en persona". A: Psicologia econòmica i del comportament del consumidor. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya. (2003).

3 comentaris:

Ester ha dit...

"Elegir" si pots entre diverses opcions, però com palem de que la educació es la millor opció per crear aquesta joventut en la que creix amb esperit critic i opció de triar, si l´educació esta politizada. Perqué no hi ha un consen, ah, es la via de manipulació mitjançant els Banc Mundial i els nostres liders polítics que son els primers el propagar els drets humans i els primers en vulnerar-los. Esteim en una societat en constant contradicció?

lapera ha dit...

jo crec que aquesta situació de múltiples opcions a la vida i identitats pot arribar a crear inseguretat i ansietat pel camí a triar.
A més, el fet que es generin expectatives pròpies de l'època anterior a la posmodernitat, com ara estudiant a la universitat trobaràs una feina estable i ben pagada, com deia al text del blog, genera frustració a les persones que veuen que les seves expectatives no es van cumplint.

Guida Al·lès ha dit...

Hola Marina, és cert el que dius. Els canvis són més ràpids que la nostra capacitat per assimilar-los. Ets del curs de Rosa Sensat?. Qui ets?.
Guida