30.9.07

Vida líquida i educació


Com educar per a les societats líquides? quina és la millor opció educativa per preparar als joves per un món plural on hauran de saber elegir, opinar i participar? com evitar educar-los amb els patrons educatius d’un món que ja ha mort?

Allò que caracteritza l’educació en la societat líquida és el desconcert dels educadors davant la pluralitat d’opcions educatives (1):
  • Els fonamentalistes i comunitaristes proposen recuperar els valors tradicionals i la religió com a eix vertebrador de l’educació.
  • Els relativistes diuen que és millor ensenyar als joves i fillets la pluralitat de què es composa la societat actual perquè ells quan siguin adults puguin elegir.
  • Els il·lustrats creuen que s’ha d’ensenyar als joves a fer ús de la llibertat, és a dir a prendre decisions i a guiar la seva vida des de la raó.
Fa 2.400 anys Plató va descriure així l´educació a les ciutats-estat igualitàries (La república, paràgraf 563):
Se filtra la indisciplina en los domicilios privados. El padre se acostumbra a hacerse igual al hijo y a temer a los hijos, y el hijo a hacerse igual al padre y a no respetarle ni temerle a fin de ser enteramente libre; (....) el maestro teme a sus discípulos y les adula; los alumnos menosprecian a sus maestros y a sus ayos; y en general, los jóvenes se equiparan a los mayores (...) y los ancianos imitan a los muchachos para no parecerles agrios ni despóticos .

La causa segons Plató és que els joves no han rebut educació per ser ciutadans, sinó només per cobdiciar els doblers. Los padres se desentienden de todo lo que no sea el negocio y no se preocupan de la virtud .

Els joves es converteixen en lotófags (=comedores de la flor del olvido, que viven enteramente olvidados de su origen divino gastando tando en placeres necesarios como innecesarios). Per Aristòtil, la ciutat es degenera quan es perd la virtut. La virtut és la capacitat per ser feliç, i no neix si no s´exercita. La virtut es troba en el terme mig. Ser massa ric duu a la sobèrbia i massa pobre a la vulnerabilitat (2).


La fragmentació del jove líquid és el resultat d´una societat en la qual els antics models educatius (centrats en el món proper, el consens ètic i metodologies verticals) encara no s´han substituït per nous models, que podrien haver-li ajudat a moure´s enmig de la complexitat del món. La nostra tasca és treballar i aportar propostes perquè aquests nous models sorgeixin en la societat actual.



Com contribuir a la construcció d´una societat més humana? Com respondre a la fragmentació personal, la por a elegir, el desinterés polític o al perill del fanatisme ?.

Les propostes d´acció que se´n deriven d´aquesta anàlisi tenen una única resposta: l´educació. Educació ciutadana, educació en drets humans, alfabetització digital, producció cultural amb NTIC, aprendre a aprendre..... Educació ciutadana i en drets humans
L´objectiu és ensenyar a pensar, a tenir opinió pròpia i a saber dialogar amb els qui pensen diferent. La necessitat és urgent en un món multicultural i desinteressat per la política. Però com fer-ho?. A través de projectes, tallers o accions que incloguin continguts educatius d´educació ciutadana o en drets humans destinats tant a formadors com a joves (3) . Cadascuna de les sessions que organitzem ha de seguir la següent seqüència:
  • Conèixer la realitat : l´exclusió digital, l´exclusió nord-sud, els conflictes interculturals, la violència domèstica, l´agressió mediambiental, les despeses militars, etc... Però també les habilitats socials i comunicatives personals. Aquesta part se sol fer a través de dinàmiques, jocs, xats, escenificacions.... . Es tracta no només de veure què passa sino per què passa (4).
  • Dialogar introduïnt diferents punts de vista sobre el tema tractat, amb la finalitat de formar-se una opinió pròpia. Aquesta part se treballa a través de dilemes morals, jocs per aprendre a dialogar i jocs de rol (que ajuden a posar-se en la pell de l´altre) . (5)
  • Actuar. L´acció abarca des d´un canvi d´actitut personal fins a produccions culturals amb NTIC (videos, películes, posters, mails, obres de teatre...) , passant per la participació ciutadana digital, sigui local (relacions amb associacions del poble, intervencions puntuals...) o global.
Guida Al·lès
Setembre 2007
Font foto: www.serif.com


(1) J.A. Marina, Aprender a vivir, Ariel, 2005, .: “En muchas ocasiones no se ve una relación entre la educación y los resultados obtenidos. ¿Qué he hecho mal? Es una pregunta que renace una y otra vez en la cabeza de muchos padres angustiados. Otros (...) transfieren la responsabilidad a la escuela. A su vez, la escuela se declara impotente y devuelve la responsabilidad a los padres. Y ambos acaban por echar la culpa a la televisión”

(2) Aristòtil, Política, llibre IV. Diferencia entre bens externs (riquesa, poder), bens del cos i bens de l´ànima. Diu: La vida feliç és pels qui tenen els dons del caràcter i la intel·ligència encara que tenguin pocs béns. Si un té béns externs en excés es corromp, en canvi els bens de l´ànima com més en tenguis millor. Els béns de l´ànima són: la fortalesa, la temperança, la justícia i la prudència. Pel que fa al poder, l´home virtuós ni ambiciona els càrrecs ni els refusa.

(3) COMPASS, Manual d´Educació en Drets Humans per a Joves, Consell d´Europa, 2005. Conté 49 jocs educatius. La podeu obtenir gratis escrivint a publicaciones@mtas.es També és molt interessant l´experiència de Mundilab: http://www.ehu.es/mundilab/pag/cas/home.html, que promou l´inserció de l´educació en drets humans a les programacions quotidianes dels instituts enlloc de fer tallers puntuals.

(4) A les webs www.aulaintercultural.org i www.edualter.org, hi trobareu materials educatius.

(5) Els dos primers provenen de L. Kohlberg, seguidor de Piaget, que després d´estudiar l´evolució del pensament ètic dels joves va proposar aquestes tècniques per decidir no amb criteris egoïstes o convencionals sinó amb criteris ètics de justícia universal. Segons ell, l´evolució del pensament ètic segueix aquestes tres etapes en totes les persones: etapa preconvencional (es correspon amb la infantesa, decidim amb criteris egoïstes), etapa convencional (es correspon amb l´adolescència, decidim en funció del cercle d´amics o de les convencions socials. La major part d´adults es troben en aquesta etapa) i etapa postconvencional (decidim amb criteris ètics universals).

4 comentaris:

ester molero ha dit...

Aquest text i el video reflenxan la meu opinió i me sent agust. La societat en la que ens trobam es duns adults que ens han compensat de les mancances del nostres i de una millora de la qualitat de vida, i el esser humà no es conformista sempre vol més i això crea entre altres coses frustació i aixó mateix transmitim als nostres joves "inconformisme" (ràpidessa, agressivitat,..)

professor eines ha dit...

prova

laura ha dit...

prova

laura ha dit...

Des del meu punt de vista la visió de l'educació dls joves en valors tradicionalistes en inaplicable a la realitat actual d'una societat jove líquida. Sóc partidària de la visió il•lustrada, i de l'educació dels joves en el marc de la democràcia participativa, oferint-lis tot un ventall d'opcions per decidir quin camí seguir a la seva vida