La Nova Economia i els exclosos

La Nova Economia de la societat líquida ha fomentat l’aparició d’una nova estructura social al nord amb l’aparició d’àmplies borses de pobresa i ha exclòs dues terceres parts de la humanitat (1) , és a dir totes les persones i països que no estan connectats a la xarxa (2). En el futur ser pobre no estarà tan condicionat per haver nascut al sud com per no haver tingut accés a l´educació informacionalista:

“La tendència global de l´economia informacional és la de connectar a la seva xarxa aquells que li són valuosos, però desconnectar els que manquen de valor. Això té com a conseqüència una creixent injustícia social en forma de desigualtat en la renda, polarització i pobresa. En la seva forma més extrema, la injustícia social condueix a l´exclusió social. Aquells individus menys valuosos per a les xarxes de capital informacional, per raons educatives sanitàries o socials, s´abandonen a si mateixos a una posició des de la qual els resulta molt difícil canviar el seu destí”(3) .

No estar integrat a la societat de la informació incidirà en l'exclusió (laboral, social). Els pobres, ja no es trobaran majoritàriament al sud sinó que es repartiran per tot el món i les societats que coneixem avui al nord deixaran de ser tan uniformes per avançar cap a un model més plural i desigual on els estats-nació no tindran el poder necessari per aportar protecció social als més pobres (4). Aquest fenòmen s´anomena escletxa digital (5).

L´informe del PNUD (6) de 2005 confirma aquesta doble tendència que se preveu ascendent: d´una banda l´expansió de la pobresa al nord i de l´altra l´enfonsament d´un continent sencer: Àfrica. Dels anys 90 ençà, 6 països del nord –de la exURSS- i 12 del sud –tots a Africa- han empitjorat el seu nivell de vida. Són 460 milions de persones. En 10 anys, l´esperança de vida s´ha reduït a Africa –a Suazitlàndia és de 32 anys- (7) i a Rússia, on ha passat dels 70 als 65 anys (8).

A Europa la pobresa afecta a milions de persones. Dels 400 milions d´habitants de l´UE, 60 milions són pobres (= tenen el 50% de l´ingrés mig del país), i 2,7 milions viuen sense sostre. Al Regne Unit, un terç dels fillets creix en la pobresa (9).

Mentrestant la riquesa es concentra cada vegada en més poques mans: un 10% de la població mundial té el 54% dels ingressos mundials. Per posar un exemple, Bill Gates, propietari de Microsoft, té una riquesa superior al PIB sumat dels 46 països més pobres del món. I les 500 persones més riques del món (que guanyen una mitja de 212 milions d´EUR a l´any) tenen més ingressos que els 416 milions de persones més pobres, els quals guanyen una mitja de 0,5 EUR al dia.

Cada tres segons mor un fillet al món. I cada dia en moren 30.000 per causes evitables, dels quals un 44% són africans. Als anys 80 del segle passat, la taxa de mortalitat infantil era a Africa 12 vegades major que als països rics, però ara és 29 vegades més alta. A Zambia, un fillet petit “té menys probabilitats de sobreviure més dels 30 anys que un dels fillets que naixia a l´Anglaterra de 1840”

Exclusió social i pobresa a Espanya

Espanya, segons l´ informe de l´INE (Institut Nacional d´Estadística) Pobreza en España, de 2005, és un dels 5 països més pobres de l´UE. Un 19% de la població és pobre , i un 11% pobre persistent.
Segons l´informe FOESSA, de Caritas (10), un 44,1% dels pobres són joves. Per què ha augmentat la pobresa entre els joves si mai com als anys 90 havien tingut un nivell d´estudis tan alt?. Per què les taxes d´atur han crescut als nivells màxims?. Per què la taxa d´atur juvenil a Espanya és la més alta de l´UE i els salaris mitjos dels joves suposen el 60% del dels adults?. Per aquests motius:

1. El primer, perquè en el món globalitzat competim amb països que ens aventatgen històricament en la creació d´estructures productives.
2. Segon, per la històrica desigual distribució de la riquesa dins el nostre país.
3. Tercer, per la promoció d´un model econòmic basat en l´especulació urbanística i no la producció, fet que ha provocat la dependència dels joves del règim de lloguer de vivendes. El creixement dels preus de lloguer en relació amb el dels salaris demostren el fracàs d´aquest model.
4. I quart, perquè al nostre país les estratègies per la inserció laboral en la societat informacionalista s´han iniciat tard.
   

(1) Informe PNUD 2005: Al món hi viuen 6.000 milions d´habitants, dels quals dues terceres parts són pobres i 2.500 milions extremadament pobres (viuen amb manco de dos dòlars al dia). Més de 850 milions de persones passen fam.

(2) Castells 1998: Ninguno de dichos agentes (países, ciudades, personas) podrá incorporarse a la nueva economía sin asimilar, previamente, el sistema tecnológico de la era de la información lo que, exige la habilidad para utilizar tecnologías avanzadas de información y comunicación así como la capacidad para reorganizar la sociedad.

(3) Castells, M, Himanen, P, 2002, op.cit.

(4) Recordem la situació provocada el desembre de 2005 per la revolta dels joves immigrants dels suburbis de París, que es va vendre com a conflicte cultural quan era un conflicte de econòmic.

(5) Monzó, A., assignatura De la Societat de la informació a la societat del coneixement del Curs d´Informadors Joves 2004/05: Aquest nou model de societat basat en una bipolarització (...) pot provocar un agreujament de les desigualtats socials que anomenam bretxa digital (...) Malgrat aquesta perspectiva hem de veure que la societat de la informació (...) dependrà dels valors que se li atorguin. Les mateixes tecnologies que poden crear desigualtats també poder ser creadores de solidaritat i moldels sostenibles, poden facilitar l´aprenentatge i afavorir la col·laboració sense fronteres.

(6) Programa de Nacions Unides pel Desenvolupament

(7) La SIDA i l´egoïsme de les multinacionals farmacèutiques ha provocat la disminució en 14 anys de l´esperança de vida a Zambia des de mitjans dels anys 80 fins avui, en que se situa als 38 anys. A Suazitlàndia és de 32 i a Zimbabwe de 36.

(8) Informe PNUD 2005, hi trobareu un resum a: http://www.elpais.es/articuloCompleto/elpepisoc/20050908elpepisoc_1/Tes/2.500%20millones%20de%20personas%20viven%20con%20menos%20de%20dos%20euros%20al%20d%26iacute%3Ba

(9) Consell d´Europa, 2005. op.cit.

(10) 13/12/05 http://hosting02.redcoruna.org/~tbznnulq/index.php?option=com_content&task=view&id=97&Itemid=48