Davant la pobresa i la injustícia, quina serà la resposta ciutadana?. Les societats líquides i la revolució informacionalista possibilitaran un canvi en dos sentits: en relació als continguts, i a la metodologia.
Pel que fa als continguts, avui ja se parla del naixement d´una nova dimensió de la ciutadania, la ciutadania global: Ser un ciudadano global significa ser más crítico con lo que se consume y con las condiciones en las que se han producido esos productos, y ser más consciente de cuestiones globales tales como la pobreza que afecta al mundo, los problemas medioambientales o la violencia (1).
Per exemple, les campanyes d'Amnistia Internacional (vegeu el vídeo superior) que han salvat la vida de milers de persones o els boicots davant pràctiques de comerç ilegals que han provocat canvis en grans companyies. Ja no se tracta d´aliniar-se ni de ser fidel a una estructura política, es tracta de la vida quotidana. O ens movem, o el món explota.
Pel que fa a la metodogia, en la societat informacionalista, en la qual les relacions, l´aprenentatge i la vida econòmica estan configurats en forma de xarxa global, totes les formes polítiques i socials d´estructura vertical –provinents del món industrial- entren en crisi. Les grans organitzacions que en el passat funcionaven com a rellotges (l´església catòlica, els partits polítics, les grans empreses modernes) es troben que ja no van a hora, i que o s´adapten o caduquen (2).
Barry Wellman (3), investigador de la Universitat de Toronto preveu que els moviments socials i polítics s´adaptaran a l´ estructura en xarxa emprant internet com una forma d´acció i organització. Avui ja se formen coalicions en funció de valors, principis, idees i projectes. Internet segons Castells incideix en la flexibilitat i la temporalitat de la movilització. Permet que propostes locals s´articulin amb projectes globals.
Aquestes propostes ja són reals a través de la possibilitat d´exercir la ciutadania digital, que abarca tots els àmbits de la vida, i que en el món social se concreta a través d´aquestes estratègies (4) :
(1) Consell d´Europa, 2006. Op.citPel que fa als continguts, avui ja se parla del naixement d´una nova dimensió de la ciutadania, la ciutadania global: Ser un ciudadano global significa ser más crítico con lo que se consume y con las condiciones en las que se han producido esos productos, y ser más consciente de cuestiones globales tales como la pobreza que afecta al mundo, los problemas medioambientales o la violencia (1).
Per exemple, les campanyes d'Amnistia Internacional (vegeu el vídeo superior) que han salvat la vida de milers de persones o els boicots davant pràctiques de comerç ilegals que han provocat canvis en grans companyies. Ja no se tracta d´aliniar-se ni de ser fidel a una estructura política, es tracta de la vida quotidana. O ens movem, o el món explota.
Pel que fa a la metodogia, en la societat informacionalista, en la qual les relacions, l´aprenentatge i la vida econòmica estan configurats en forma de xarxa global, totes les formes polítiques i socials d´estructura vertical –provinents del món industrial- entren en crisi. Les grans organitzacions que en el passat funcionaven com a rellotges (l´església catòlica, els partits polítics, les grans empreses modernes) es troben que ja no van a hora, i que o s´adapten o caduquen (2).
Barry Wellman (3), investigador de la Universitat de Toronto preveu que els moviments socials i polítics s´adaptaran a l´ estructura en xarxa emprant internet com una forma d´acció i organització. Avui ja se formen coalicions en funció de valors, principis, idees i projectes. Internet segons Castells incideix en la flexibilitat i la temporalitat de la movilització. Permet que propostes locals s´articulin amb projectes globals.
Aquestes propostes ja són reals a través de la possibilitat d´exercir la ciutadania digital, que abarca tots els àmbits de la vida, i que en el món social se concreta a través d´aquestes estratègies (4) :
- L´e-govern permet millorar el funcionament intern de les institucions públiques així com la seva comunicació amb els ciutadans, creant xarxes de relació més directes i complexes que les del passat . Alhora situa els governs locals enmig del món global (5).
- L´augment de la participació ciutadana a través d´espais virtuals i la participació digital directa en la vida política local: pressupostos participatius, sondejos d´opinió, seguiment dels plens de l´Ajuntament, etc...
- La formació de xarxes globals com la del Fòrum Social Mundial que neix per promoure una humanització de la globalització i un món més just on les decisions econòmiques se sotmetin a una justícia ètica universal .
(2) Veure > Gestió de l´aprenentatge
(3) Curs UOC 2003 sobre Governabilitat en la societat de la informació, impartit per Mila Gascó
(4) http://infojove.caib.es/isalamanca.pdf
(5) TERREGOV és un projecte europeu per promoure l´operabilitat dels serveis de l´Administració dels governs locals i regionals. El projecte integra tres dimensions: I+D tecnològic, experiències pilot a diversos països participants i l´impacte socioeconòmic. http://www.terregov.eupm.net
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada