Els àmbits que més canvis patiran en la transició de la societat postindustrial a la informacionalista seran els que afectaran a la vida quotidiana: el treball, la formació, les relacions humanes i la participació política. Front el jove postmodern producte d´un món en crisi (fragmentat, desorientat, poc compromès) es comença a intuïr un canvi tan gran que els adults, amb els nostres esquemes d´interpretació del passat, no podem encabir. El món que comença és un món ple de possibilitats (1) , per la diversitat i qualitat d´oferta formativa, de treball, d´estils de vida i d´oci. I aquesta riquesa que en la postmodernitat provocava desconcert, en el futur podrà ajudar a l´autorrealització, mentres s´hagin trobat les eines educatives necessàries per enfrontar-s´hi.
En la societat informacionalista, sorgeixen noves formes de treball (temporal, a temps parcial, teletreball, autònom o subcontractat. (2) ), les quals permetran una organització més flexible i creativa. Segons Pekka Himanen el treball no estarà sotmès al temps ni marcarà el ritme de les famílies com ho feia en la societat industrial sinó que es recuperarà el sentit que tenia en el món antic, més lligat a l´excel·lència que al consum o al temps (3). Segons ell, en el futur el temps de treball se flexibilitzarà per incentivar la creativitat, la passió i el desig d´aprendre. L´anomena ètica hacker del treball (4).
La societat global multiplicarà les capacitats de les persones que tindràn la sort de rebre l´educació necessària per aprofitar la riquesa de la xarxa i en deixarà enrera a moltes d´altres. Els que s´hauran pogut formar tindran llocs de feina més flexibles i creatius que els actuals, i els que no, tindran llocs de feina encara més precaris que els actuals (5). A les regions sustentades sobre el turisme (com les illes) la manca de formació dels joves pot generar una greu crisis del teixit social atès que les feines del futur estaran entre dos extrems: o bé s´exigirà una elevada formació o bé estar disposat a treballar en condicions precàries.... què passarà amb els joves que no responguin a cap d´aquestes dues condicions?.
(1) Ens referim als joves del món ric que podran accedir a l´adequada educació informacionalista.
(2) La cursiva prové de Mila Gascó, op.cit.
(3) Himanen, P, op.cit., El descans era més valuós que el treball. El treball=càstig, esforç, no se mesurava amb temps. Món antic= Esclau és el que no té l´honor de disposar del seu temps
(4) Davant els joves els adults tendim a prioritzar criteris com l´estabilitat econòmica i l`èxit professional. Aquests criteris, com ens recorda Himanen, no són del futur sinó d´un món que mor, quan valies pel que feies o tenies. Els criteris del futur tindràn més a veure amb l´autorealització personal, la formació i el gust d´aprendre.
(5) Treballs que no requeriran especialització ni aportaran cap avanç personal als obrers –per exemple, els reposadors de grans magatzems que treballen en horari nocturn –de 22 a 9h.- per 700 EUR-. La causa està, Segons Arendt (op.cit.) en què el món industrial requeria produir el màxim de béns per consumir i fer crèixer el capital, fet que va requerir d´un tipus de treballador semblant a l´esclau del món antic: persones que no necessiten formació específica, substituïbles, que fan una actitivitat que no els millora com a persones. El treball artesà (que requereix especialització) va quedar relegat al món de l´art.
En la societat informacionalista, sorgeixen noves formes de treball (temporal, a temps parcial, teletreball, autònom o subcontractat. (2) ), les quals permetran una organització més flexible i creativa. Segons Pekka Himanen el treball no estarà sotmès al temps ni marcarà el ritme de les famílies com ho feia en la societat industrial sinó que es recuperarà el sentit que tenia en el món antic, més lligat a l´excel·lència que al consum o al temps (3). Segons ell, en el futur el temps de treball se flexibilitzarà per incentivar la creativitat, la passió i el desig d´aprendre. L´anomena ètica hacker del treball (4).
La societat global multiplicarà les capacitats de les persones que tindràn la sort de rebre l´educació necessària per aprofitar la riquesa de la xarxa i en deixarà enrera a moltes d´altres. Els que s´hauran pogut formar tindran llocs de feina més flexibles i creatius que els actuals, i els que no, tindran llocs de feina encara més precaris que els actuals (5). A les regions sustentades sobre el turisme (com les illes) la manca de formació dels joves pot generar una greu crisis del teixit social atès que les feines del futur estaran entre dos extrems: o bé s´exigirà una elevada formació o bé estar disposat a treballar en condicions precàries.... què passarà amb els joves que no responguin a cap d´aquestes dues condicions?.
(1) Ens referim als joves del món ric que podran accedir a l´adequada educació informacionalista.
(2) La cursiva prové de Mila Gascó, op.cit.
(3) Himanen, P, op.cit., El descans era més valuós que el treball. El treball=càstig, esforç, no se mesurava amb temps. Món antic= Esclau és el que no té l´honor de disposar del seu temps
(4) Davant els joves els adults tendim a prioritzar criteris com l´estabilitat econòmica i l`èxit professional. Aquests criteris, com ens recorda Himanen, no són del futur sinó d´un món que mor, quan valies pel que feies o tenies. Els criteris del futur tindràn més a veure amb l´autorealització personal, la formació i el gust d´aprendre.
(5) Treballs que no requeriran especialització ni aportaran cap avanç personal als obrers –per exemple, els reposadors de grans magatzems que treballen en horari nocturn –de 22 a 9h.- per 700 EUR-. La causa està, Segons Arendt (op.cit.) en què el món industrial requeria produir el màxim de béns per consumir i fer crèixer el capital, fet que va requerir d´un tipus de treballador semblant a l´esclau del món antic: persones que no necessiten formació específica, substituïbles, que fan una actitivitat que no els millora com a persones. El treball artesà (que requereix especialització) va quedar relegat al món de l´art.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada